8 de set. 2011

CEPS AMB PA DE FETGE


Aquest estiu hem tingut la sort de trobar els primers bolets de la temporada. Va ser al Ripollès i la sorpresa va venir de la mà de vuit ceps esplèndids i sans a mitjans d'agost. Una oportunitat així no es podia desaprofitar i sense voler-ho ens vam trobar en ple estiu amb un àpat de tardor. Val a dir que al cap d'uns dies, encara amb el banyador posat de banyar-nos al riu, dinàvem un fricandó amb camagrocs de la ma de l'àvia Carme que feia caure de la cadira. 

Un cop més, la improvisació es va apoderar de la cuina mentre remenàvem rebost i nevera. Com no podia fallar,  l'avi Joan anava molt ben assortit d'embotits casolans i un bon tall de pa de fetge de la plana de Vic va ser decisiu. 

Tal i com ho vam cuinar permet múltiples variables tant de tipus de bolets com de tipus d'embotits (vigilant que no siguin molt forts que anul·lin els gust dels bolets). 

Ens caldrà:  Un dau de mantega, un grapat de ceps, un tal de pa de fetge, un gra d'all, una cullerada de conyac, oli i sal gruixuda (tipus maldon).


En primer lloc netegem, laminem els ceps i els posem a coure a foc lent amb la mantega. Amb aquest tipus de bolet no faig servir mai oli d'oliva ja que amb la mantega queda molt més suau i gustós. Afegim un gra d'all a trossets i aneu remenant durant cinc o deu minuts. Afegim el pa de fetge esmicolat o a daus i ho deixem coure junt un parell de minuts més. Aboquem la cullerada de conyac i deixem reduir. Emplatem i reguem amb oli d'oliva i espolsem amb la sal.Es gairebé obligat remullar l'àpat amb un bon vi negre. 

Tot i que va quedar una ració molt digne, a taula érem una bona colla i es va convertir en poc més que una "tapa" compartint taula amb les menges típicament estiuenques. A partir d'aquell dia, qualsevol sortida es convertia en una recerca compulsiva de bolets, sobretot per la canalla que s'emocionaven sorollosament cada cop que trobaven algun exemplar de qualsevol cosa. 


 El dia que gaudeixin tan menjant-los com ara buscant-los, em temo que hauré begut oli...






4 comentaris:

  1. M'hauràs de fer coneixer aquest fabulós pa de fetge de la plana de Vic.

    ResponElimina
  2. Anònim8/9/11

    Uf, quina salivera... com m'agrada aquesta improvisació que vas fer! Els petits de la nostra família ja fa temps que gaudeixen tant buscant com menjant bolets... quan els traiem a taula ja podem espavilar per menjar-ne algun!

    ResponElimina
  3. ...això mateix em comença a passar a mi. Què maca la canalla ;-))

    ResponElimina
  4. Alfons8/9/11

    Uf Jordi, quina pinta!
    això em recorda que ha començat el compte enrere per la bogeria del bolet.
    Que comencin els jocs!!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)