20 de des. 2011

PETS DE LLOP ARREBOSSATS


Fa uns dies, passejant amb un parell de famílies per les rodalies de Camprodon ens vam topar amb un bon grapat de pets de llop. De fet, va ser dels pocs bolets amb què ens vam topar i és que enguany, la temporada ha estat una mica eixuta (sort que a casa, la vam salvar a finals d'agost!!)

Havia vist fer-los arrebossats i vaig pensar que era un bon moment per a provar-ho. Com en tots els bolets, cal que estigueu segurs que son pets de llop comestibles. 

Ens caldrà: Un grapat de pets de llop, un ou, oli, sal, farina de galeta, all i julivert. 

Primer de tot cal netejar-los i triar-los bé. En cas de dubte, feu un petit tall per a comprovar que sigui blanquinós i consistent per dins. Un cop nets, arrebossar-los amb tota la normalitat i fregir-los amb l'oli ben calent. Vigileu que no es cremin i gireu-los sovint com si fossin croquetes. Un cop trets de l'oli i eixugats amb un plat amb paper de cuina, emplatar-los amb un raig d'all i julivert (o el que tingueu a mà...). 


 

Es poden servir com a aperitiu per a picar en colla o com a acompanyament en qualsevol carn a la brasa al costat d'escalivada, esqueixada, etc...




Cada temporada descobrim un nou tipus de bolet i aquest any ha estat el torn dels pets de llop, les pampaioles i les bromoses. No cal dir que collir els pets de llop amb la canalla és una festa!!! Anem progressant i ampliant el ventall d'exemplars a tenir en compte!


Abraçades i bon profit!

7 comentaris:

  1. Nosaltres en vam fer aquest estiu, boníiiiissiiiims!!

    ResponElimina
  2. Record que els bolets no m'agradaven gaire quan era petit. Però amb l'edat s'ha anat desenvolupant l'instint culinari per aquest ingredient. Boníssims. I com deim a Mallorca (supòs que a la resta de Països Catalans també), mel d'abella. O sigui boníssims.
    A més lliguen amb molts de plats.
    Salut i Bon Nadal.

    ResponElimina
  3. Mel de romer!!!....que diuen a Gandia

    ResponElimina
  4. Quins pets més bons! Hòstia, la frase sembla extreta del diari personal d'un copròfag (i no és el cas, t'ho juro, ja ho saps).

    En fi, felicitats per passar ja de les 10.000 visites i bon any!

    ResponElimina
  5. A mi sempre em fa cosa agafar-los quan anema la muntanya, perquè el meu tiet, que era l'expert de la família, deia que eren tòxics... Però ja n'he vist més d'una recepta i tenen molt bona pinta!

    Una abraçada i molt bones Festes!
    Anna

    ResponElimina
  6. Què bons! Mai no n'he menjat, d'aquests bolets, ni n'he vist mai de prop.

    ResponElimina
  7. Anònim23/11/13

    Son tóxics cuan es fan grans y es crea adins una boseta amb esporas que surten al apretarlos (d'aquí el nom), pero de joves son uns bolets bonisims y que fan molt bona olor.

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)