22 de maig 2012

SECRET DE PORC

Amb entrades com la d'avui (i sopars com el d'ahir) la cuina correspon la meva modesta aportació a la gastromia.


En una de les habituals passejades per la muntanya de diumenge, l'Oriol em vam parlar del "secreto". No cal dir que amb aquest nom em vaig quedar intrigat. Resulta que és una part misteriosa i amagada del porc que se'n fa amb poques quantitats i molt apreciada. 

M'avia picat la curiositat però, vaig pensar que valia la pena esperar fins a que el destí fes la seva feina. Si hagués de comprar tots els ingredients i productes que em ve de gust provar no només estaria arruïnat sinó que segurament estaria malalt (del fetge i/o del cap). 

Dies més tard, comprant en una coneguda marca de supermercats, vaig sentir que per la megafonia promocionaven "secreto de cerdo"! Em vaig quedar clavat, amb la mirada perduda i l'orella afinada per a escoltar si allò que havia sentit era cert. Quan va tornar el fil musical, em vaig girar i davant meu tenia una pila de secrets envasats al buit. Em vaig tornar boig! Amb poc més de tres paraules pretenia explicar-li a la Glòria la conversa amb l'Oriol i que "això era allò". 

Ho vaig agafar i amb una emoció desbocada vaig iniciar un assaig en veu alta sobre quina part del porc deuria ser, el preu, les propietats, etc. -Això deu estar nassos volta-i-volta amb una mica de sal gruixuda i un bon vi -deia jo mentre anàvem omplint el carretó

Hores després em vaig trobar navegant per internet en l'apassionant món del porc.  Una curiositat excitant em feia obrir enllaços i llegir àvidament tot allò relacionat amb el meu "secret".  A part dels previsibles enllaços sobre l'Urdangarín i similars, vaig trobar exactament què era, d'on provenia i com es cuinava.

Resulta que la peça en qüestió és l'aixella del porc. El greix queda infiltrat en la carn i la converteix en gustosa i tendre. Hi ha poc més de dos pams a cada porc i és una peça laminada entre un i tres centímetres de gruix. Tot i que hi ha múltiples receptes al respecte, la majoria de comentaris i opinions estan d'acord en que la millor manera de menjar-la és a la planxa o brasa amb un punt de sal gruixuda o maldon. No anava tan mal encaminat...quina il·lusió!

Com que no tenia gens clar quan el podria fer i assaborir-lo amb tota tranquil·litat, el vaig congelar a risc que es fes malbé. 

Ahir dilluns, tot semblava indicar que podria ser el dia "D" i ho vaig preparar tot per a que així fos. Tenia clar que el faria volta-i-volta tot i que quan ja començava a estar cuit, vaig afegir un rajolí de conyac de tòfona i després la sal de rigor.


Quan la canalla ja planxava l'orella, vam entaular-nos i acompanyats per un Penedès, criança 2009 vam descobrir un dels secrets més ben guardats del porc, però no us l'explicaré...

1 comentari:

  1. Anònim28/10/12

    Gràcies per aclarir-me que és l'aixella del porc.
    Jo en compro i mai m'han sabut dir quina part era...
    Ara només em falta saber, la part del bou que a França en diuen "faux filet"...perquè jo ho pugui demanar a la carnisseria. Mercès si algu m'ho pot aclarir.

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)