CANELONS

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

De tant en tant a casa es genera una conxorxa familiar per a que acabi cuinant alguna cosa...comença amb un innocent "...fa temps que no mengem..." que evoluciona cap a "...ens faràs algun dia...?" fins que deriva en un "...vas dir que ens cuinaries..."

Així és com van anar aquests canelons! Un consell, no us hi resistiu...panxes contentes família contenta!!!

Us esplico:

Per a uns 40/50 canelons ens caldrà: 

• Pel farcit: mig quilo de vedella melosa (la part del peixet és genial), mig quilo de carn de porc (magre, llom de les dues cares o botifarra), mig quilo de pit de pollastre, tres peus de porc (sis mitjos vaja), tres cents grams de cansalada de papada, oli, sal, pebre, mig litre de vi blanc, dues fulles de llorer i altres herbes aromàtiques que tingueu (romaní, farigola...), una cullerada de tomàquet concentrat o un parell de soperes de tomàquet natural triturat, una ceba i una cabessa d'alls.
• Per la beixamel: llet sencera, mantega, farina, nou moscada, pols de bolets secs formatge ratllat per gratinar
• Pasta: 50 plaques de canelons (o de lasanya), aigua i sal 

En primer lloc fem un bon brou per a coure els peus de porc i la papada juntament amb les verdures de rigor. Un cop cuits i quan encara no estiguin freds del tot, desossem els peus i juntament amb la cansalada de papada ho esmicolem amb les tisores i cap a la nevera.

Pel rostit agafem una olla alta i en primer lloc tallem la ceba a daus petits o juliana i la posem a daurar amb un bon raig d'oli d'oliva i els alls sencers pelats. Quan comença a estar estovada pugem el foc i afegim tota la carn (vedella, porc i pollastre) tallat daus de la mateixa mida juntament amb les herbes aromàtiques. Remenem sovint i al cap de pocs minuts, quan la carn comença a estar marcada per tots els costats salpebrem, afegim el vi blanc, afluixem el foc i tapem. Si tenim olla a pressió podem enllestir-ho en uns 20/30 minuts, sinò compteu una mica més. Passada aquesta estona afegim els peus i la cansalada esmicolada i deixem coure-ho junt, sempre a foc lent durant uns 10 minuts. Traiem el llorer i les herbes que hi hem afegit i a la mateixa cassola li donem un toc de batedora. Si teniu màquina de triturar carn molt millor. Un cop triturat tot ho aboquem en tuppers plans i cap a la nevera. És molt millor que siguin plans ja que la gelatina dels peus fa que tot el farcit quedi pres i alhora d'agafar-lo per a embolicar el caneló és molt pràctic per tallar-ho a la mida que vulguem.

Per les plaques de pasta seguiu les indicacions que marqui la capsa. Jo faig servir plaques de lasanya que només cal escaldar deu minuts amb aigua calenta i llestos. Remeneu sovint per a que no se us enganxin entre elles i un cop estiguin llestes, esteneu-les a sobre d'un drap...aneu fent pisos de draps i plaques sense patir i així es mantindran bé. 

Per la beixamel poseu a escalfar la llet amb una nou de mantega, sal, nou moscada i la pols de bolets (si no teniu les espècies, cap problema...no en poseu). Quan estigui calenta però sense bullir aneu afegint farina sense parar de remenar per a que no es facin grumolls. En funció de l'espessor que vulgueu aneu afegint llet o farina i recordeu que quan ho deixeu reposar continuarà espessint. Per tant us suggereixo que us passeu per defecte i no per excés. La beixamel serveix per a amorosir el caneló i si és massa espessa pot fer l'efecte contrari!

Quan ho tingueu tot fet aboqueu una mica de beixamel a la safata de forn, talleu el farcit en rectangles que us permetin embolicar cada caneló i els aneu posant a la safata. Un cop plena els acabeu de cobrir amb la beixamel i hi poseu el formatge ratllat per gratinar. 

És un plat que ja està cuit, per tant, el toc de forn és només per gratinar el formatge i escalfar els canelons. Per tant, amb 8/10 minuts de forn en tindreu de sobres.  

Recordeu com els heu posat a la safata perquè alhora de servir-los no els veureu i no cal destrossar-los en el moment més esperat...hehehe.

Tant alhora de coure la carn, com d'embolicar els canelons com de cobrir-los amb la beixamel la canalla de casa us poden donar un cop de mà. Que els canelons fets en família estan mooooolt més bons!!! 

Voleu més canelons? doncs aquí en van més:
Canelons de peix i marisc
Canelons de peus de porc i botifarra negra

CANELONS DE PEIX I MARISC

Si t'agrada rondar per una cuina no es poden desaprofitar les festes de Nadal, Ca d'Any, Reis i tot el que s'escaigui pel mig. Son èpoques de bon menjar, panxes plenes i llargues sobretaules... De fet, si esteu llegint això segur que sou dels que cuineu aquestes dates, m'equivoco?

Vaig tenir la oportunitat de cuinar per colla i com que ho havia de deixar enllestit uns dies abans, vaig decidir-me a fer uns canelons XXL de peix i marisc i uns altres de bolets amb mousse d'ànec (aquests ja els explicaré un altre dia que no tenen pèrdua!!!)

A aquests canelons els hi tenia ganes des de feia temps i la ocasió era perfecte.

Per a fer-los vaig fer servir rap, lluç, llagostins i sèpia i per a donar un toc generós a la vetllada, vaig canviar la pasta de canelons per la pasta de lassanya... Caneló de plat únic!!!

Més o menys, les mides i quantitats van rondar els vint llagostins, 2kg de sèpia i rap i lluç d'un quilo dos cents.

Un cop tot pelat, desespinat, net, tallat i mentre es feia un fumet de categoria amb la resta, vaig començar a preparar el farcit: 

En primer lloc, marcar lleugerament els llagostins amb oli abundant i una punta d'all i separar. 

Seguidament i amb el mateix oli, coure el lluç i el rap tallat a daus petits, separem de nou. Per últim, afegim la sèpia afegint una mica d'oli si cal amb una punta d'all i julivert. 

Traiem la sèpia i amb el mateix oli saltegem la meitat del fetge de rap amb una punta de sal i pebre i també separem

Afegim una punta d'oli i  fem un sofregit amb la ceba ben potxada, tomàquet i un got de vi blanc. En aquest punt, decidiu si voleu triturar-ho per a evitar els trossos de ceba...(ja sabem que a les taules de festes sempre hi ha el típic que ens ho fa saber) 

Un cop preparat el sofregit afegim tot el peix i marisc que tenim separat amb l'aigua que haurà fet, afegim una mica de pebre vermell i sal i deixem coure a foc lent.

Abans d'apagar el foc, afegim una picada feta amb uns daus de fetge del rap, avellanes, pebre vermell, all, julivert, pa torrat i una mica de fumet

El peix fresc és de per sí prou gustós i no soc partidari de fer gaires floritures culinàries ja que correm el risc d'emmascarar-lo i perdre la gràcia del plat!

Mentre s'anava coent vaig aprofitar per a fer les làmines del caneló. En aquest cas les vaig fer servir de lassanya per a donar-li un toc exhuberant al plat però podeu fer-ho amb les làmines normals, ho deixo al vostre gust. Això sí, no les perdeu de vista remeneu-les amb compte per a que es coguin bé i no s'enganxin!!! Quan es trenquen fa molta ràbia...

Un cop fetes i deixades refredar sobre un drap vaig procedir a embolicar el caneló amb molt de compte tant de no fer curt com de donar-li la consistència justa per a que poder-los emplatar i servir còmodament

Un cop tot repartit, embolicat i posat a la safata va ser el torn de la beixamel. Amb farina, matenga, nou moscada, sal, llet i fumet de peix (afegir el fumet a la beixamel és providencial per a donar lligar tot el plat i donar l'aroma del peix necessari a la recepta) 

Aboquem la beixamel per sobre dels canelons amb el formatge en pols primer i formatge ratllat per a gratinar després. 

A partir d'aquí ja es poden enfornar o congelar per a quan calgui.

Podeu fer les combinacions que vulgueu que al mar hi ha de tot i a la peixateria també!

Si us animeu a provar-los ja direu! 

Abraçus a tots i totes i bon 2014!!!

POBLE O RES: SOPAR DE PINXOS DEL NOU MULEI

Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d'un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l'Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l'entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m'ha agafat de ple i l'entitat s'ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum...) 

Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l'alçada de l'esdeveniment, i és que la currada de "maquejar" l'espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 

El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de "pinxos". El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:

Tonyina, enciam, ceba i guindilla 

Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d'all i surimi)

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all

Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata

Truita de patates, botifarra negre i ceba

Llonganissa

Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert

Gorgonzola amb anous

Formatge de vaca serrat de triadó

Cassoletes de Guacamole

Escalivada amb anxova

Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles

Gilda (olives, guindilla i anxova) 

Mouse d’albergínia i formatge de cabra 

Truita de carxofa i alls tendres

Truita de bacallà i pebrot

L'aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo...si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L'espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí...

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!

PRESENTACIÓ LLIBRE 20 ANYS SEMPRONIANA (CANELONS DE CEVICHE I GUACAMOLE)

El llibre amb el macarró de ceviche que vam preparar

Un cop més, davant la incredulitat de la resta de gastroblogaires per la tenacitat i perseverança alhora d'organitzar coses i embolicar al personal, l'Òscar de de cuina va oferir-nos la possibilitat de participar en una aventurilla gastronòmica de la mà de l'Ada Perellada en motiu de la presentació del llibre de receptes dels 20 anys del Semproniana.

No cal dir que li estaré eternament agraït per a brindar-me aquesta oportunitat tot i que cal aclarir que va ser fruit d'un sorteig....no va ser per la face!.  Però bé, allà estava jo enmig de la flor i nata de la gastroblogsfera al Pla dels Àngels cuinant amb l'Oriol, el Joan, el Santi i l'Ada. Una experiència fantàstica i única!!! de debò,...pels que no us en feu a la idea és com anar a un entrenament del Barça, i fer un partit de costellada amb el Guardiola repartint "carinyo" a tort i a dret entre rialles i juerga desbocada. Doncs jo hi era!.

A part de les presentacions de rigor, ens vam posar a pencar de seguida, cosa que a mi m'està molt bé...Un cop repartits en quatre grups i amb la tutela d'un dels cuiners de referència, ens vam posar tots a treballar el menú:

Jo vaig anar a parlar amb l'Oriol defugint les postres tot passant de puntetes pel costat de la taula on ho tenien tot preparat..."només faltaria que un dia tan excepcional, em toqués fer les postres!" -vaig pensar 

A la taula ja ho teniem tot llest i de seguida, l'Oriol va repartir feina que vam anar ventilant amb celeritat. Jo que estava ultra motivat, no estava pas disposat a deixar passar la oportunitat de sentir-me útil i vaig agafar mig salmó que rondava per allà...allò ja no tenia aturador!!!

Al cap d'aproximadament una hora, ja ho teníem tot llest per a emplatar "en sèrie".

Val a dir que les proporcions i la recepta del llibre son per a quatre persones però nosaltres ho vam fer per a vint! Per això, us copio les quantitats que posa al llibre i adapteu-ho en funció dels comensals.

Per a fer aquest plat, ens caldrà :  Macarrons gegants


Per al ceviche de peix:
150 g de bonítol
150 g de bacallà dessalat (nosaltres vam fer servir gambes)
150 g de salmó
100 ml d'oli d'oliva
50 ml de soja líquida
10 g de gingebre molt (no n'hi vam posar)
Pebre i sal



Per al guacamole:
500 g d'alvocat, 25 g de ceba tendre, 25 g de tomàquet madur, Julivert, suc de mitja llimona (vam fer servir llimes), pebre vermell picant, oli d'oliva i sal

Per a l'oli de soja:
100 ml d'oli d'oliva
50 ml de salsa de soja
1 cullerada de sèsam

Per a la guarnició: llavors germinades d'alfals 


Un cop cuinat tot, va tocar entaular-nos i fer còrrer la imaginació entre brindis i elogis...com no podia ser de cap altra manera!

Un sopar inolvidable entre els grans del  mundillo!

Només em queda agrair la vetllada a l'Ada i a tot el personal que ens va acollir, especialment a l'Oriol... 

Desprès de fullejar el llibre, us animo a donar-hi un cop d'ull!! Receptes originals, senzilles i molta imaginació!! 

No us decebrà, segur.

Les fotos que he fet servir son de la Bet, la Nuni, l'Anna, el Miquel, Cossetània Edicions i alguna de meva...

Altres cròniques (a dia i hora d'ara...):

• De Cuina
• Les receptes d'en Miquel
• La cocinera de Bétulo
• La Gulateca
• Semproniana
• L'hora del tupper
• És quan menjo que hi veig clar
• Cuinetes

CORADELLA

Un cop passada la Fira de la Canedelera 2012 i ben reposats és el moment de fer apologia del que és el plat típic de l'esdeveniment en qüestió. 

Es tracta de la Coradella, un plat fet a basa de menuts de xai i molt apropiat per als traginers que des de fa 161 anys feinegen per la gèlida Fira primer a cop de carro i cavall, més endavant amb tractors i ara amb ipods i smartphones.....

Aquest plat típic el trobem també a la Toscana italiana (Coratella) i es fa exactament igual que la "nostra".

No cal dir que és per estomacs iniciats i és imprescindible regar-ho amb un bon vi i un bon tros de pa

Aquesta recepta la vam elaborar conjuntament amb el Jordi d'El Fumet amb aquella alegria, bon humor i nervis que caracteritzen els dies previs a un dels esdeveniments més importants de l'any a Molins de Rei.  

Ens caldrà:  

150 g de pulmons de xai, 150 g de cor de xai, 200 g de fetge de xai, 75 g de sang de xai

Aigua/brou

Pel sofregit: 2 grans d’all, 2 cebes, 2 tomàquets, 1 farcell d’herbes (llorer i farigola), 1 copa de conyac i ½ de Pedro Ximenes, oli, sucre, sal, pebre negre i vermell

Per la picada: 2 alls, oli, julivert, pa torrat, pinyons torrats, ametlles, vi blanc, aigua de rehidratar ceps.

Per fer la crep: Mantega, farina, llet, oli, sal

Per a la maionesa amb all negada: 2 alls, oli, ou, sal

En primer lloc fregim el pulmó i el cor tallats a daus en una cassola amb oli i ho reservem. En el mateix oli fregim el fetge i la sang, tallats igualment a daus, i també ho reservem.

En el mateix oli fem un sofregit amb l’all, la ceba, el tomàquet, el llorer i la farigola. Hi posem el licor i ho deixem reduir.

Afegim els pulmons i el cor amb un got d’aigua i deixeu que vagi coent lentament.

Quan estigui tou, afegiu-hi el fetge i la sang i ho deixeu coure tot junt un moment més. Rectifiquem de sal i pebre. 

Aprofitem per a fer la maionesa amb all negada i la pasta de crep.

Barregem la coradella amb una mica d’all i oli i emboliquem el caneló.

Cobrim el caneló amb la maionesa amb all i gratinem al forn.

Habitualment es serveix sense el caneló tot i que d'una manera o altra, incorpora l'all i oli i la maionesa amb all que nosaltres vam fer servir. 

Arreveure i...coratge!!