16 d’oct. 2013

MELMELADA DE PRÉSSEC I RAÏM

Una de les meves primeres incursions a la cuina va ser a través de la fruita madura...la fruita massa madura concretament, aquella que a casa en diem "tocada". 

Quan era petit, el pare em separava aquesta fruita amb picades d'ocell, marques de la caixa a la pell o amb taques de maduració excessiva. Aquesta és la fruita més dolça, gustosa i clar, en un supermercat alguns mesos se'n podia a generar una bona caixa al dia. 

Jo era l'encarregat de transformar tot allò en bol gegant de macedònia: -Mira, seu aquí deixa les pells i les sobres en aquesta galleda, i els trossos de fruita bona en aquest bol tallats a aquesta mida- Em deia la mare preparant-ho tot. Ara en guardo un record entranyable però aleshores, no em feia gens de gràcia!!! quan veia una caixa amb fruita "tocada" m'esmunyia cap a l'habitació amb la quartada de deures inacabables.

Però totes aquestes coses van calant i ara, quan veig fruita madura al límit no puc evitar de recordar aquells bols i no em puc estar d'imaginar què en faria jo de tot el material que tinc davant. 

A ca la Neus, la meva fruiteria, sempre tenen un racó amb fruites i verdures soltes que interessa aviar. Sempre hi faig una llambregada per a valorar-ne la idoneïtat des de la meva experiència cultivada pels centenars de peces que he hagut de valorar. 

La temporada del préssec ja ha acabat i a la caixa del racó hi havia una pila prou digne. El meu cap va anar directe cap a una melmelada que acompanyaria iogurts, pastissos, coques, magdalenes i postres varis.

A més, tenia quatre gotims de raïm negre que la Jenny m'havia passat d'una parra, més de tres quilos! Una bona part ja ens la vam veure en suc i l'altre encara no sabia què fer-ne. Vaig recordar que molts sucs de préssec incorporen el raïm i va estar decidit de seguida.

Aquest cop vaig ser jo qui vaig cridar a files a la canalla: 
- mireu, deixeu les pells i tot el que estigui "tocat" aquí, els trossos de préssec allà dins (...) - la història es repetia a la vegada que els explicava els meus records a la botiga, la fruiteria i els pares! Us haig de confessar que algun moment se'm va negar la veu...

Un cop feta la melmelada i encara calenta, la vam tastar : -"delicious" va sentenciar el Guiu amb la conformitat del Roc

L'endemà va venir la mare a veure-ns a casa i com tot, li vaig donar a tastar. Per mi és més que un referent a la cuina, ella és la cuina que jo he aprés i la seva no és una opinió qualsevol. Se'n va endur un pot tota cofoia. Per mi, un reconeixement!

Però potser que expliqui com la vam fer, no?

Vam fer servir: sis préssecs madurs, la mateixa quantitat de sucre que de préssec un cop pelat i tallat, el suc de mig quilo (aproximadament) de raïm, mitja llimona.

Separem els grans de raïm, els netegem i els passem pel passapurés/xino. Separem el suc.
Pelem i tallem els préssecs i els posem en una cassola amb la mateixa quantitat de sucre. Fem arrencar el bull i afluixem remenant sovint per a que no s'enganxi. Passats uns deu minuts, afegim el suc de raïm i de la mitja llimona. Al cap de cinc minuts més, valorem l'espessor i si ens està bé, apaguem i deixem refredar. Si ho volem un punt més espès, deixem coure més estona i anem valorant. No hi ha més... Hem convertit menys d'un euro de préssecs a punt de llençar en una fantàstica melmelada!!!

Si us feu acompanyar pels petits de casa no us estranyi que si algun dia us fan avis, sortiu en qualsevol conversa entre fogons...



13 comentaris:

  1. Bonics records de infància i experiències que t'han fet com ets! Un gran pare de família que a més a més cuina de meravella i sap transmetre aquesta passió als fills. Segur que els teus fills també ho sabran transmetre als seus de fills! I així anem passant per la història... ostres m'ha quedat molt seriós tot plegat no? Jajajaja!!

    Res! Que ets un gran pare, cuiner, marit, amic i el que et proposis!!

    PD: Ja m'he guanyat el pot de melmelada no? :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai Nuni...moltes gràcies! m'afalagues.
      ...però també tinc defectes, no ho oblidis!

      Elimina
  2. Els records culinaris també van molt lligats a la meva infantesa, remenant cassoles quan no aixecava ni un pam de terra al costat de la meva àvia :_)

    Una entrada maquíssima, uns mini cuiners guapíssims... i una melmelada que s'ha de tastar!

    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh que mona! Una Sandrix petitona remenant cassoles!!! ^^

      Elimina
    2. Remenar cassoles de peques ens ha fet com som...uns flipats de la cuina! a veure què passa amb la infanteria... Petonarros!

      Elimina
  3. Amb aquests ajudants ho tens fàcil. Jo n'he fet de prèssec sol però m'apunto aquesta versió que m'ha agradat molt.una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sussi...quan l'hagis provat ens ho expliques, eh?? no te n'oblidis.
      hehehehe

      Elimina
  4. Que monos... com t'ajuden!!! Ja veuràs quan creixin... ara a casa passa de la cuina i de mi ( espero que els aprenentatges que ha fet de petita li serveixin més endavant)
    Jo la he fet de raïm i poma i és molt bona. La tastaré amb préssec, si trobo préssecs en condicions, és clar!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la canalla, feinejar per la cuina no els fa cap mal...tot això que s'emporten! doncs jo miraré de tastar la de poma amb raïm, mira...
      Una abraçada

      Elimina
  5. Puc fer-me una idea de lo bona que deu ser la melmelada i de l'emoció que provoca reviure un record d'infància amb els nostres fills... És ben curiós com un gust, una olor... ens puguin evocar tantes sensacions viscudes a l'infància... Vaja, que t'ha passat el mateix que "la magdalena de Proust". Us recomano que si no el coneixeu, en llegiu el fragment d'aquest blog, que el reprodueix molt bé: http://alexfigueras.blogspot.com.es/2009/12/com-la-magdalena-de-proust.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó...és com l'escena de Rataouille on Anton Ego retorna a la infància a la primera forquillada de la famosa samfaina! Reviure aquestes coses és màgic i converteix la cuina i el menjar en una cosa més que un simple acte vital
      Gràcies Núria!
      Arreveure

      Elimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)