2 de maig 2012

RODÓ DE PORC AL VI


Feia temps que sabia de l'ús de la xocolata a la cuina i un bon dia, em vaig decidir a provar-ho amb un tall rodó de porc que em va fer bona pinta. 

A la feina n'havíem parlat sovint i es va convertir en una d'aquelles coses que no trigaria gaire a fer. És el que té que et t'expliquin receptes amb entusiasme...les has d'acabar provant tard o d'hora.

Així doncs, al pas per la xarcuteria, vaig veure aquell formós rodó de porc amb aquella suggerent mitja elàstica i vaig sentir la crida visceral de la cuina reposada i creativa.  Aquell tros de carn estava a punt de ser cuinat i duia el meu nom. Sense pensar-ho gaire, el vaig agafar i observar detingudament. El destí ens havia unit estava a punt per a convertir-lo en alguna cosa nova i diferent de la cuina de casa.

Passat tot el misticisme del moment, un cop pagat i ja a casa vaig començar a preparar-lo per a la maceració. 

Ens caldrà: 750ml de vi negre, tres alls, un pessic de farigola, un pessic de romaní, dues fulles de llorer, quatre grans de pebre, una cullerada de sal i tres quadrats de xocolata negra de rajola ratllada.

El vagi deixar un dia sencer ofegat a la nevera i per a que agafés el mateix punt de maceració el vaig anar girant cada dues hores aproximadament.  



Un cop macerat, marcar el tall a una cassola pels quatre costats hi i abocar de nou tot el vi amb les especies coure-ho a foc molt lent durant un parell d'hores. De nou, és important anar-lo girant.

Tallem el tall a rodanxes i afegim la salsa que hem fet amb la ceba, el vi i la resta d'ingredients. 

La primera enforquillada em va tornar de nou al misticisme del súper! La proposta era ben bé una experiència fascinant al paladar proporcional al temps de maceració i és clar, al "carinyo" posat en la preparació.

Del tot recomanable!!

Pd: Un cop més, la fotografia no s'ajusta del tot a la realitat i és que encara no disposem d'una càmera fotogràfica que ens permeti una relació entre el plat i la recepta...però us l'he volgut explicar de totes formes (mentrestant, no em quedaré pas amb els braços plegats, oi?) 

Cap comentari:

Publica un comentari

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)