166a FIRA DE LA CANDELERA - Molins de Rei

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Torna la Fira de la Candelera de Molins de Rei amb gastronomia per a parar un tren!!!

Tastos, maridatges i experiències per a tots els gustos, nivells i butxaques

El torn de la DO convidada aquest any és per la Conca de Barberà i descobrirem quin dels seus vins mariden millor amb la coradellal guanyadora del concurs de restaurants 2017 i farem un tast de "Trepats" gratuït per a que pugueu iniciar-vos en els vins d'aquest territori

Aquí us deixo el programa de tastos i més avall el detall de cadascun d'ells:

A la vegada, es tronen a fer cursos gratuïts per a que aprengueu a fer el plat típic de traginers de la Fira... la Coradella!

Com a novetat d'aquest any podeu venir també a la sessió de cuina en directe sobre "cuina d'aprofitament" on aprendreu trucs, consells i bones pràctiques per a no malbaratar el menjar a les vostres cuines!

I per 6è any consecutiu el Mercat Municipal organitza el cap de setmana previ a la Fira un concurs popular de truites amb tres categories per als més tradicionals, els més innovadors i els petits de casa.

Ja veieu...una Fira amb moltes activitats abans, durant i després del cap de setmana 4 i 5 de febrer!!!

PASTÍS DE CASTANYES

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

En una d'aquestes gastrojuergas a les que estem tan aficionats hi ha un denominador comú que no falla mai...les postres de la Montse!!!

Sempre m'ha fascinat la facilitat amb que explica totes les postres que passen pel seu forn i més d'una vegada he fet receptes seves. I aquest és el cas del Pastís de Castanyes. 

Si sou dels que no us agraden per empallegoses, farinoses, eixutes, consistents, aspres i vellutades aquest pastís us farà descobrir una nova castanya molt allunyada de les que heu pogut tastar a la brasa, estofades o al forn. És excepcional, sujuro!!!

Si ho voleu provar ens caldrà mig quilo de castanyes crues, 200 gr de sucre, 400 ml de llet sencera, 5 ous, 200 gr de mantega i una rajola de xocolata de cobertures

En primer lloc, pelem les castanyes amb ajuda d’un ganivet i les escaldem amb aigua bullent per a retirar la pell fina i aspre que les cobreix.

Tot seguit, les coem amb la llet fins que estiguin toves (uns deu minuts després d'arrencar el bull)

Ho passem per la batedora amb 150 gr. de mantega, el sucre i els rovells fins obtenir un puré fi.

Afegim les clares muntades a punt de neu i ho aboquem en un motlle per a coure-ho al forn al bany maria fins que estigui quallat.

En aquest cas vaig fer servir motlles individuals de magdalena però podeu fer servir qualsevol motlle al gust

Quan estigui cuit, fonem la xocolata trossejada amb la resta de la mantega, llet o aigua i ho reservem per a que es mantingui la temperatura.

Desemmotllem el pastís i cobrim amb la xocolata.

Deixar refredar fins que la xocolata s’hagi endurit (si cal, amb un toc de nevera/congelador) i guarnir al gust. 

Jo vaig aprofitar un cul de nata per a acompanyar-ho i és realment espectacular...en un primer moment sembla que la castanya no hi sigui ja que per textura s'acosta més al flam o puding però segons després de cada cullerada apareix de forma subtil i ben integrada. 

Total, que no molesta gens ni mica si sou dels que no us agrada gaire. 

Proveu-la i ja direu...

CIVET DE CABIROL

Després de tres anys de blog, no és estrany que a la gent li comenci a sonar la meva afició per la cuina i prova d'això és que em cada cop m'arriben propostes més interessants i engrescadores. 

Aquest cop la protagonista ha estat una cuixa de cabirol i com que una peça no és gens habitual de cuinar, m'hi vaig abraonar sense pensar-hi! (no puc continuar sense esmentar en Jaume, veritable artífex de tot plegat tant per la cuixa com per les múrgoles que vaig fer servir, quin crack de paio!).

Una de les meves debilitats és el civet de senglar i tot i que el tipus de carn és diferent, les carns de caça major tenen unes semblances en el tipus de cocció que vaig decidir mantenir. A més, en una cerca superficial per la xarxa vaig constatar que no anava gens desencaminat. 

El que diferencia un "estofat" d'un "civet" és precisament el tipus de carn que en el cas que ens ocupa, ha de ser de caça. Originàriament es cuinava també amb la sang de l'animal tot i que en aquest cas no la vaig fer servir (i em temo que encara que l'hagués tingut no n'hi hauria posat...)

En primer lloc, calia tallar-la a daus i treure noses amb l'ajuda d'un bon ganivet i tisores. Un cop ben tallada i neta, la vaig posar a macerar amb un 3/4 l de vi negre, romaní, farigola, llorer, ceba, porro, all, pastanaga i xocolata negra 85%. Així va estar 72h a la nevera i només ho treia per a remenar-ho de tant en tant...amb tota la solemnitat de veure com evoluciona l'aroma i es va enfosquint la carn!!! u

La vaig cuinar un dia i mig abans de quan havíem decidit celebrar la "cabirol party", el repòs en els estofats és mig plat!. A més, vaig utilitzar la cocotte de Le Creuset que vaig guanyar al primer concurs de receptes per a blogaires del primer dia cuina a Manlleu

Aquest civet no podia fallar!!!

Però anem a la recepta...un cop separades les verdures, les herbes i la carn, la vaig salar, enfarinar (això ho va fer el Jan) i marcar amb oli i mantega. A la mateixa cocotte i amb l'oli resultant de marcar la carn vaig coure les verdures tallades en juliana i a foc lent. Un cop van estar ben cuites, vaig afegir una cullerada de concentrat de tomàquet i un got del vi de la maceració, i a deixar fer una bona estona de nou!

Quan va estar ben cuit vaig afegir la carn de nou, un parell de gots de brou de carn i un got del vi de la maceració de nou, tapat i al forn durant dues hores a 90º. 

Passades les dues hores, vaig afegir un grapat de ceps i múrgoles que tenia amb aigua i al cap de 15 minuts una picada feta amb un tall de tòfona, una mica d'aigua dels bolets, all, julivert, ametlles, avellanes i pa torrat. Tot ben triturat i cap a dins de nou deixant coure 10 minuts més i tancar, deixar temperar i reposar fins a l'àpat de l'endemà.

Cuinar així a mi em flipa! m'encanta pensar què, quan i com faré cada pas... la veritat és que poder-ho fer, per mi és tot un luxe, la millor teràpia vaja!

L'endemà vam aprofitar la "cabirol party" per a celebrar l'aniversari de l'Anna...o era al revés??? hehehehe Només us diré que no vam posar ganivets a taula i ningú els va necessitar, trencàvem els trossos de cabirol amb el canto de la forquilla... 

RESTAURANT FOLLIA SANT JOAN DESPÍ - SOPAR CUBAT

Fa uns dies em vaig creuar al Joan pel carrer i tot xerrant de la cuina, de l'àpat, el seu restaurant, i dels blogs vam anar a parar a Cubat, l'associació que fa poc més d'un any van impulsar nou restaurants al Baix Llobregat amb la voluntat d'oferir una cuina de proximitat i compromesa amb els ingredients de temporada del territori. 

Aquí els podeu veure i conèixer d'aprop:

Cal Mingo - Domingo Morilla
Can Rafel - Enric Roig
Casa Nostra - Balvina Garcia
El Racó - Gerard Solís
Follia - Jó Baixas
L'Àpat - Joan Fernandez
La lluna en un cove - Rosa Farres
Major 36 - Manel Armengol
El Mirador - Joan Mascaró

Des de l'associació impulsen diverses iniciatives entorn a la promoció de la cuina del Baix Llobregat: una és el passaport que ofereix la possibilitat de gaudir de la cuina d'aquests nou restaurants, l'altre és el sopar conjunt que ofereixen els nou restaurants i al qual vam  tenir la sort d'anar amb la Nuni i la Sandra gràcies al Joan, a l'Ester i per extensió a tots nou! Milions de gràcies!!!. Val a dir que a aquest sopar és és gratuït per a totes aquelles persones que hagin segellat el passaport als nou restaurants!!!, el proper és al Novembre, que no us passi per alt!!! (podeu demanar informació i fer la reserva a som@cubat.cat)

El diumenge trenta de juny van fer el segon sopar Cubat al Follia de St. Joan Despí. Van participar unes cent quaranta persones!!!! tota una festassa gastronòmica.

El format va permetre que tots els cuiners sempre estiguessin cuinant cara al públic i en contacte directe amb els comensals que menjàvem a peu dret amb un estil informal, distès agraït. La juerga que es portaven entre ells desprenia un bonrrollisme contagiós que encaixava a la perfecció amb les propostes que anaven apareixent. A cada espai hi havia música en directe i em va sorprendre trobar-me a l'Ignasi, un molinenc que amenitzava l'espai del celler tocant el saxo amb el seu trio, què és petit el món!!!

Aquest va ser el menú:

A l'espai Terrassa amb cerveses Dèria i vins del Massís

Gaspatxo de cireres amb llagostí

Lassanya de tomàquet i bacallà

Pop amb puré de patates i oli de nyores

Coca de Sardines

Al Celler - amb Juvé & Camps

Croquetes de pollastre de pota blava

Arrossos

A la Cuina - amb vins de Finca Parera (web)

Peus cruixents amb mongetes del ganxet

Tartar de tonyina i ceviche amb cireres

Rap amb cansalada a la planxa

Ous del Prat amb patates i ceba

A l'Hort amb vins d'Abadia de Poblet

Morro de porc a la brasa

Botifarra de cireres

Brotxeta de verdures

Al Menjador amb Roger Goulart

Clafouti de cireres

Xocolata, pa amb oli i sal

Farcellet d'albercoc i formatge de cabra

Coca de llardons

Dolços variats

Tot estava espectacular però no puc deixar de destacar l'ou per la seva originalitat en la presentació, el rap perquè estava cuit minuciosament per totes les cares i al punt just, la croqueta de pollastre que no duia arrebossat i estava cuita directament a la planxa sense fer servir gens d'oli estava de vici, el morro de porc amb cigrons era impossible d'agafar-ne només una ració i gual que els peus cruixents amb mongetes del ganxet. Total, que l'endemà al matí em vaig llevar gairebé tan tip com quan vaig anar a dormir...Què bo mareta meva! 

Una de les coses que es van estar explicant és que aquesta aventura ha forjat una amistat sincera viva entre tots ells i una mostra va ser que un cop decidit el menú, tots plegats es van posar a cuinar-ho conjuntament sense més, tan era qui feia què i allò es va convertir en tota una festa gastronòmica de grans cuiners amb ganes de passar-ho bé cuinant i veure-ho passar bé menjant el que havien cuinat, segur que a qualsevol dels tres ens hagués agradat estar a l'altra banda amb una bata d'aquelles tan formoses...oi noies? 

Una gran nit per a tancar la temporada gastroblogaire amb molt bona companyia i donar la benvinguda a l'estiu...que no a les vacances!!!

(Aquí teniu les fotos que va fer la Nuni per a si també les voleu xafardejar)

CUBAT al facebook i a twitter

CUINA AMB COL, BLEDA I ESCAROLA - FIRA DE ST ISIDRE (Viladecans)

Fa uns dies em van demanar si podia portar alguns blogaires a la Fira de St. Isidre de Viladecans per a participar en la sessió de cuina en directe de l'espai gastronòmic que des de l'any passat organitza el gremi de restauració de la ciutat. Em va fer gràcia organitzar-ho ja que fins ara, era jo el que anava convidat a aquests tipus d'events... 

Per a assegurar el "tanto" vaig proposar-ho a blogaires seriosos i propers i amb qui hi tinc molt bon rollo, no fos cas que la primera juerga gastronòmica que organitzo, fos un desastre!!

Per tant, com que el nombre de blogs a convidar era molt limitat vaig proposar-ho a la Nuni de "cuinetes", la Sandra i el Xavi de "la bordeta" i l'Òscar de "de cuina" que va venir amb la Cristina.

Primer vam visitar la 43ena mostra de paneres. Amb aquest nom, cap de nosaltres podia imaginar de què es tractava i vam quedar bocabadats en veure les construccions de les tres categories (de qualitat, artístic de gra, artístic verd), veritables falles hortícoles, algunes de més de quatre cents quilos de pes! 

Un cop vista l'exposició i encara en estat de xoc per la majestuositat, originalitat, inventiva i color del que acabàvem de veure, vam conèixer al Dani i l'Alba de Babilon especialistes amb jardineria vertical que acaben de llençar un producte innovador que permet tenir plantes aromàtiques i de cuina a dins de casa mitjançant un plafó penjant que venen ja cultivat amb producte ecològic certificat. 

Seguidament, la sessió de cuina en directe a l'espai gastronòmic!!! que és lo nuestro...

Els tres plats giraven entorn als productes de temporada del parc agrari del Llobregat com son la bleda, la col i l'escarola. 

Cal recordar que és l'únic parc agrari de tota Europa al costat d'una gran capital i d'una zona metropolitana amb una densitat de població tan accentuada, tot un luxe del qual, un cop més, no en som conscients i no valorem prou!. La punyetera comoditat de comprar al súper a vegades ens porta a menjar verdures exportades de l'altre punta de món prescindint del nostre producte proper, fresc i compromès amb el nostre patrimoni gastronòmic-cultural i desenvolupament econòmic. Àla, ja ho he dit!!!

Aquest compromís mica en mica es va estenent pels municipis i ciutats de l'àrea metropolitana amb pas ferm com en el cas del mercat de pagès de la Colònia Güell amb producte fresc del parc agrari que cada dissabte pel matí té lloc al "camet". Esperem que en la propera edició de la fira de St. Isidre, els pagesos de la Cooperativa Agrícola de Viladecans donin una empenteta a l'esdeveniment oferint els seus productes a la zona de paradistes on enguany comptava només amb una parada de fruites i verdures amb uns preus i una qualitat al·lucinants!!! 

Aquí teniu el vídeo d'aquesta recepta

Notícia a Viladecans Televisió

Un cop acabada la sessió vam estar conversant amb el Salvador, el Javier i el Mingo del gremi d'hosteleria de Viladecans i la Carme, regidora de comerç i turisme tot compartint un calamar farcit de botifarra negra amb mongetes i un caneló de pollastre pota blava, amb un Syrah gentilesa de Maset del Lleó. Una conversa amena i distesa sobre el futur de la fira i del paper dels pagesos de la cooperativa agrícola de Viladecans, de la cuina de proximitat, del futur del sector, etc... chapeau!!

Ens van estar explicant el proper esdeveniment gastronòmic de la ciutat, el FiraTapa que tindrà lloc el proper divendres 17 de Maig (divendres vinent!!!)

#Vilatapasolidaria // @rutatapa20 

Com podeu veure, un matí molt productiu amb bon menjar, bona companyia i ple de bones iniciatives i plans de futur. L'any vinent estarem al tanto de com evoluciona tot plegat...No us ho perdeu!!!

Una altra crònica a "de cuina"

COCA D'AMETLLES I XOCOLATA

Repartint-nos la sobretaula d'una calçotada d'aniversari, vaig veure que corríem el risc de quedar inundats pel cafè que tothom es brindava a dur i sense pensar-ho gaire vaig auto proposar-nos per a dur alguna cosa de postres...

Aquell missatge per correu electrònic va estar a punt de costar-me la dignitat culinària ja que al mateix matí i a menys de mitja hora de marxar cap a la convocatòria, encara ho tenia tot per fer...

Mareta meva, tan fàcil que seria fer un parell de cafeteres i llestos!!! sempre em passen coses d'aquestes! Em vaig imposar la calma del supervivent i vaig començar a cavil·lar...

Tenia al congelador una mica de massa de pizza que m'havia sobrat del darrer divendres que n'havíem fet i també tenia una mica d'ametlles crues que havíem torrat feia uns dies. - Doncs amb això, nano...t'has d'espavilar!  vaig dir-me a mi mateix...

I així és com va anar tot plegat:

Vaig triturar les ametlles i les vaig barrejar amb la massa de pizza juntament amb un parell de tasses de sucre i un grapat de matafaluga (anís en gra).  Ho vaig passar pel corró sobre d'un full de paper vegetal i li vaig donar forma rectangular i al forn durant deu minuts a 150º. Quan el vaig treure i tastar estava clar que allò es podia millorar... però ràpid, ràpiiiiiiiiid!

Vaig desfer una mica de xocolata per a cobertura i amb l'ajuda del Roc, vam pintar tota la coca i corre que no arribem, vam marxar amb el fuet al cul!

Quan van aparèixer els postres, el Guiu anava tot cofoi amb la nostra coca...quin patir!

Amb un parell de cops de ganivet la vam esberlar i com qui res, vaig anar seguint de cua d'ull l'evolució de l'invent. 

Si em despisto em quedo estràbic buscant-la!!! Bufff per sort, havia resultat i de lluny a mode de brindis, algú va cridar preguntant per qui l'havia fet amb cara de satisfacció (proporcional al vi i destil·lats que ja rondaven feia estona...) seguit d'uns quants que li donaven la raó i miraven cap a on jo estava arraulit. 

La conclusió és que ...no es pot anar així per la cuina !!! hehehehe 

En aquest àpat d'aniversari, érem una bona colla i amb quatre coses en vam tenir prou per a compartir un dinar agradable i col·lectiu...salvant les distàncies, una mica com la nova iniciativa d'intermón "Taula per a 7000 milions". Amb 2€ garantim els cereals d'una persona de Sahel per una setmana!!!! Entreu, informeu-vos, col·laboreu i compartiu....

GALETES DE MANTEGA

Aquesta ha estat una setmana d'emocions fortes que per sort, ha acabat amb un diumenge familiar tranquil i relaxat. 

Hem estat al XXXI Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei (Fb-Tw) que va culminar la nit del dissabte al diumenge amb la marató de 12h de cinema del gènere i a on em va tocar executar al pobre Joan en viu i en directe davant de tot el populatxo... A primera hora del matí de diumenge arribava a casa ja amb llum de dia, amb els carrers encara per posar i amb el cos relaxat de tantes pujades i baixades d'adrenalina. 

Desprès de dormir tot el matí i de convidar-nos a casa els sogres a dinar, el Roc i el Jan amb la Glòria i la Clara al capdavant, es van posar a fer galetes mentre el Guiu reptava a l'avi als escacs. Jo, encara endormiscat vaig arribar a una cuina plena d'activitat, de mans empastifades i de davantals bruts... Per tant,  i assumint el meu paper de poc amant dels dolços, em vaig limitar a prendre algunes fotos de l'esdeveniment.

Per a fer-les, van fer servir el 3-2-1 que ens havia explicat la Ciara unes setmanes abans (300gr de farina, 200gr de mantega i 100gr de sucre) amb un rajolí de llet i una mica de cacau en pols (tot i que la Clara té una recepta fantàstica que un dia també farem...).

En primer lloc, van amassar-ho tot amb paciència i dedicació durant una bona estona i van dividir la massa en dos blocs. En una de les parts van afegir-hi el cacau en pols i van continuar amassant fins a aconseguir una pasta homogènia i sense grumolls. 

Sense més, van estendre les dues masses, les van col·locar una a sobre de l'altre i les van enrotllar i embolicar amb film transparent per a posar-ho una bona estona al congelador. En el mateix moment, van encendre el forn per a que agafi temperatura.  

Un cop endurit el rotlle i amb l'ajuda d'un bon ganivet les vam tallar i col·locar a la safata de forn lleugerament espolsada amb farina i les vam posar a coure durant uns dotze minuts aproximadament...llestos!. 

Les galetes van servir per a postres del sopar i la resta per l'esmorzar d'avui. Tot i així, si el que voleu és un preparat fàcil, molt bo i a més amb ingredients ecològics us recomano les fantàstiques galetes de civada i xocolata de cookme galetes!!!

També podeu xafardejar el recent recull que han fet a memòries d'una cuinera

Arreveure!