18 de maig 2012

L'ENTREPÀ

Per fi he trobat una excusa per a fer una entrada sobre els entrepans. Un cop més, gràcies a larecepta del 15.
  
No son poques les converses que hem tingut sobre l’entrepà ideal i la conclusió és que són com els ous ferrats, fàcils de fer, universals però molt personals.



Tot i que podem afirmar que hi ha un format d’entrepà que tendeix a agradar a la majoria de la gent, tots tenim els nostres gustos, detallets i manies que el fan únic.


El pa: cruixent o de motlle, amb crosta dura o tova, amb molla o sense, integral, de cereals, d’olives, rodó, barra, i un llarguíssim etcètera.
El tomàquet: sucat o a rodanxes, de penjar, de pera, per sucar, rascar o pintar...o sense tomàquet
L’oli: d’oliva verge, aromàtic, sense oli,
La sal i les espècies: amb o sense.
El farcit: és infinit!

A mi, m’agraden amb qualsevol tipus de pa que sigui del dia (cosa que passa poc sovint), ben sucat per les dues cares i si queda algun tros de tomàquet al pa molt millor, bàsicament salat i amb tot el farcit ben distribuït i generós, ben regat d’oli i amb un polsim de sal. La meva màxima alhora de fer un entrepà és que a cada queixalada, hi ha d’haver tots els ingredients de l’entrepà!. Em molesta igual menjar-me el pa sol com l’embotit.

Darrerament començo els entrepans pel crostó per a treure-me’l de sobre aviat i encara amb gana. No ho he fet sempre i trobo que és una bona opció. Total, per un dels dos costats has de començar...

Aquest que us ensenyo l’he fet aquest mateix matí amb el pa de pipes que va fer ahir la Glòria, així doncs, bona part del mèrit per ella!

He “tunejat” una proposta que vaig menjar a una cerveseria, en aquella ocasió era una hamburguesa i l’havien batejat com a “americana”. Jo he canviat la carn per pernil dolç i he afegit les olives que m’encanten.

Així doncs, l’entrepà d’avui porta: pa de pipes, pernil dolç, tonyina, formatge blau, olives, cogombrets amb vinagre, tomàquet, oli i sal.


A mi m’encanta però com he dit abans, tothom es pot fer l’entrepà del que li vingui més de gust.

...Tot és bo el que a l’entrepà hi ha!

5 comentaris:

  1. Caram Jordi, tot un decàleg sobre el teu entrepà ideal! Què xula l'entrada! Jo em guardo el crostó pel final, m'encanta! jejeje
    Aquest que ens proposes s'haurà de tastar, eh?
    Moltes gràcies per participar!
    Una abraçada!
    Sandra

    ResponSuprimeix
  2. Anònim18/5/12

    Hola Jordi!

    Acosto el nas a la pantalla de l'ordinador i... em sembla que m'arriba l'olor.

    Aquest sí que el faré.

    Gràcies,

    Núria

    ResponSuprimeix
  3. Molt bé això d'escriure sobre l'entrepà que, a voltes equivocadament, passa per ser gastronomia "menor", tot i que és una solució per a àpats únics molt més sana que qualsevol variant del menjar escombraria (incloent en aquest apartat molta merda precuinada, i amb perdó de la merda).

    Per fer la meva aportació, ara que hauria d'entrar l'estiu, proposo un entrepà que no té res d'original, un clàssic que, com tots els clàssic, tenen infinites variants.

    - Pa molt ben sucat com tu dius, Jordi. Jo faig servir sempre tomàquet de penjar; de ramallet, que diuen els mallorquins.
    - Una capa de ceba i pebrot vermell escalibats
    - Tonyina en escabetx
    - Anxoves
    - Olives farcides tallades per la meitat

    Si tots els ingredients surten de la nevera, l'entrepà ens aporta una frescor immillorable. Jo crec que un porró de vi negre fresc és l'acompanyant ideal.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb la ceba escalivada i les olives tallades m'has acabat de conquistar!!! Ets el meu "mestre"....

      Suprimeix
  4. Anònim21/5/12

    Quina bona pinta! me'n prepararé un per anar a l'escola ;-)

    Guiu

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)