6 d’oct. 2011

TÀRTAR DE TONYINA AMB SOPA DE ROMESCO


Fa uns dies vaig rebre una agradable sorpresa per correu electrònic. M’havien convidat a una sessió de cuina en directe de mans de la Revista Cuina i Bon Preu-Esclat. No havia participat mai en una sessió similar i de fet, mai havia despertat el meu interès. Sóc dels que li agrada xerrar, compartir i tastar feinejant per la cuina i això de seure en plenari davant d’uns fogons amb un paper i un “boli” s’allunya força del que jo entenc per “aprendre a cuinar”.

Però què carai, allà estava jo! Havia d’esvair els meus dubtes sobre l’eficàcia d’aquestes pràctiques i viure en pròpia pell una experiència culinària que haig de confessar que em resultava un punt morbosa.

La sala tenia unes vuit fileres de cadires i les dues primeres ja estaven plenes d’una nodrida representació de mal anomenades “mestresses de casa” lluint les millors gales i empolainades per a l’ocasió. Compartien conversa amb les veïnes de cadira i el seu llenguatge corporal m’indicava clarament que no era la primera vegada que hi anaven i algunes fins i tot m’atreveixo a assegurar que s’havien reconegut de anteriors sessions.

Jo vaig seure al bell mig de la quarta filera ja que a la tercera hi havia algun seient buit però que no oferia perspectives de visibilitat gaire falagueres. Al cap d’una estona, algunes cadires de les quatre darreres fileres es van anar omplint a pinzellades de gent que va arribar tard i em vaig quedar al bell mig de la sessió, amb posat incrèdul i la mirada perduda a la cuina buida que teníem tots al davant.

La sessió va començar amb un lleuger retard i em va sorprendre el caire gens acadèmic que va imprimir en Pep Nogué contrastant amb la disposició de la sala. Allò era veritablement “cuinar en directe” tal i com ho van titular. Ens explicava coses relacionades amb els productes i la recepta en qüestió amb la clara intenció que cadascú s’ho adaptés al seu gust. No detallava els passos a seguir, tot al contrari, ens oferia alternatives o argumentava el perquè ell ho feia d’aquella manera.Un plaer!

Un dels plats que ens va explicar va ser un “tàrtar de sardines i anxoves amb sopa de romesco”. Va ser el plat que més em va cridar l’atenció i al cap d’uns dies, vaig aprofitar un sopar a casa amb la família per a fer-lo. Tal i com vaig interioritzar, vaig fer unes lleugeres adaptacions tant en la sopa de romesco com en el peix ja que finalment el peix escollit va ser la tonyina i concretament la part de la ventresca. Em feia moltíssima mandra treure les espines a les sardines, què voleu!

Per a la sopa de romesco ens caldrà: sis tomàquets madurs, una cabeça d’all, un pebrot vermell, un ceba, un grapat d’ametlles i avellanes, un bitxo (cayena), sal, pebre negre, oli d’oliva verge extra, brou de peix i vinagre.

Per al tàrtar de tonyina ens caldrà: quatre trossos de ventresca de tonyina, vuit filets d’anxova, dues cebes tendres, sal, pebre negre, oli d’oliva, salsa de soja i julivert.

En primer lloc, tallem la tonyina a trossets petits i prims. Fem el mateix amb els filets d’anxova i ho barregem tot juntament amb la ceba tendra i el julivert a trossets petits, i la resta d’ingredients al gust. Es deixa reposar a la nevera una bona estona (mínim 1h).

Mentrestant feu la sopa de romesco escalivant els tomàquets, l’all, el pebrot i la ceba. Un cop escalivat (al forn o al foc) ho peleu i ho poseu tot en un bol a punt per a triturar. Afegim les ametlles i avellanes, el bitxo, la sal, el pebre, l’oli d’oliva i el vinagre i ho triturem tot junt ben triturat. Afegim una mica de brou de peix al gust evitant que ens quedi molt líquida. Un cop feta la sopa s’emplata i a sobre hi posem unes cullerades del tàrtar ja reposat.


 
Amb la mateixa forquilla que agafarem el tàrtar, barregem una mica de la sopa de romesco i ens ho posem a la boca. La barreja és exquisida i tot i que si us passeu amb la sopa pot ofegar tot el peix i treure l’encant al tàrtar.



Així doncs, puc concloure que l’experiència va ser nova i positiva i només em queda esperar que els companys de la revista cuina em tornin a “escollir”, Així segurament podré entaular conversa amb algú que reconegui de la sessió anterior!!




3 comentaris:

  1. Aquest plat té una pinta exquisita. Supòs que quan te'l menges encara ho és més.

    ResponSuprimeix
  2. jo vaig flipar!! la veritat és que cada vegada m'agraden les coses poc fetes i maserades. Aquest plat és un bon exemple.

    ResponSuprimeix
  3. Hola!
    et deixo aquest comentari per dir-te que t'hem inclós a la gastrosfera.cat, la secció del nostre bloc (olleta de verdures) on intentem recollir tots els blocs de cuina escrits en català.
    Si no vols ser-hi, si us plau fes-nos-ho saber, que no hi volem tenir ningú a disgust!

    Apa, vaig a fer un volt pel bloc!

    Salut!

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)