14 de febr. 2012

FLAM D'OU



L’afició pels flams d’ou a casa és molt disputada. Tan és així que haurien d’inventar els pacs de cinc o deu unitats per a evitar que ningú a casa es quedés sense.

Quan algú surt de la cuina amb un exemplar a la mà, s’obre un debat sobre qui n’ha menjat, qui no i a qui pertany. No cal dir que l’amo i senyor del producte disposa d’una actiu molt valuós que pot ser bescanviat en cas de necessitat per allò més sorprenent.

Decidit a posar fi a aquestes maquiavèl·liques pràctiques de racionament pròpies dels moments més sòrdids i foscos de la nostra història, vaig decidir de fer-ne de casolans. I molts!

Vaig assumir el risc ja que és molt difícil que siguin del gust de tothom, però ho vaig voler provar.

Per a que ens surtin uns 8-10 flams ens caldrà: 1l. de llet (vam fer servir semi-desnatada perquè és la que fem servir habitualment a casa però millor fer-la servir sencera), 6 ous, 5 ó 6 cullerades grans de sucre moreno, pela d'una llimona, 1 clau en espècie o una branca de canyella.

Val a dir que a casa son dels que no es mengen el caramel del cul del flam i vaig decidir no posar-ne. Si en voleu posar, desfeu sucre en un cassó al foc i poseu-lo a les flameres.

Es fa bullir la llet amb la pela d'una llimona i una branca de vainilla durant 3 minuts. Com que a casa no teníem la vainilla i els veïns tampoc, vaig decidir posar-hi un clau i la veritat és que va quedar molt bé. 

Un cop ha bullit tres minuts, es retira la pela de llimona i la branca de vainilla / clau i es deixa refredar. 

Quan està a temperatura ambient, s'afegeixen la resta d'ingredients i es barreja amb la batedora. Es reparteix entre les flameres, caramelitzades o no i es couen al bany Maria durant uns 30-40 minuts (fins que quallin) a 200ºC tapats amb paper d'alumini per tal d'evitar que es cremin de sobre. Jo vaig posar-ho al forn amb el foc només per sota. Finalment, es reserven a la nevera fins al moment de servir.

Si teniu flameres fantàstic sinò, podeu fer servir qualsevol motlle de pastisseria. En aquest cas, vaig agafar motlles de silicona per a fer magdalenes i tot i que el flam va quedar petitó, va desemmotllar bé.

Van tenir èxit especialment entre el gran i jo. La mare i els dos peques no es van mostrar especialment entusiasmats. Per tant, s’ha acabat aquella pressió en l’elecció dels postres!!! El Roc i jo hem tret el ventre de pena....

2 comentaris:

  1. uff! no m'ho puc creure!! ho tenies molt amagat això!!! ja puc llençar el miler de llibres de cuina que tinc i venir a tafanejar el teu bloc quan necessiti receptes. encara no les pogut llegir totes, però el sondeig ja ha donat molt de si. jo també sóc molt aficionada a la cuina, encara haurem de muntar una txoco... felicitats jordi.

    ResponSuprimeix
  2. Amb tu, munto el que vulguis!!!! Benvinguda Maribel
    ;-))

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)