PASTÍS DE CASTANYES

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

En una d'aquestes gastrojuergas a les que estem tan aficionats hi ha un denominador comú que no falla mai...les postres de la Montse!!!

Sempre m'ha fascinat la facilitat amb que explica totes les postres que passen pel seu forn i més d'una vegada he fet receptes seves. I aquest és el cas del Pastís de Castanyes. 

Si sou dels que no us agraden per empallegoses, farinoses, eixutes, consistents, aspres i vellutades aquest pastís us farà descobrir una nova castanya molt allunyada de les que heu pogut tastar a la brasa, estofades o al forn. És excepcional, sujuro!!!

Si ho voleu provar ens caldrà mig quilo de castanyes crues, 200 gr de sucre, 400 ml de llet sencera, 5 ous, 200 gr de mantega i una rajola de xocolata de cobertures

En primer lloc, pelem les castanyes amb ajuda d’un ganivet i les escaldem amb aigua bullent per a retirar la pell fina i aspre que les cobreix.

Tot seguit, les coem amb la llet fins que estiguin toves (uns deu minuts després d'arrencar el bull)

Ho passem per la batedora amb 150 gr. de mantega, el sucre i els rovells fins obtenir un puré fi.

Afegim les clares muntades a punt de neu i ho aboquem en un motlle per a coure-ho al forn al bany maria fins que estigui quallat.

En aquest cas vaig fer servir motlles individuals de magdalena però podeu fer servir qualsevol motlle al gust

Quan estigui cuit, fonem la xocolata trossejada amb la resta de la mantega, llet o aigua i ho reservem per a que es mantingui la temperatura.

Desemmotllem el pastís i cobrim amb la xocolata.

Deixar refredar fins que la xocolata s’hagi endurit (si cal, amb un toc de nevera/congelador) i guarnir al gust. 

Jo vaig aprofitar un cul de nata per a acompanyar-ho i és realment espectacular...en un primer moment sembla que la castanya no hi sigui ja que per textura s'acosta més al flam o puding però segons després de cada cullerada apareix de forma subtil i ben integrada. 

Total, que no molesta gens ni mica si sou dels que no us agrada gaire. 

Proveu-la i ja direu...

RESTAURANT FOLLIA SANT JOAN DESPÍ - SOPAR CUBAT

Fa uns dies em vaig creuar al Joan pel carrer i tot xerrant de la cuina, de l'àpat, el seu restaurant, i dels blogs vam anar a parar a Cubat, l'associació que fa poc més d'un any van impulsar nou restaurants al Baix Llobregat amb la voluntat d'oferir una cuina de proximitat i compromesa amb els ingredients de temporada del territori. 

Aquí els podeu veure i conèixer d'aprop:

Cal Mingo - Domingo Morilla
Can Rafel - Enric Roig
Casa Nostra - Balvina Garcia
El Racó - Gerard Solís
Follia - Jó Baixas
L'Àpat - Joan Fernandez
La lluna en un cove - Rosa Farres
Major 36 - Manel Armengol
El Mirador - Joan Mascaró

Des de l'associació impulsen diverses iniciatives entorn a la promoció de la cuina del Baix Llobregat: una és el passaport que ofereix la possibilitat de gaudir de la cuina d'aquests nou restaurants, l'altre és el sopar conjunt que ofereixen els nou restaurants i al qual vam  tenir la sort d'anar amb la Nuni i la Sandra gràcies al Joan, a l'Ester i per extensió a tots nou! Milions de gràcies!!!. Val a dir que a aquest sopar és és gratuït per a totes aquelles persones que hagin segellat el passaport als nou restaurants!!!, el proper és al Novembre, que no us passi per alt!!! (podeu demanar informació i fer la reserva a som@cubat.cat)

El diumenge trenta de juny van fer el segon sopar Cubat al Follia de St. Joan Despí. Van participar unes cent quaranta persones!!!! tota una festassa gastronòmica.

El format va permetre que tots els cuiners sempre estiguessin cuinant cara al públic i en contacte directe amb els comensals que menjàvem a peu dret amb un estil informal, distès agraït. La juerga que es portaven entre ells desprenia un bonrrollisme contagiós que encaixava a la perfecció amb les propostes que anaven apareixent. A cada espai hi havia música en directe i em va sorprendre trobar-me a l'Ignasi, un molinenc que amenitzava l'espai del celler tocant el saxo amb el seu trio, què és petit el món!!!

Aquest va ser el menú:

A l'espai Terrassa amb cerveses Dèria i vins del Massís

Gaspatxo de cireres amb llagostí

Lassanya de tomàquet i bacallà

Pop amb puré de patates i oli de nyores

Coca de Sardines

Al Celler - amb Juvé & Camps

Croquetes de pollastre de pota blava

Arrossos

A la Cuina - amb vins de Finca Parera (web)

Peus cruixents amb mongetes del ganxet

Tartar de tonyina i ceviche amb cireres

Rap amb cansalada a la planxa

Ous del Prat amb patates i ceba

A l'Hort amb vins d'Abadia de Poblet

Morro de porc a la brasa

Botifarra de cireres

Brotxeta de verdures

Al Menjador amb Roger Goulart

Clafouti de cireres

Xocolata, pa amb oli i sal

Farcellet d'albercoc i formatge de cabra

Coca de llardons

Dolços variats

Tot estava espectacular però no puc deixar de destacar l'ou per la seva originalitat en la presentació, el rap perquè estava cuit minuciosament per totes les cares i al punt just, la croqueta de pollastre que no duia arrebossat i estava cuita directament a la planxa sense fer servir gens d'oli estava de vici, el morro de porc amb cigrons era impossible d'agafar-ne només una ració i gual que els peus cruixents amb mongetes del ganxet. Total, que l'endemà al matí em vaig llevar gairebé tan tip com quan vaig anar a dormir...Què bo mareta meva! 

Una de les coses que es van estar explicant és que aquesta aventura ha forjat una amistat sincera viva entre tots ells i una mostra va ser que un cop decidit el menú, tots plegats es van posar a cuinar-ho conjuntament sense més, tan era qui feia què i allò es va convertir en tota una festa gastronòmica de grans cuiners amb ganes de passar-ho bé cuinant i veure-ho passar bé menjant el que havien cuinat, segur que a qualsevol dels tres ens hagués agradat estar a l'altra banda amb una bata d'aquelles tan formoses...oi noies? 

Una gran nit per a tancar la temporada gastroblogaire amb molt bona companyia i donar la benvinguda a l'estiu...que no a les vacances!!!

(Aquí teniu les fotos que va fer la Nuni per a si també les voleu xafardejar)

CUBAT al facebook i a twitter

CUINA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA - DIA SÀPIENS

Allò que dèiem!!! si no fos pel blog...

Fa uns dies que vaig rebre una agradable i sorprenent invitació de mans del Josep, de la revista cuina. Resulta que ens convidaven a una colla de blogs a la festa de renaixement de Tortosa on volien donar un toc gastronòmic a la festa amb cuina en directe, xerrades, etc... A bodes em convida senyor director!!!!

A més, semblava que els astres s'estiguessin alineant formant una constel·lació nova, d'aquelles que tenen lloc cada molt, molt temps! Aquell dissabte m'havia quedat sense la canalla i amb la casa buida ja que a la resta li tocava treballar matí i tarda... Amb la por del gafe que està convençut que li caurà la casa a sobre en qualsevol moment, vaig acceptar, no fos cas...

Així doncs, a les 08:00 del matí del dissabte ja érem a Barcelona per a afegir-nos al bus que Sàpiens havia destinat als de la capital i rodalies. 

M'agrada conduir i a casa ho faig sovint...i quan no, em toca estar per la infanteria que a la segona fila generen prou activitat per a desitjar conduir. Per tant, aquell viatge, sense haver de posar-me al volant ni vetllar per ningú vaig passar bona part del trajecte dormint, una d'aquelles coses que només trobes a faltar quan no ho pots fer mai! Aquell dissabte estava decidit a deixar-me portar, a fer de "paquet", a gaudir i no atabalar-me per res!!!!

Tan bon punt vam arribar, ens vam dirigir de pet al Mercat Municipal on estava prevista una sessió de cuina en directe (...un showcooking en diuen també). Mentre fèiem temps, vam fer una volta al mercat càmera en mà per a deixar-nos endur per la vida de mercat d'una ciutat nova per nosaltres. 

A part del peix que estava espectacular, ens va sorprendre que en un parell de parades de verdura hi venien planter i fins i tot, n'hi havia una que ho feia de forma exclusiva! Algú va fer el comentari d'exportar-ho als mercats de Barcelona i rodalies i ja us puc ben assegurar que vaig estar donant-hi voltes una bona estona...recordant la cua de més d'una hora que vaig haver de fer tot just vint dies enrrere per a comprar-ne, no és gens descartable, no!

Després de vagarejar i de perdre més de vint minuts del programa (els blogaires amb això som un cas!!!), ens vam disposar a presenciar la sessió de cuina en directe i més que mai perquè la vam fer al bell mig del mercat mentre la gent anava, venia i es despistava amb la cuina medieval de la Margaret Nofre, cuinera del restaurant Sant Carles que ens va preparar receptes interpretades del llibre de Coch i el Sent Soví. Una altra coincidència rodona ja que darrerament estic llegint el llibre de Coch que em va regalar mon germà gran, i em va fer molta il·lusió presenciar aquest tipus de cuina, orígen del que cuinem i som ara...i és que quan els astres s'alineen tot sembla fet expressament!

• Reroles (bunyols) de fetge de pollastre:

• Freixols (creps) d'herbes fresques: 

Si voleu veure'n les receptes, mireu el blog de la Nuni que té una capacitat infinita de fer fotos, tuitejar, prendre notes i resoldre dubtes del personal...aquí la podeu veure en acció ;-)

Blogers in action: Nuni resolent dubtes i analitzant les Reroles

Després de la sessió de la Margaret, vam anar a escoltar en Josep Lladonosa que es va convertir en una autèntica lliçó, una sacsejada, una posada a punt i un "resset" gastronòmic! Trencant mites, aclarint conceptes i ubicant la nostra gastronomia al panorama actual. Poder escoltar eminències d'aquest nivell i de casa nostra és una mostra més que la situació actual de la cuina catalana no ha estat només cosa dels cuiners mediàtics del moment, hi ha una carrera de fons iniciada i mantinguda per aquest tipus de personatges cada cop més oblidats i reemplaçats. Només calia veure les seves llàgrimes d'emoció fruit de tota una vida dedicada a l'estudi antropològic i gastronòmic de la nostra identitat culinària en el llarg i sentit aplaudiment que li vam dedicar. Un llàstima, sincerament! 

El toc curiós el va donar el xicot que molt amablement va solucionar els problemes tècnics del canó projector vestit de l'època...com hi ha món!!!

Un cop acabada la sessió i havent degustat uns aperitius de pinxo, vam immortalitzar el moment amb una foto de grup i ens vam dirigir al Restaurant Sant Carles on ens esperava un menú a base de la cuina de l'època (menjar blanc, verat amb fruits secs, rap amb musclos, poma amb espècies i vi amb mel i espècies)

Però la tarda tot just començava i tocava fer la darrera activitat amb en Pere Llupià que ens va fer "lo pastisset de tortosa" i Coquetes de segí. Un final dolç per un dia espectacular!

El que més em va sorprendre de la seva sessió és quan parlava de les quantitats de farina "la que hi entre" volent dir "tanta com calgui per a aconseguir la textura que volem". Aquesta és la meva cuina!!! Uns quants vam riure per sota el nas i ens vam creuar mirades de complicitat. No en va no he tingut mai una balança a la cuina, tot i que cada vegada tinc més clar que n'hauria de tenir una...deu ser per la pressió blogaire, hehehe.

Aquests son els blogs que vam participar en aquest fantàstic dissabte i on segurament trobareu més cròniques del dia:

A TABLE. www.atable.es. Inés Butrón.

DELÍCIES DEL REBOST. http://delicies.blogspot.com. Sara-Maria Aixàs

CUINETES-CARME. http://cuinetes-carme.blogspot.com.es/ . Carme Arce

CUINETES. http.//cuinetes.bloks.cat. Sílvia Soto (que m'ha deixat algunes fotos i apunts per l'entrada)

PEBROTS VERDS. http://blogs.cuina.cat/pebrotsverds. Miguel Ángel Roque.

APRIL'S KITCH. http://aprilskitch.blogspot.com.es/. Mon Monrabà (que m'ha deixat algunes fotos per l'entrada)

LA CUINA VIOLETA. http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/. Nani Nolla

NO HI HA OUS. http://nohihanous.blogspot.com.es/ Gisela Sanz i Ramon Adell

COCA DE FORNER

A vegades em cal una empenteta per a desencallar alguna recepta pendent i un cop més, va ser gràcies a la Laura de Coure Coulants...
Que si és tan fàcil, que queda tan bona, que no cal matar-s'hi gens, que a veure quan ens la fas d'un cop... Per fí, la coca de forner o coca de pa va tenir el seu moment a la cuina beumalista!!!

Llegint els ingredients semblava que tenia de tot i no vaig voler deixar escapar la oportunitat. Em vaig llegir de cap-a-rab la recepta de la laura i haig de confessar que el concepte dels "barrots" inicialment em va inquietar una mica però veient el vídeo del Barriga que va fer pel Cuines vaig veure-ho més clar!

Però una recepta no passa així com així per la cuina de casa sense que acabi passant alguna cosa! En el moment de posar-m'hi...una: em vaig adonar que no tenia prou farina força, dues: el llevat que tenia a la nevera estava més "pallà" del que m'hagués agradat, tres: no tenia matafaluga (anís en gra) i quatre: no tenia licor d'anís!!! Quin panorama no??

Lluny de renunciar, m'hi vaig posar amb més ganes que mai tot canviant i reemplaçant ingredients. 

Per a la coca vaig fer servir: mig quilo de farina força (bé, mig quilo és el que hauria d'haver posat però vaig completar-ho amb farina normal...), 10gr aproximdament de llevat fresc, una culleradeta de sal, 280 ml d'aigua i 25 ml d'oli d'oliva.

Finalment vaig acabar fent tres coques, una de canyella, una de xocolata i una d'avellanes i per això vaig fer servir: Oli d'oliva per pinzellar, canyella en pols, avellanes passades pel morter, sucre avainillat, i sucre normal 

Així és com ho vaig preparar (tal i com ho explica la Laura):
"...
- Amassar o bé a una amassadora o bé a mà tots els ingredients de la coca. Posem tots els els ingredients menys l'aigua que l'anirem afegint gradualment a mida que la massa ens la vagi demanant fins a posar-la tota.
- Amassem uns 10-12 minuts a màquina o 20-25 a mà fins que veiem que la massa està suau i elàstica i es fa un tel quan la estirem.
- És el moment de posar la massa a un bol empolsimat amb farina i tapar-la amb un paper film i la deixem llevar uns 45 minuts o 1 hora.
- Després dividim la massa en 2 o en 3 parts i fem uns barrots amb ella. Per fer els barrots primer estirem cada porció, la imaginem en 3 parts i dobleguem cada una de les parts fins al centre, després la pleguem sobre ella mateixa i per últim tanquem les puntes pressionant amb els dits i ja tindrem fetes les formes de barrot. Repetim el procediment per les altres peces.
- Després deixem llevar els barrots fins que doblin el seu volum. Unes dues hores. Jo un dels barrots el vaig deixar a la nevera tota la nit i després el vaig treure una estoneta abans de fornejar (uns 30 minuts o 1 hora abans)
- Un cop llevats els barrots, els agafem i amb les mans li donem la forma de coques.
- Les pinzellem amb oli, les empolsimem generosament amb sucre i pinyons i els posem al forn preescalfat a 250º de dalt i de baix uns 12 minuts. 

..."
Certament, aquelles coques van marcar un abans i un després a la cuina de casa. La canalla se les van endur a l'escola i en prou feines en van esmorzar repartint-la entre mestres golafres (algunes més que altres...) i col·legues de classe. L'èxit va ser aclaparador si bé la que va triomfar més va ser la de canyella! 

L'experiència cocaire va ser molt prometedora... si amb una sabata i una espardenya van sortir aquelles coques tan bones, el dia que les faci ben fetes hi haurà catarsi col·lectiva assegurada. 

Mira, demà per Sant Jordi pot ser un bon moment, no? Això, sí...abans passo pel súper!!!

Avui és demà...o sigui l'endemà d'haver escrit l'entrada i tal i com vaig dir, les coques com cal! Feliç Sant Jordi a tothom...

AL TALLER DE LA SU

Tan important com què cuines, és on i amb qui...això diem sempre els que ens omplim la boca amb la dieta mediterrània, oi?. Fa uns dies llegia al diari una sentència de mans de Juan Gérvas, doctor en Medicina "...la dieta mediterránea, no consiste en tomar aceite de oliva a cucharadas, sino en poner un mantel, cubiertos y tener compañía...".

Això ho van tenir clar de seguida la Su i la Nuni que ens van embolicar a una colla de blocaires a passar una bona estona cuinant i sopant...una molt bona nit de divendres!!!

Jo no havia acabat especialment eufòric la setmana i la convocatòria en divendres va ser difícil de gestionar per qüestions logístiques...us haig de confessar que el cos em demanava perdre'm al sofà però com que la meva religió no em permet desdir-me a l'últim moment de les coses, vaig deixar el sopar a punt per a la família (uns calzonnes amb un artilugi nou que ens vam comprar a la Fira de la Candelera) i vaig enfilar cap a Terrassa.

Tan bon punt vaig creuar el llindar de la porta, tot va fer un tomb! Tot plegat va canviar de dimensió: un espai acollidor, una cuina gran, amics i companys blocaires, menjar... Allò prometia!

Un cop feta la presentació i introducció de rigor (amb monogràfic  inclòs sobre l'apassionant mon de la tòfona per part d'en Txep), ens vam posar a cuinar sense més a la veu de "qui vol fer, cuinar, preparar...?"

Així doncs, entre tots ens vam posar a fer:

Aquí un tastet del personal treballant per la comunitat: El Xavi, altrament dit "el devorador de panacottes" se les té amb el sable parmesà, la Eva que busca l'entrellat al rulo de cabra, jo que faig veure que cuino quan de fet, només remeno, la Sandra que ens va tenir tots captivats amb el seu confitat, l'Òscar l'únic capaç de treballar un crumble amb la càmera al coll, la Nuni i la Bet fent la tertúlia tot fent les rodanxes de sables, el Jordi, l'ojeador i la Su, ànima de la festa i mestre de cerimònies! (val a dir que la Ivana, la Laura i l'Alba, es van salvar miraculosament de la retratada tot i podrien estar ben be en qualsevol d'aquestes estampes...)

 Nit de bonrollisme gastroblocaire, de salut i de bons aliments!!!

Foto de grup amb l'Òscar, la Su, la Laura, la Nuni, la Ivana, l'Aina, l'Alba i El Jordi,
la Bet, la Sandra, jo, l'Eva i el Xavi

Si voleu llegir altres cròniques, aquí les teniu:
* La crònica de l'Alba i el Jordi
* La de l'òscar: 1 i 2

COCA D'AMETLLES I XOCOLATA

Repartint-nos la sobretaula d'una calçotada d'aniversari, vaig veure que corríem el risc de quedar inundats pel cafè que tothom es brindava a dur i sense pensar-ho gaire vaig auto proposar-nos per a dur alguna cosa de postres...

Aquell missatge per correu electrònic va estar a punt de costar-me la dignitat culinària ja que al mateix matí i a menys de mitja hora de marxar cap a la convocatòria, encara ho tenia tot per fer...

Mareta meva, tan fàcil que seria fer un parell de cafeteres i llestos!!! sempre em passen coses d'aquestes! Em vaig imposar la calma del supervivent i vaig començar a cavil·lar...

Tenia al congelador una mica de massa de pizza que m'havia sobrat del darrer divendres que n'havíem fet i també tenia una mica d'ametlles crues que havíem torrat feia uns dies. - Doncs amb això, nano...t'has d'espavilar!  vaig dir-me a mi mateix...

I així és com va anar tot plegat:

Vaig triturar les ametlles i les vaig barrejar amb la massa de pizza juntament amb un parell de tasses de sucre i un grapat de matafaluga (anís en gra).  Ho vaig passar pel corró sobre d'un full de paper vegetal i li vaig donar forma rectangular i al forn durant deu minuts a 150º. Quan el vaig treure i tastar estava clar que allò es podia millorar... però ràpid, ràpiiiiiiiiid!

Vaig desfer una mica de xocolata per a cobertura i amb l'ajuda del Roc, vam pintar tota la coca i corre que no arribem, vam marxar amb el fuet al cul!

Quan van aparèixer els postres, el Guiu anava tot cofoi amb la nostra coca...quin patir!

Amb un parell de cops de ganivet la vam esberlar i com qui res, vaig anar seguint de cua d'ull l'evolució de l'invent. 

Si em despisto em quedo estràbic buscant-la!!! Bufff per sort, havia resultat i de lluny a mode de brindis, algú va cridar preguntant per qui l'havia fet amb cara de satisfacció (proporcional al vi i destil·lats que ja rondaven feia estona...) seguit d'uns quants que li donaven la raó i miraven cap a on jo estava arraulit. 

La conclusió és que ...no es pot anar així per la cuina !!! hehehehe 

En aquest àpat d'aniversari, érem una bona colla i amb quatre coses en vam tenir prou per a compartir un dinar agradable i col·lectiu...salvant les distàncies, una mica com la nova iniciativa d'intermón "Taula per a 7000 milions". Amb 2€ garantim els cereals d'una persona de Sahel per una setmana!!!! Entreu, informeu-vos, col·laboreu i compartiu....

GALETES DE MANTEGA

Aquesta ha estat una setmana d'emocions fortes que per sort, ha acabat amb un diumenge familiar tranquil i relaxat. 

Hem estat al XXXI Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei (Fb-Tw) que va culminar la nit del dissabte al diumenge amb la marató de 12h de cinema del gènere i a on em va tocar executar al pobre Joan en viu i en directe davant de tot el populatxo... A primera hora del matí de diumenge arribava a casa ja amb llum de dia, amb els carrers encara per posar i amb el cos relaxat de tantes pujades i baixades d'adrenalina. 

Desprès de dormir tot el matí i de convidar-nos a casa els sogres a dinar, el Roc i el Jan amb la Glòria i la Clara al capdavant, es van posar a fer galetes mentre el Guiu reptava a l'avi als escacs. Jo, encara endormiscat vaig arribar a una cuina plena d'activitat, de mans empastifades i de davantals bruts... Per tant,  i assumint el meu paper de poc amant dels dolços, em vaig limitar a prendre algunes fotos de l'esdeveniment.

Per a fer-les, van fer servir el 3-2-1 que ens havia explicat la Ciara unes setmanes abans (300gr de farina, 200gr de mantega i 100gr de sucre) amb un rajolí de llet i una mica de cacau en pols (tot i que la Clara té una recepta fantàstica que un dia també farem...).

En primer lloc, van amassar-ho tot amb paciència i dedicació durant una bona estona i van dividir la massa en dos blocs. En una de les parts van afegir-hi el cacau en pols i van continuar amassant fins a aconseguir una pasta homogènia i sense grumolls. 

Sense més, van estendre les dues masses, les van col·locar una a sobre de l'altre i les van enrotllar i embolicar amb film transparent per a posar-ho una bona estona al congelador. En el mateix moment, van encendre el forn per a que agafi temperatura.  

Un cop endurit el rotlle i amb l'ajuda d'un bon ganivet les vam tallar i col·locar a la safata de forn lleugerament espolsada amb farina i les vam posar a coure durant uns dotze minuts aproximadament...llestos!. 

Les galetes van servir per a postres del sopar i la resta per l'esmorzar d'avui. Tot i així, si el que voleu és un preparat fàcil, molt bo i a més amb ingredients ecològics us recomano les fantàstiques galetes de civada i xocolata de cookme galetes!!!

També podeu xafardejar el recent recull que han fet a memòries d'una cuinera

Arreveure!

PASTÍS DE XOCOLATA I MORES

Un divendres, poc abans de plegar de la feina rebo una trucada inesperada, la sogra!!! 

- Escolta, si no et va bé..no, eh??!!! però...(quan la conversa comença així pots esperar-te el pitjor)...puc comptar amb tu per a que em facis un pastís ?? 

Allò no era només un pastís com tampoc era una pregunta! 

La iaia Mè, aquell divendres celebrava els 60 anys i em trucava ni més ni menys per a que li fes el pastís d'aniversari per a una vintena de persones!! A les 14:00 del migdia i amb el temps just d'anar a casa, dinar, buscar la canalla al cole, facturar-ne algun a extraescolars, comprar i ser a les 19:00 amb tot fet a la seva festa!!!

....però per la sogra, això i el que calgui!!!

Sort que la trucada me la va fer des d'un súper i la vaig bombardejar a ingredients sense saber quin pastís faria ni què em faria falta. Un batec accelerat em bombava sang a raig convertint el cap en una olla a pressió.

Vaig recordar que al mes passat, a la Recepta del 15 havíem tocat xocolata i allà vaig anar a espetegar mentre el cap m'anava a mil. Finalment, vaig recordar que a coure coulants, la Laura havia penjat un pastís que feia sovint per aniversaris i sobretaules. Me'l vaig mirar i un cop més, sense posar seny, vaig decidir que el provaria. 

Sempre em passa el mateix! quan tinc algun compromís no faig mai cap plat que tingui per la mà, sempre aprofito per a provar coses noves....soc un temerari i no escarmentaré fins que provoqui alguna catàstrofe!!!

Així doncs, amb el permís de la Laura, ens caldrà: 

Pel pa de pessic vaig fer el clàssic 3, 2, 1 amb cacau: 

3 de farina, 2 de sucre, 1 iogurt de llimona, 1/2 pot de iogurt d'oli d'oliva, 3 ous i 1 sobre de llevat en pols, 2 pots de iogurt de cacau soluble en pols. 

Ho batem tot ben batut, ho posem en un motlle amb mantega i farina i enfornem amb el forn pre-escalfat a 150º durant 30'.

Mentrestant, per la cobertura ens caldrà: 

500 ml de nata líquida per muntar, 1 got de llet (no tenia sencera i vaig posar semi desnatada), 1 sobre de flam en pols de quatre racions, 250gr. de xocolata de postres/cobertura, mitja rajola de xocolata negra 75% i un sobre de cafè soluble.

Escalfem la nata i la llet en un cassó. Quan comenci a fumejar, aboquem el sobre de flam amb la xocolata amb la xocolata de postres i la xocolata negra. Remenem sovint per a que es fongui i no faci grumolls. Quan estigui tot desfet, tanquem el foc i afegim el sobre de cafè soluble (si hagués tingut una mica de conyac, n'hi hagués posat un rajolí...). Traiem el cassó dels fogons i deixem que es vagi refredant.

Per últim, el farciment el vaig fer amb melmelada de mores que encara tenia a la nevera de la darrera collita.

El muntatge sembla senzill però em va portar més d'un ensurt! Anem a pams:

En primer lloc tallem el pastís en dues fines làmines que serviran per la base (la resta del pastís per a l'esmorzar de l'endemà). Cobrim les dues planxes amb la melmelada de mores, tapem i ho tornem a emmotllar. 

Quan la cobertura estigui tèbia, l'afegim al motlle i deixem que continuï perdent temperatura.

Jo vaig fer servir un motlle de silicona perquè no en tenia cap altre i tenia el seriós dubte de com treure el pastís del motlle sense fer malbé la cobertura amb textura de flam consistent. Estava clar que si ho feia en fred, em carregaria el pastís i la "gracieta" del gendre cuiner faria història. Així que després de donar-hi voltes, vaig decidir posar el pastís al congelador la màxima estona possible per a guanyar rigidesa i poder doblegar la silicona sense marcar excessivament la cobertura i ...voilà!, va sortir perfecte!

Com que els hi havia encarregat decoració de pastisseria, la vaig aprofitar per a fer el seixanta i escampar els "cagarrinus de xocolata" que diuen els nanos.

Com veureu, la proposta la vaig "tunejar" una mica canviant l'albercoc per mores, el formatge grec per un normal de llimona i no vaig posar ametlles. Per a la cobertura vaig afegir també un sobre de cafè soluble i mitja rajola de xocolata negra 75%. Tots aquests canvis van ser perquè no tenia l'ingredient proposat i perquè vaig pensar que la cobertura tindria més gust de xocolata. Com que a la Mè també li apassiona la xocolata doncs "dues tasses"!!!

Bé, prova superada però el proper cop, em sembla que tiraré de clàssics i menys pressió!!!

El Jan gestionant el pastís amb el mocador de la Mè

Pastís de xocolata trufada

Pastís de creps de xocolata

De fet, tothom va coincidir que era el millor pastís que jo havia fet...(tot i que tampoc n'he fet tants) i el que és més bèstia és que l'Anna, l'experta familiar en pastisseria, em va donar més que un aprovat ...a mi que passo dels dolços, quines coses!!!

Així doncs, va valdre la pena i tenir la sogra contenta sempre és una bona inversió!!!

PASTÍS DE CREPS DE XOCOLATA

Un cop més, un cop l'any toca xocolata!

Cada 13 de Setembre tenim una cita més enllà dels entrepans mal untats amb pressa per al berenar de la canalla. Aquest any volia sortir del pa de pessic que faig sempre de diferents nivells fets amb diferents xocolates i com que aquest ha estat l'estiu de les creps ,de la mà de la família Muntada Escolà que ens han fet vibrar amb la seva hospitalitat estiuenca, he provat de fer una cosa nova.

És tan simple que fins i tot em fa una certa vergonya fer una entrada així! De fet, més que un pastís es tracta d'una pila... Només cal anar fent capes de creps de diferents xocolates. 

En aquest cas vaig fer servir xocolata negre, molt negre i súper negre!!!

Per fer la massa de creps teniu moltes receptes penjades a internet. Jo vaig força per feina i poso farina en un bol (o a la thermomix), un parell d'ous, una mica de mantega fosa i vaig afegint llet tot batent fins a aconseguir la textura que m'agrada. Per acabar, si les creps han de ser dolces, poso un parell de cullerades de sucre de vainilla. En aquest cas, un cop tenia la crema feta, vaig afegir també cacau en pols soluble per a que la massa de crep també tingués gust a xocolata. 

No li agrada la xocolata? doncs fins a les celles!! 

Adverteixo que el pastís atipa i no en tindreu prou en "guardar-vos un raconet per les postres" com es diu habitualment. 

Per a evitar destrosses i esforços, és recomanable menjar-lo amb forquilla i ganivet de postres

Com que no vaig molt sobrat de receptes amb xocolata, aprofito aquesta entrada per a la Recepta del 15 d'aquest mes 

Així doncs, un cop més per molts anys Glòria i bon profit!!!