12 d’ag. 2014

TONYINA MARINADA I A LA BRASA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!
Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 




Una de les coses que té arrossegar canalla amunt i avall sortejant horaris impossibles és que t'acabes trobant altres pares amb la mateixa situació que tu. En el pitjor dels casos comparteixes converses buides entorn a l'activitat del nen i en el millor dels casos comparteixes aficions, expectatives, frustracions, etc...total, que a lo tonto a lo tonto acabes fent una colleta més o menys informal. I quines de les aficions resulta ser de la més complerta, creativa, versàtil i agraïda??? la gastronomia, bingo!!!

Fa unes setmanes, un dels membres de la "junta" va aparèixer amb cinc quilos de tonyina acabada de pescar i en un plis teniem organitzada una comilona que reunia a sis famílies amb un total de quinze adults i setze fills. Havia de ser un tiberi monogràfic de tonyina però tots ens vam despenjar portant menges diverses a mode aperitiu, dinar i berenar. Total, que vam seure pels volts de les dotze i no ens vam moure fins a quarts de vuit del vespre

A part de la tonyina a la brasa, fantàstica, gustosa i cruixent, el Calo ens va preparar un marinat excepcional que ara us explicaré.



En primer lloc ens caldrà: 500 gr de tonyina a daus, dos alls, 20gr de gingebre fresc picat, una cullerada de pebre negre, dues fulles de llorer, dues cullerades de salsa de soja, dues cullerades de vinagre de, chardonnay, una cullerada de sucre, 50 gr d'oli d'oliva, 10 gr d'oli de sèsam. 


Preparem el marinat barrejant tots els ingredients i el deixem reposar mentre tallem la tonyina a daus grossos. Un cop la tenim tallada l'aboquem al marinat i ho deixem reposar a la nevera entre deu i quinze minuts. Passat aquest temps, la servim escorreguda i ja està llesta per a menjar.

Cal anar amb compte amb el temps de la maceració perquè si ens passem, a part de quedar massa feta el gust del marinat dominarà massa sobre la tonyina. Bravo pel Lluís que amb aquest plat es va guanyar un lloc d'honor vitalici per a totes les juntes generals (o sigui que li tocarà cuinar fi-jo!)

Un dia us explicaré la resta del menú a base de llengua de vedella que ens va preparar els representants argentins de la comunitat, els seitons de la Montse, la samfaina del Raúl o el meu tabulé de llentia caviar o l'escabetx de nou del Lluís...És que aquell dinar per sí sol donava per a fer un blog temàtic!!!

2 comentaris:

  1. Aquests dinars són els millors, i vaja quin luxe de tonyina!!

    ResponElimina
  2. Feina vaig tenir de no destroçar aquella meravella, gràcies a les teves eines professionals, tot s'ha de dir.
    Quin honor que em fas, amic.
    Amb companyies com aquestes, però, amb qualsevol cosa es fa una festa.
    Salut!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)