18 de nov. 2011

CREMA DE CARBASSA




En ple mes de tardor i seguint la tendència de molts col·legues gastroblocaires, avui toca carbassa. Al Jan, el petit de la família li encanta d’ençà que un dia va ser conscient que en menjava a casa els avis i no és que a casa no en mengem però ja sabeu el que diuen dels nens: “troben més bo el pa dels veïns que el de casa” .

Tot comprant a la fruiteria de ca la Neus, em va demanar amb ulls i veueta de no haver trencat mai un plat  -podem comprar una carbassa? És que m’agrada molt!. Aquesta mateixa petició a la secció de rebosteria del súper hagués tingut una resposta taxativa però en aquest cas, hagués estat un greu error estratègic. Sabia que hauria de batallar amb el Guiu, el mitjà que em faria saber de forma explícita i contundent el seu rebuig pel sopar del dia.

Però allà estava el Jan, amb la carbassa sota el braç a la cua de la caixa esperant que la Neus la pesés.

Per a cuinar-la ens caldrà: una carbassa mitjana (o un tros d’aproximadament un quilo), tres patates blanques i una ceba dolça gran, oli verge, sal i pebre, tres llesques de pa.

En primer lloc, “potxem” la ceba a una paella amb oli i a foc molt baix durant aproximadament una hora. Mentre es cou, tallem amb compte la carbassa, li traiem les llavors i la posem a daus amb una olla juntament amb les patates també pelades i tallades. Posem aigua i sal només fins a cobrir-ho tot, no cal afegir-ne més. Ho fem bullir durant uns trenta minuts. Anem vigilant la ceba i la remenem sovint. Passats els trenta minuts punxem la patata i comprovem si està prou cuita. Afegim la ceba que hem “potxat” a la olla i ho remenem ben remenat deixant coure cinc minuts més. Traiem una mica d’aigua i triturem a la mateixa olla. Anem afegint l’aigua que hem tret fins a aconseguir la textura desitjada. Així evitarem que ens quedi massa líquida. Si voleu espessir-la més, afegiu algun rosegó de pa sec.


Quan ja tenia la crema triturada i a punt de servir, el Roc em va suggerir que hi afegíssim pa fregit. Bona pensada! Tot i que en aquells moments, només em faltava fregir el pa... però una bona pensada a la cuina no es pot esquivar.  

Així doncs, a la mateixa olla on hem fet la ceba, afegim una miqueta més d’oli i fregim els bocins de pa que cadascú s’afegirà al gust (vigilant que ningú es passi de llest, clar...). Si voleu, en aquest moment també podeu saltejar una mica de pernil o similar.


En el moment de servir, també hi podeu afegir un polsim de formatge en pols.

Quan la crema de carbassa va tocar la taula, al Guiu no se’l va sentir més...

3 comentaris:

  1. En Jan és molt llest, la crema de carbassa és deliciosa. I ja se sap que les receptes de les àvies sempre són més bones, je je je...

    ResponSuprimeix
  2. A mi aquesta crema em fa recordar quan era petit i la padrina e feia i també hi posava crostons de pa fregit. Bons records. Gràcies pels records.

    ResponSuprimeix
  3. Aquesta canalla son uns pàjarus....no tinc res a fer amb els macarrons de l'avi Toni!!! Ni intento fer-los com ell per a no sentir-los...

    Xisco, he posat un fragment de Ratauille a l'esquerra que evoca aquests moments màgics d'entranyable retorn al passat...Allà queda!

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)