CUINA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA - DIA SÀPIENS

Allò que dèiem!!! si no fos pel blog...

Fa uns dies que vaig rebre una agradable i sorprenent invitació de mans del Josep, de la revista cuina. Resulta que ens convidaven a una colla de blogs a la festa de renaixement de Tortosa on volien donar un toc gastronòmic a la festa amb cuina en directe, xerrades, etc... A bodes em convida senyor director!!!!

A més, semblava que els astres s'estiguessin alineant formant una constel·lació nova, d'aquelles que tenen lloc cada molt, molt temps! Aquell dissabte m'havia quedat sense la canalla i amb la casa buida ja que a la resta li tocava treballar matí i tarda... Amb la por del gafe que està convençut que li caurà la casa a sobre en qualsevol moment, vaig acceptar, no fos cas...

Així doncs, a les 08:00 del matí del dissabte ja érem a Barcelona per a afegir-nos al bus que Sàpiens havia destinat als de la capital i rodalies. 

M'agrada conduir i a casa ho faig sovint...i quan no, em toca estar per la infanteria que a la segona fila generen prou activitat per a desitjar conduir. Per tant, aquell viatge, sense haver de posar-me al volant ni vetllar per ningú vaig passar bona part del trajecte dormint, una d'aquelles coses que només trobes a faltar quan no ho pots fer mai! Aquell dissabte estava decidit a deixar-me portar, a fer de "paquet", a gaudir i no atabalar-me per res!!!!

Tan bon punt vam arribar, ens vam dirigir de pet al Mercat Municipal on estava prevista una sessió de cuina en directe (...un showcooking en diuen també). Mentre fèiem temps, vam fer una volta al mercat càmera en mà per a deixar-nos endur per la vida de mercat d'una ciutat nova per nosaltres. 

A part del peix que estava espectacular, ens va sorprendre que en un parell de parades de verdura hi venien planter i fins i tot, n'hi havia una que ho feia de forma exclusiva! Algú va fer el comentari d'exportar-ho als mercats de Barcelona i rodalies i ja us puc ben assegurar que vaig estar donant-hi voltes una bona estona...recordant la cua de més d'una hora que vaig haver de fer tot just vint dies enrrere per a comprar-ne, no és gens descartable, no!

Després de vagarejar i de perdre més de vint minuts del programa (els blogaires amb això som un cas!!!), ens vam disposar a presenciar la sessió de cuina en directe i més que mai perquè la vam fer al bell mig del mercat mentre la gent anava, venia i es despistava amb la cuina medieval de la Margaret Nofre, cuinera del restaurant Sant Carles que ens va preparar receptes interpretades del llibre de Coch i el Sent Soví. Una altra coincidència rodona ja que darrerament estic llegint el llibre de Coch que em va regalar mon germà gran, i em va fer molta il·lusió presenciar aquest tipus de cuina, orígen del que cuinem i som ara...i és que quan els astres s'alineen tot sembla fet expressament!

• Reroles (bunyols) de fetge de pollastre:

• Freixols (creps) d'herbes fresques: 

Si voleu veure'n les receptes, mireu el blog de la Nuni que té una capacitat infinita de fer fotos, tuitejar, prendre notes i resoldre dubtes del personal...aquí la podeu veure en acció ;-)

Blogers in action: Nuni resolent dubtes i analitzant les Reroles

Després de la sessió de la Margaret, vam anar a escoltar en Josep Lladonosa que es va convertir en una autèntica lliçó, una sacsejada, una posada a punt i un "resset" gastronòmic! Trencant mites, aclarint conceptes i ubicant la nostra gastronomia al panorama actual. Poder escoltar eminències d'aquest nivell i de casa nostra és una mostra més que la situació actual de la cuina catalana no ha estat només cosa dels cuiners mediàtics del moment, hi ha una carrera de fons iniciada i mantinguda per aquest tipus de personatges cada cop més oblidats i reemplaçats. Només calia veure les seves llàgrimes d'emoció fruit de tota una vida dedicada a l'estudi antropològic i gastronòmic de la nostra identitat culinària en el llarg i sentit aplaudiment que li vam dedicar. Un llàstima, sincerament! 

El toc curiós el va donar el xicot que molt amablement va solucionar els problemes tècnics del canó projector vestit de l'època...com hi ha món!!!

Un cop acabada la sessió i havent degustat uns aperitius de pinxo, vam immortalitzar el moment amb una foto de grup i ens vam dirigir al Restaurant Sant Carles on ens esperava un menú a base de la cuina de l'època (menjar blanc, verat amb fruits secs, rap amb musclos, poma amb espècies i vi amb mel i espècies)

Però la tarda tot just començava i tocava fer la darrera activitat amb en Pere Llupià que ens va fer "lo pastisset de tortosa" i Coquetes de segí. Un final dolç per un dia espectacular!

El que més em va sorprendre de la seva sessió és quan parlava de les quantitats de farina "la que hi entre" volent dir "tanta com calgui per a aconseguir la textura que volem". Aquesta és la meva cuina!!! Uns quants vam riure per sota el nas i ens vam creuar mirades de complicitat. No en va no he tingut mai una balança a la cuina, tot i que cada vegada tinc més clar que n'hauria de tenir una...deu ser per la pressió blogaire, hehehe.

Aquests son els blogs que vam participar en aquest fantàstic dissabte i on segurament trobareu més cròniques del dia:

A TABLE. www.atable.es. Inés Butrón.

DELÍCIES DEL REBOST. http://delicies.blogspot.com. Sara-Maria Aixàs

CUINETES-CARME. http://cuinetes-carme.blogspot.com.es/ . Carme Arce

CUINETES. http.//cuinetes.bloks.cat. Sílvia Soto (que m'ha deixat algunes fotos i apunts per l'entrada)

PEBROTS VERDS. http://blogs.cuina.cat/pebrotsverds. Miguel Ángel Roque.

APRIL'S KITCH. http://aprilskitch.blogspot.com.es/. Mon Monrabà (que m'ha deixat algunes fotos per l'entrada)

LA CUINA VIOLETA. http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/. Nani Nolla

NO HI HA OUS. http://nohihanous.blogspot.com.es/ Gisela Sanz i Ramon Adell

CUINA AMB COL, BLEDA I ESCAROLA - FIRA DE ST ISIDRE (Viladecans)

Fa uns dies em van demanar si podia portar alguns blogaires a la Fira de St. Isidre de Viladecans per a participar en la sessió de cuina en directe de l'espai gastronòmic que des de l'any passat organitza el gremi de restauració de la ciutat. Em va fer gràcia organitzar-ho ja que fins ara, era jo el que anava convidat a aquests tipus d'events... 

Per a assegurar el "tanto" vaig proposar-ho a blogaires seriosos i propers i amb qui hi tinc molt bon rollo, no fos cas que la primera juerga gastronòmica que organitzo, fos un desastre!!

Per tant, com que el nombre de blogs a convidar era molt limitat vaig proposar-ho a la Nuni de "cuinetes", la Sandra i el Xavi de "la bordeta" i l'Òscar de "de cuina" que va venir amb la Cristina.

Primer vam visitar la 43ena mostra de paneres. Amb aquest nom, cap de nosaltres podia imaginar de què es tractava i vam quedar bocabadats en veure les construccions de les tres categories (de qualitat, artístic de gra, artístic verd), veritables falles hortícoles, algunes de més de quatre cents quilos de pes! 

Un cop vista l'exposició i encara en estat de xoc per la majestuositat, originalitat, inventiva i color del que acabàvem de veure, vam conèixer al Dani i l'Alba de Babilon especialistes amb jardineria vertical que acaben de llençar un producte innovador que permet tenir plantes aromàtiques i de cuina a dins de casa mitjançant un plafó penjant que venen ja cultivat amb producte ecològic certificat. 

Seguidament, la sessió de cuina en directe a l'espai gastronòmic!!! que és lo nuestro...

Els tres plats giraven entorn als productes de temporada del parc agrari del Llobregat com son la bleda, la col i l'escarola. 

Cal recordar que és l'únic parc agrari de tota Europa al costat d'una gran capital i d'una zona metropolitana amb una densitat de població tan accentuada, tot un luxe del qual, un cop més, no en som conscients i no valorem prou!. La punyetera comoditat de comprar al súper a vegades ens porta a menjar verdures exportades de l'altre punta de món prescindint del nostre producte proper, fresc i compromès amb el nostre patrimoni gastronòmic-cultural i desenvolupament econòmic. Àla, ja ho he dit!!!

Aquest compromís mica en mica es va estenent pels municipis i ciutats de l'àrea metropolitana amb pas ferm com en el cas del mercat de pagès de la Colònia Güell amb producte fresc del parc agrari que cada dissabte pel matí té lloc al "camet". Esperem que en la propera edició de la fira de St. Isidre, els pagesos de la Cooperativa Agrícola de Viladecans donin una empenteta a l'esdeveniment oferint els seus productes a la zona de paradistes on enguany comptava només amb una parada de fruites i verdures amb uns preus i una qualitat al·lucinants!!! 

Aquí teniu el vídeo d'aquesta recepta

Notícia a Viladecans Televisió:

 

Un cop acabada la sessió vam estar conversant amb el Salvador, el Javier i el Mingo del gremi d'hosteleria de Viladecans i la Carme, regidora de comerç i turisme tot compartint un calamar farcit de botifarra negra amb mongetes i un caneló de pollastre pota blava, amb un Syrah gentilesa de Maset del Lleó. Una conversa amena i distesa sobre el futur de la fira i del paper dels pagesos de la cooperativa agrícola de Viladecans, de la cuina de proximitat, del futur del sector, etc... chapeau!!

Ens van estar explicant el proper esdeveniment gastronòmic de la ciutat, el FiraTapa que tindrà lloc el proper divendres 17 de Maig (divendres vinent!!!)

#Vilatapasolidaria // @rutatapa20 

Com podeu veure, un matí molt productiu amb bon menjar, bona companyia i ple de bones iniciatives i plans de futur. L'any vinent estarem al tanto de com evoluciona tot plegat...No us ho perdeu!!!

Una altra crònica a "de cuina"

CONCURS DE RECEPTES AMB CARXOFES

El blog ha popularitzat la meva afició per la cuina i cada cop té més efectes col·laterals molt gratificants. 

Un bon dia vaig coincidir amb el Gerard i em va estar parlant del mercat de Pagès que organitzen a la Colònia Güell des de fa uns anys (cada dissabte de 9:00 a 14:00), el Gerard és l'alcalde de Santa Coloma de Cervelló i se'l veia especialment cofoi amb la iniciativa que van dinamitzar entorn al comerç de proximitat i la relació directa amb els pagesos de la zona. Com que sabia de la meva afició per la cuina, no va dubtar a proposar-me de formar part del jurat del concurs de receptes amb carxofes que havien organitzat el dissabte pel matí i jo, encantadíssim

Després de sortejar algunes qüestions logístiques familiars, vaig optar per a fer-me acompanyar per un dels entesos a la família en matèria de carxofes que va acceptar entre visques, "uès" i salts per casa...

Quan vaig arribar allà ens vam trobar en un espai obert i acollidor amb les parades molt ben organitzades i amb els detalls molt ben cuidats. A mica en mica es va anar omplint de gent i les parades van anar buidant-se i no era per menys!!! producte de qualitat, fresc i al costat de casa...que lluny quedaven aquelles safates de verdures de súper que han viatjat més del que viatjaré jo en tota la meva vida!!

Així doncs, juntament amb l'Alfonso com a representant de l'Ajuntament, la Paqui en representació del mercat i el Jan com a assessor personal, ens vam disposar a tastar meticulosament i per ordre totes les propostes.

I aquest va ser el resultat del concurs:

1r premi: Rosa Comellas

MANDONGUILLES DE CARXOFA

Ingredients:

• 10 carxofes
• 50 grams de pernil ibèric
• 3 alls tendres
• 4 ous
• 200 grams de pa sec rallat
• 250 grams de farina blanca
• 1 quilo de pèsols naturals desgranats
• 1 quilo de patatetes
• 1 ramet de farigola tendre
• 1 litre d aigua mineral
• 250 cc d `oli de oliva
• 5 grams de pebre negre

Preparació: Es tallen les carxofes a trossets petits i es van posant en amb aigua am unes branquetes de julivert perquè no s’oxidin .

Es tallen els alls tendres i es salteixen amb les carxofes i es separen en un bol on hi posarem els 4 ous , el pa rallat i el pebre i es remena tot fen una massa i passem a fer les boletes de mandonguilles que passem x la farina i fregim amb l’oli de oliva . Una vegada les hem fregit les separem .

posem en una cassola les patates , els pèsols i els fem bullir cinc minuts i ja hi afegim les mandonguilles que bulliran cinc minuts mes junt amb la branqueta de farigola .

2n premi: Blanca Sevilla 

CASSOLETES DE CARXOFA AMB PERNIL

Ingredients:

• 8 carxofes del Mercat de Pagès de la Colònia.
• Una làmina de pasta brisa
• 50gr. de pernil ibèric tallat petit
• 50 gr d'oli
• 1 ceba
• 1 ampolla de crema de llet
• 2 dents d'all
• Sal
• Julivert
• Mitja copa de conyac
• pernil i carxofa en virutes per a decorar

Preparació:

• Folrar les cassoletes amb la pasta brisa i posar al forn unes 15' a 180 graus. Reservar
• Posar en un bol amb força aigua greda unes fulles de julivert i unes gotes de suc de llimona. reservar
• Treure totes les fulles verdes i dures de les carxofes i les puntes, tallar pel mig i treure els pels del cor. Tan bon punt les tenim tallades, les aboquem al bol amb aigua, julivert i llimona (així evitarem que s'enfosqueixin).
• Posar la paella amb oli a temperatura mitjana i sofregir la ceba i els alls tallats a brunoise (molt petits)
• Afegir les carxofes tallades i escorregudes, salar lleugerament i deixar a foc lent fins que gairebé estiguin tendres. Si cal afegim una mica d'aigua tot i que si tapem la paella no caldrà.
• Afegim el pernil talladet i el conyac i deixem bullir uns minuts més.
• Rectifiquem de sal i lliguem la salsa amb la crema de llet
• Omplim les cassoletes i enfornem uns minuts
• Decorar i servir calent

3r premi: Diana Chavez

PASTÍS DE CARXOFES

Ingredients:
Massa:

• 3 tasses de farina
• ¾ de tassa de mantega freda, tallada en quadrats
• 1 cullerada d’oli d’oliva
• ½ culleradeta de sal
• 3 gemmes
• ½ a ¾ de tassa d’aigua freda, la quantitat necessària perquè sigui una massa suau

Farcit:

• 8 carxofes senceres o 12 cors de carxofes, cuites
• 1 cullerada d’oli
• 3 cullerades de mantega
• 1 cullerada d’all, mòlt
• ½ tassa de ceba, finament picada
• 3 cullerades de farina
• 1 tassa de crema de llet (es pot reemplaçar per llet evaporada)
• 2 tasses de llet
• ½ tassa de formatge parmesà, aproximadament
• 4 ous
• Surt
• Nou moscada
• Pebre

Preparació:

Massa:

Combinar farina amb mantega, oli d'oliva, sal i gemmes amb l’ajuda d’un curta pastes o estrep, tractant de pastar el menys possible. Afegir aigua freda fins que tot se una i formi una massa suau. Refrigerar per ½ hora.

Estirar massa en un motlle rectangular o per a pastís de 20 cm. Clavar amb forquilla o cobrir amb paper alumini amb peses o cigrons.

Portar al forn 175° per 15 minuts. Retirar platina i cigrons. Tornar al forn per 5 minuts més. Refredar.

Farcit:

Gratar les fulles de les carxofes amb una cullera i picar els cors. Reservar.

Fondre 3 cullerades de mantega amb 1 cullerada d'oli en una olla o paella gran. Agregar l’all i deixar cuinar 1 minut. Agregar la ceba i cuinar movent fins que estigui transparent.

Fora del foc incorporar la farina i moure vigorosament per evitar que es formin grumolls. Moure bé i agregar gradualment la llet i la crema de llet sense deixar de moure. Portar a bullir i deixar que la salsa espesseixi. Agregar la carxofa, el formatge parmesà rallat i assaonar amb sal, pebre i nou moscada. Una vegada que la preparació estigui espessa, retirar-la del foc i deixar refredar 15 minuts.

Batre lleugerament els ous i agregar-los a la preparació movent fins que tot estigui barrejat. Abocar tot en el motlle preparat. Amb les retallades de massa que van quedar, estirar i tallar tires i formar un enreixat damunt del farciment. Portar al forn 180º durant 40 minuts o fins que el pastís qualli i la massa estigui daurada.

Retirar del forn i servir.

Un poso també una recepta que em vaig quedar sol defensant i que personalment vaig trobar espectacular. A més, quan va acabar el concurs va venir a buscar-me la Núria, autora de la recepta, per a explicar-me el seu projecte de cuina a domicili "Amor Cuinat" ...només per la passió que hi posava ja val la pena que us ho expliqui i us posi també la recepta

QUICHE DE CARXOFES I PERNIL

Ingredients: 
Per la masa:
- 125gr. de farina, més extra
- 75 gr. de mantega refrigerada, tallada a daus
- 1 rovell d'ou

Pel farcit:
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 1 ceba picada
- 2 dents d'all
- 5 cors de carxofa
- 100 gr de pernil salat, a daus petits
- 75gr. de formatge gruyere
- 75gr. de formatge feta
- una cullerada de sal
- pebre negre recient molt
- 2 ous lleugerament batuts
- 200 ml crema de llet


Preparació: 

Per la masa, esmicoli la mantega amb la farina fins a formar grumolls fins. Bati lleugerament el rovell d'ou amb una cullerada d'aigua freda i afegeix-ho a la masa (si ho veus sec, afegeix una altra cullerada d'aigua). Forma una bola i envolica la masa amb plàstic adherent i refrigera una hora.

Preescalfa el forn a 180ºC. Sobre el taulell enfariant, exten la masa i formi un cercle gran de 3mm. de gruix. Posa la masa sobre el motlle ajundan-te amb el corró. Presiona la masa contra el motlle fent que sobresurti el motlle almenys 2 cm. Punxa la base amb una forquilla i forra-ho amb paper sulfurtizat. Posa-hi pes al damunt (per exemple cigrons). Forneja de 20 a 25 minuts al centre del forn. Retira el pes i el paper i torna a fornejar 5 minuts més fins que la base quedi cruixent. Deixa refredar.

Mentrestant, calenta l'oli en una paella. Sofregeix la ceba i afegeix l'all i fregeix-ho uns segons. Ara és el torn de les carxofes, afegeix els cors de carxofa prèviament netejats i laminats i salteja-les fins que es daurin. Afegeix el pernil i en un minut retira-ho i reserva-ho.

Bat els ous i seguidament afegeix la crema de llet i salpebra. Aboca les carxofes amb pernil a la base de la masa freda. Ratlla el formatge gruyere i espolvoreja'l. Talla a daus el formatge feta i també afegeix-lo. Finalment, aboca el batut d'ous i crema de llet. Fornejs de 30 a 40min, fins que es dauri. Deixa refredar abans de desmotllar.

Serveix la quiche calenta o a temperatura ambient.

CORDERO A LA CRUZ

He trigat força dies a publicar l'entrada des que vaig penjar les primeres fotos al facebook i a l'instagram i és que encara estic paint...no literalment (que gairebé...) però sí emocionalment. M'explico: 

Des de feia temps que anava sortint a diverses converses que havíem de fer un tiberi al més pur estil argentí i  totes aquestes converses tenien un denominador comú, l'Oriol!! 

Se li havia posat entre cella i cella que haviem d'agendar aquest gran event gastronòmic com qui programa el dia de la seva boda o alguna cosa per l'estil. A mi no m'anava pas malament perquè ja es veia que, si finalment tirava endavant, tenia pinta de ser un àpat memorable...

Setmanes abans, nosaltres haviem cuit una colita de cuadril de vedella al pati de casa i suposo que allò el va fer reaccionar definitivament. En pocs dies ja estàvem ben liats en la organització d'aquest gastroevent. Hi havia dues coses especialment delicades, la logística del foc i la recerca de la carn. 

Es necessita una gran quantitat de llenya a foc viu i no volia calcinar el pati fent foc directament al terra i a la vegada calia trobar un xai adequat a l'esdeveniment. Vaig remoure cel i terra fins que vaig trobar mig bidó de coure llenya i el vaig pujar cap a Planoles. No sabíem pas on i com podríem lligar aquella peça de carn sencera deixant-la prou estable per a que es pogués anar coent durant les més de cinc hores que havíem previst. Molts reptes alhora no son més que un gran repte i tractant-se de menjar, cada dificultat era una motivació més!

Tot plegat va començar una tarda de dissabte fent lloc a la nevera per a encabir el "Charly", que és com el vam batejar, obrir la nevera feia veritable impressió...  L'endemà pel matí, van aparèixer el Carles i l'Oriol carregats de ferros d'encofrar disposats a posar en marxa l'esdeveniment. Vaig treure la caixa d'eines, el filferro i  vam començar a  elucubrar sobre com pom podíem fer la "cruz". Teníem fotografies tretes d'internet i amb allò, una mica de teoria arreplegada porai i el nostre sentit comú (a vegades més que dubtós...), vam començar a donar-hi forma. 

En poc més de mitja hora ja havíem enllestit els assajos-errors de la "cruz" i només ens calia pensar en com ho aguantaríem. L'últim recurs era clavar-ho a terra però ens semblava massa arriscat. Aleshores vaig recordar que cada vegada que decidim posar el para-sol gegant em deixo mitja esquena arrossegant i fent rodolar una peça massissa de pedra que li fa de peu i volià! oli en un llum...Un contrapès per aquí, una falca per allà i tema resolt.

El Carles i el Jan van fer una expedició llenyetaire als boscos de la zona i van tornar molt ben assortits de fusta que juntament amb algunes llates i palès pendents de cremar del porxo van alimentar la foguera durant tota l'estona

Quan l'invent ja havia arrencat, només calia fer petar la xerrada tot endrapant i bevent al voltant del Charly! Vam treure el formatge provolone del Carles, les carxofes que el dia abans m'havien donat al Mercat de Pagès de la Colònia Güell en motiu del seu concurs de receptes, el "chorizo criollo" i snacks varis, la panacotta de postres... Vam acabar sent cinc famílies amb un total de vint-i-tres persones. 

El dia va acompanyar, la taula feia goig, tots estàvem esplèndids, la canalla va campar al seu aire, el vi excel·lent... un dia rodó!!!

Tots els que vam compartir aquesta festassa hem notat un abans i un després de l'esdeveniment amb la nostra relació amb la carn i per si un cas, ja tenim la "cruz" feta i una llista brutal de gent que s'apunta!!! 

No patiu...la propera us avisem però si us decidiu a provar-ho per lliure, em teniu a la vostra disposició per a aclarir dubtes (a canvi d'un bocinet de carn, clar...hehehehe).

CEBICHE DE SALMÓ AMB "GUACAMOLE DE MANGO"

Els descuits, errors i confusions sovint han donat pas a grans descobertes com la penicil·lina en medicina o el Tatín en la cuina. Lluny de pretensions, fa unes setmanes em va passar una cosa similar. M'explico.

Al taller de cuina que cada dijous fem al Centre Cultural i Cívic de la Federació Obrera vam fer una sessió de cebiches, marinats i tàrtars. Un dels plats havia de ser un cebiche de  salmó amb guacamole però un dels participants, va tenir un lleuger lapsus i va aparèixer amb un mango en comptes d'un alvocat! 

Lluny d'anar a reemplaçar la fruita en qüestió vam aplicar el mètode popular de la cuina de la sort...si l'atzar ha fet que tinguéssim un mango enlloc d'un alvocat, doncs amb mango i no se'n parla més, tu!

Per tant, m'atreveixo a afirmar que aquest mateix plat el podeu fer amb qualsevol de les dues fruites (les dues alhora no ho he provat i penso que seria un pèl agosarat...si ho proveu, ja m'explicareu...) 

Per això l'hem batejat com a guacamole de mango! Val a dir que hi he estat donant voltes perquè segurament, si no duu alvocat no es pot anomenar guacamole. He vist forces receptes de "guacamole amb mango" però fet de mango no! Apa, debat obert...hehehe

Per a fer-lo vam necessitar: 200 gr de ventresca de salmó fresc, 50 gr de Salmó fumat, llima, sal, 2 tomàquets madurs, 5 cogombrets amb vinagre, 1 ceba tendra, 1 mango madur 

Oli verge d'oliva.

l'elaboració és ben senzilla: En primer lloc, tallem el salmó fresc a daus petits tot traient les espines i tallem també el salmó fumat i ho barregem amb el suc de mitja llima i una punta de sal. Deixem reposar a la nevera entre mitja hora i tres quarts. 

Mentre reposa, traiem la pell i les llavors al tomàquet i el tallem a daus. Tallem els cogombrets a rodanxes petitones i la ceba. Pelem i aixafem el mango fins a aconseguir una textura fina i homogènia (si no és prou madur, ho passem pel passapurés o trituradora). Quan ho tinguem tot a punt, ho barregem amb un bon raig d’oli. 

Emplatem col·locant el "guacamole de mango" a sota amb un motlle i el salmó a sobre amb un toc de verd.

No posaria aquesta recepta si realment no trobés que el resultat va ser excepcional, fresc, diferent i en això, vam coincidir tota la colla del taller i com que a més, tenim a la vista el concurs de Monsalmó doncs aquí us la deixo!

Si voleu veure fotos de què fem al taller, aquí les teniu!

COCA DE FORNER

A vegades em cal una empenteta per a desencallar alguna recepta pendent i un cop més, va ser gràcies a la Laura de Coure Coulants...
Que si és tan fàcil, que queda tan bona, que no cal matar-s'hi gens, que a veure quan ens la fas d'un cop... Per fí, la coca de forner o coca de pa va tenir el seu moment a la cuina beumalista!!!

Llegint els ingredients semblava que tenia de tot i no vaig voler deixar escapar la oportunitat. Em vaig llegir de cap-a-rab la recepta de la laura i haig de confessar que el concepte dels "barrots" inicialment em va inquietar una mica però veient el vídeo del Barriga que va fer pel Cuines vaig veure-ho més clar!

Però una recepta no passa així com així per la cuina de casa sense que acabi passant alguna cosa! En el moment de posar-m'hi...una: em vaig adonar que no tenia prou farina força, dues: el llevat que tenia a la nevera estava més "pallà" del que m'hagués agradat, tres: no tenia matafaluga (anís en gra) i quatre: no tenia licor d'anís!!! Quin panorama no??

Lluny de renunciar, m'hi vaig posar amb més ganes que mai tot canviant i reemplaçant ingredients. 

Per a la coca vaig fer servir: mig quilo de farina força (bé, mig quilo és el que hauria d'haver posat però vaig completar-ho amb farina normal...), 10gr aproximdament de llevat fresc, una culleradeta de sal, 280 ml d'aigua i 25 ml d'oli d'oliva.

Finalment vaig acabar fent tres coques, una de canyella, una de xocolata i una d'avellanes i per això vaig fer servir: Oli d'oliva per pinzellar, canyella en pols, avellanes passades pel morter, sucre avainillat, i sucre normal 

Així és com ho vaig preparar (tal i com ho explica la Laura):
"...
- Amassar o bé a una amassadora o bé a mà tots els ingredients de la coca. Posem tots els els ingredients menys l'aigua que l'anirem afegint gradualment a mida que la massa ens la vagi demanant fins a posar-la tota.
- Amassem uns 10-12 minuts a màquina o 20-25 a mà fins que veiem que la massa està suau i elàstica i es fa un tel quan la estirem.
- És el moment de posar la massa a un bol empolsimat amb farina i tapar-la amb un paper film i la deixem llevar uns 45 minuts o 1 hora.
- Després dividim la massa en 2 o en 3 parts i fem uns barrots amb ella. Per fer els barrots primer estirem cada porció, la imaginem en 3 parts i dobleguem cada una de les parts fins al centre, després la pleguem sobre ella mateixa i per últim tanquem les puntes pressionant amb els dits i ja tindrem fetes les formes de barrot. Repetim el procediment per les altres peces.
- Després deixem llevar els barrots fins que doblin el seu volum. Unes dues hores. Jo un dels barrots el vaig deixar a la nevera tota la nit i després el vaig treure una estoneta abans de fornejar (uns 30 minuts o 1 hora abans)
- Un cop llevats els barrots, els agafem i amb les mans li donem la forma de coques.
- Les pinzellem amb oli, les empolsimem generosament amb sucre i pinyons i els posem al forn preescalfat a 250º de dalt i de baix uns 12 minuts. 

..."
Certament, aquelles coques van marcar un abans i un després a la cuina de casa. La canalla se les van endur a l'escola i en prou feines en van esmorzar repartint-la entre mestres golafres (algunes més que altres...) i col·legues de classe. L'èxit va ser aclaparador si bé la que va triomfar més va ser la de canyella! 

L'experiència cocaire va ser molt prometedora... si amb una sabata i una espardenya van sortir aquelles coques tan bones, el dia que les faci ben fetes hi haurà catarsi col·lectiva assegurada. 

Mira, demà per Sant Jordi pot ser un bon moment, no? Això, sí...abans passo pel súper!!!

Avui és demà...o sigui l'endemà d'haver escrit l'entrada i tal i com vaig dir, les coques com cal! Feliç Sant Jordi a tothom...