21 de set. 2011

PASTÍS DE XOCOLATA TRUFADA


Abans de tot, haig d'aclarir pels que no em coneixeu que no sóc gens amant dels dolços i menys de la xocolata, i si és pura quan pitjor! 

Els que sou de bona pasta deveu pensar que tinc molta mala sort i que em perdo un autèntic plaer pel paladar, en canvi potser sou dels que penseu que al meu costat tindreu sempre ració il·limitada de xocolata. En qualsevol dels dos casos teniu raó. Què voleu que hi faci. 

Jo també estic tip de cantar les excel·lències de les faves, peus de porc, ceba tendra i allioli a la meva família i no aconsegueixo que ho tastin. 

Haig de confessar que el que sí que m'agrada de la xocolata son els anuncis que veig per televisió tot i que al meu parer, no tenen res a veure amb gaudir menjant sinó amb gaudir fent altres coses igualment lloables però fora de context.

Bé, un aprenent a cuiner domèstic no pot defugir els reptes i aquest any, calia celebrar un aniversari amb un esmerat pastís de xocolata trufada. Qui m'ho havia de dir!!!. Quan vaig anunciar-ho ningú s'ho creia. 

Doncs el vaig fer i aquí us l'explico: La primera capa era de pa de pessic normal, al mig xocolata trufada, a sobre una segona capa de pa de pessic de xocolata i a sobre cobertura de xocolata i un polsim de sucre en pols (glacé, en diuen...)

 Ens caldrà:

Per a la típica massa del 3-2-1: tres ous, un paquet de llevat en pols (Royal en aquest cas), un "dauet" de mantega, un iogurt de llimona, en la mesura del pot de iogurt: tres mesures de farina, dues mesures de sucre i una mesura d'oli, cacau soluble.

Per a la trufa: Dues mesures de sucre, dues cullerades de cacau amarg, una cullerada de cafè soluble, dues cullerades de conyac i mig litre de nata líquida per muntar.

Per a la cobertura: Una rajola de xocolata fondant


En primer lloc engeguem el forn al màxim i mentre s'escalfa posem tots els ingredient de la massa a batre (amb el minipimmer, a la thermomix, en un bol i amb un batedor manual...) Un cop tot està ben barrejat, deixem reposar mentre untem la safata de la mida que volem fer el pastís amb la mantega i l'espolsem amb la farina. Aboquem la meitat de la massa a la safata i la posem al forn uns 25 minuts a temperatura 150º. Ja tenim la primera capa del pa de pessic a coure! Si fem pretenem que el pastís quedi gran i fem servir la safata del forn (com vaig fer jo) cal vigilar sovint perquè es pot cremar fàcilment.

Mentre es cou afegim cacau soluble al gust a la resta de la massa que encara no hem cuit i que ens servirà per a la segona capa.

Un cop estigui cuita la primera capa i l'haguem tret de la safata amb compte, la separem per què es refredi i fem exactament el mateix per a coure la resta que tenim preparada. 

Mentre es cou, preparem la trufa: Muntem la nata amb un recipient ben fred (o la compreu feta) afegiu tots els ingredients mentre remeneu amb energia per a que quedi una crema homogènia. Jo no me'n vaig sortir gaire bé però vaig identificar el gust com a bo (després de fer el titànic l'esforç de tastar-ho, clar).  Un cop feta, guardeu-la de nou a la nevera.

Quan la segona massa ja estigui cuita la retireu amb compte de nou i la deixeu refredar com en la primera capa. El forn ja no el fareu servir més! Foneu la xocolata a foc lent i remenant sovint. Si sou molt puristes amb la xocolata no cal que afegiu res, si sou una mica prim mirats podeu afegir una mica d'aigua i si voleu còrrer el risc de ser tractats d'heretges en amunt, poseu-hi llet. 

Ara només cal muntar-ho. Com ja us podeu imaginar, sobre la primera capa de pa de pessic, la trufa i a sobre la segona capa. Tot plegat cobert amb la xocolata fosa que si no us afanyeu i es refreda tornarà a quedar dura. Per acabar vaig triturar una mica de sucre i el vaig empolvorar per sobre del pastís fent un més que previsible dibuix amb els anys de la homenejada. La creació va reposar un parell d'hores a la nevera fet que va contribuir a endurir la xocolata de cobertura que va contrastar amb la textura flonja i esponjosa de pa de pessic barrejat amb la trufa. Això és el que em van dir els que el van provar que el van trobar "superior".

Ara ha quedat palès que si jo puc fer un pastís de xocolata, amb xocolata i cobert de xocolata, qualsevol dia em poden fer un callos amb cigrons, oi?






4 comentaris:

  1. Anònim21/9/11

    Buf, a mi la xocolata negra em perd... però reconec que sóc més de salat com tu, eh? Tot i això té una pinta fantàstica!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Anònim30/9/11

    UI ! quina pinta que té aquest pastís...jo provaré de fer-lo...m'encanta el teu bloc, ja t'ho he dit personalment, és viu i autèntic. Gràcies per compartir el que fas.
    Una abraçada
    Montse Pi....

    ResponElimina
  3. Em quedo per aquí! Salut!

    ResponElimina
  4. Sandra, Montse i Noelia....estic encantat que rondeu per aquí i que comenteu la jugada!!
    Una abraçada

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)