17 de des. 2012

COLITA DE CUADRIL


- I el diumenge, per dinar portaré carn Argentina i farem un asado, val?
Aquelles paraules del Jordi en una conversa tallada per la cobertura em va il·luminar la cara i el cap de setmana, de sobte, va fer un tomb!  


Veníem d'un llarg i feixuc període de quadratura d'agendes que va acabar generant una sentida i trista baixa d'última hora...les obligacions infantils i laborals van aparèixer en forma d'incomptabilitat. #noespotenirtot



El Jordi és tan o més friquicuiner que jo amb dues diferències. Una és que ell no té blog gastronomic i jo sí...i l'altre és que és un gran fotògraf i jo no!



Per més güasa, va aparèixer l'Oriol que havia tingut un problemilla domèstic i com a bon samaritans, vam oferir menjar i aixopluc a ell i a la seva família. Sense pretendre-ho, em trobava envoltat de dos amics friquicuiners que no es coneixien! (ho arribo a intentar fer expressament i no me'n surto). Després de fer uns segons d'amfitrió, es va produir una eclosió fraternal i esbojarrada entorn a la gastronomia...i otras hierbas!


Total, que a lo tonto a lo tonto, teniem dos quilos de carn: secret, churrasco, botifarres i la colita de cuadril juntament amb un pot generós de chimichurri. Allò no podia pas fallar!



El Roc i jo, vam agafar la colita, la vam posar a maserar amb el chimichurri la tarda abans. En total, va reposar unes quinze hores! 








El matí següent, vam decidir no sortir de casa i quedar-nos al pati al solet d'un dia d'hivern fent-la petar, jugant a la cabana i fent una menjadora per ocells...si haguéssim tingut un gat, segur que també li hauriem pentinat la cua!!! hahaha





Salvant les distàncies i amb tots els respectes cap als asados autèntics i fets a consciència, vam emular-los al més pur estil casolà amb una graella mòbil.



El chimichurri es va recremar i va fer una capa "estanca" que evitava que l'aigua de la carn es perdés i ajudava així a la cocció de la peça. Aquella crosta feia un contrast molt gustós amb la carn encara poc cuita. 




asado casolà in progress
El churrasco, el secret i les botifarres estaven espectaculars però la colita de cuadril va ser tot un descobriment!!


12 comentaris:

  1. No havia sentit a parlar mai de la colita aquesta ;-) Però ostres quin tros de carn, també l'haurem de descobrir!

    ResponSuprimeix
  2. Ostres, has dit carn argentina amb chimichurri! Això són paraules majors. La colita? investigaré...
    Nani

    ResponSuprimeix
  3. Jo estaria amb les dones, que a mi la carn a la brasa m'agrada que me la facin mentre estic fent la cerveseta al solet... jaajajaja Ara, té una pinta IMPRESSIONANT!
    Petons
    Sandra

    ResponSuprimeix
  4. Quins grans moments surten de les no-casualitats (o ara resultarà que el fet que siguin amics teus és una casualitat!) :)

    ResponSuprimeix
  5. Que guapo! Un cap de setmana rodó. Jo, a diferència de la Sandrix, estaria amb els homes (on sinó s'hi està millor?! ;) ). A casa qui fa la carn a la brasa sóc jo, mentre el Miquel prepara el vermut. Petons guapix!!

    ResponSuprimeix
  6. Jordi López18/12/12

    Hahaha! Quin riure al veure-ho! Cap de setmana rodó amb crònica inclosa, fantàstic!

    ResponSuprimeix
  7. Anònim18/12/12

    Com a part afectada (formo part de la baixa d'última hora) demano que es repeteixi aquest àpat !!!! Accepto canviar el chimichurri per qualsevol altre experiment culinari, però la base de colita de cuadril i la brasa sisplau que hi sigui.

    Jordi&Jordi sou uns grans amics i millors cuiners JA, JA, JA.

    "Magic" Vitorí

    ResponSuprimeix
  8. Rhu, jo tampoc...només cal deixar-se portar i la cuina et dona aquestes sorpreses ;-P

    Nani, els argentins tallen, couen i amaneixen la carn molt diferent que nosaltres!!! i la veritat és que el resultat és excepcional...

    Sandra, no tenia cap dubte que tu estaries espatxorrada porai...ara, els primers, les postres, parar i desparar taula, rentar plats. Hi ha feina per tothom (totdon en aquest cas...)

    Òscar, com ho diuen allò "Dios los cria y ellos..." Una mica com els gastroblocaires, no?? hahahah

    Nunix, vine amb els homes vine... que ara ja no son com els d'abans!!! heheheheh el Miquel i la Sandra que ens serveixin mentre suem la cansalada i ens cremem les mans a primera línia de foc!

    Lucky, aquest post no hauria estat possible sense tu, ho saps, oi?? com va el dit gros??? ;-)

    Vitorí, ara no vinguis amb fanfàrries que ja sabies que el bon tiberi estava assegurat!!! o els Jordi's te'm fallat mai? ciao "Màgic" (amb permís del Javi i meu, clar)

    ResponSuprimeix
  9. Caram, Jordi! Quin troç de carn!! I molt ben pensat, tot plegat, i amb bona companyia i pinxes... què més vols!!! Bona, boníssima, chimichurri! (que sembla una carantonya, aquesta paraula... he he he)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Què faríem sense aquests moments de bon rollo dominical??? Sí, chimichurri és entranyable però quan te la tastes pot ser infernal hehehhe

      Suprimeix
  10. 2kg de carn entre quanta gent???? Així no m'estranya que el diumenge ni tan sols sortissiu de casa, je je je...
    És veritat que els argentins són els reis a l'hora de tallar la carn!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La canalla va jalar-ne però n'hi va haver tres que no vam prendre mal de miracle!!! quin vici...però no teníem postres, faltaves tu amb alguna sorpresa preparada!!!

      Suprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)