31 d’ag. 2011

MANDONGUILLES FARCIDES

Les vacances ens permeten fer moltes coses que diàriament son impensables i la cuina no se n'escapa. 

Fa temps que el Roc, el meu fill gran, em demanava de "provar de fer una cosa" a la cuina però no me l'acabava d'explicar mai. Haig de confessar que de bon principi em va fer molta il·lusió la proposta però aquell secretisme m'inquietava una mica i com que no en vaig treure l'entrellat, vaig anar demorant l'aventura fins que va ser impossible retenir més l'entusiasme del petit xef.

Al Roc li va quedar gravada l'experiència de les mandonguilles amb formatge ja que no el suporta i en canvi, les mandonguilles li van agradar molt. Des d'aleshores, el nano va anar barrinant amb el què li agrada per tal d'incorporar-ho també a la recepta i tendir cap a la seva mandonguilla ideal. Tot un repte!

Com que l'enciam amanit li agrada molt, va decidir que faria mandonguilles farcides d'enciam. Mare meva!. Tot i que la iniciativa em semblava esplèndida, la proposta de fer servir enciam no l'acabava de veure del tot clara i es va generar un debat culinari familiar entre els pares i l'emprenedor de la mandonguilla amb altres possibles alternatives. 

Semblava que el tema havia quedat reemplaçat pels estímuls estiuencs quan un bon dia, va veure a la nevera un bol amb carn picada i molt hàbilment se'm va acostar: - I avui, podem fer les meves mandonguilles, oi?. 

Certament teníem tots els ingredients bàsics per a les mandonguilles (carn picada de porc, vedella o barrejada, un ou, sal, pebre, all, julivert, pa ratllat i oli) i una cosa bàsica: temps. Per la resta es va imposar el "farciment de la sort" o sigui que vam inspeccionar nevera i rebost el noi va optar per tres ingredients: oliva, frankfurt i pastanaga.



Vam fer la barreja pertinent i alhora de donar-li forma el Roc els hi incrustava una petita peça de l'ingredient en qüestió a l'interior. Les vam daurar i un cop fetes, les vam servir amb un sofregit de tomàquet i ceba. 

L'eufòria i les expectatives que va generar aquell dinar entre tots cinc van ser memorables i tothom es va repartir meticulosament i equitativa les boletes. 

Al meu parer, la d'oliva va ser la més reeixida debut al contrast i a la textura. La de frankfurt una mica menys ja que no deixa de ser carn amb carn i jo no soc gaire entusiasta d'aquest tipus de salsitxa. Per últim, la de pastanaga era un veritable repte per les dentadures més atrevides ja que el petit cuiner aventurer no va voler escaldar-la prèviament. 

Així doncs, si voleu anar un xic més enllà amb la cuina infantil i no quedar-vos en la rebosteria, sempre podeu provar de farcir mandonguilles!. Gràcies al Roc, nosaltres ho hem fet i tots n'estem molt orgullosos. Ara ens falta provar com queden amb enciam... ;-))




7 comentaris:

  1. Anònim31/8/11

    Em declaro fan incodicional d'en Roc!! Clar que sí, un noi amb empenta i iniciativa!

    ResponElimina
  2. Anònim1/9/11

    Provarem les mandonguilles... no et creguis, que amb enciam poden quedar be. Nosaltres feiem macarrons amb maonesa i enciam freds, això a l'estiu, i ens agradàven força. Ara fa temps que no els fem.
    Una abraçada mestre de cuina.

    Rosa

    ResponElimina
  3. L'altre dia em va sortir amb que volia arrebossar una salsitxa......però em va dir amb què ¿¿!!!???
    Quin paio!!

    ResponElimina
  4. Anònim1/9/11

    Molt bona aquesta història! ;-)
    Mònica

    ResponElimina
  5. Anònim5/9/11

    Mmmmmmmmmmmmmm!!!!Quina bona pinita que feia les mandonguilles fercides.
    Fins aviat.
    Ernest.

    ResponElimina
  6. doncs jo he cuinat no enciam però sí endívies, molt curiós però molt bo, i eren el farcit de rotllets de pernil amb formatge. És un plat típic flamenc, i és boníssim.
    Elena J

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai les endívies....quants records!!! no les he fet servir mai per farcir però amb el puntet amarg que tenen segur que contrasten molt bé.

      Abraçades

      Elimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)