2 d’oct. 2012

ESPINACS OFEGATS AMB MANDONGUILLES


Desprès de les emocions del primer Dia Cuina toca un àpat de batalla. Un sopar dels habituals: amb el temps just, mentre vigiles les dutxes de la canalla, amb un ull al qui li toca parar taula, preguntant pels deures i insistint a que les bosses i motxilles del dia quedin buides i endreçades...res de nou!
 
Davant meu tenia mitja safata de carn picada (de vedella i porc) i una bossa d'espinacs. Allò calia convertir-ho en alguna cosa per sopar i ràpid!!!. Em vaig quedar fixat amb la mirada perduda als fogons... El temps anava passant i calia entrar en acció! Mentre pensava vaig posar a coure ceba en una cassola tal i com vaig aprendre a la darrera classe de l'Espai Consum amb en Pep Nogué (anar afegint aigua a la ceba que s'està sofregint per a accelerar-ne la cocció). Estava segur que la ceba cuita m'aniria bé, fes el que fes. Mentre la ceba s'anava fent, vaig avançar amb la definició del sopar i convertint aquella carn en mandonguilles.


El Guiu em va ajudar i vam preparar els ingredients: farina de galeta, all en pols, sal, pebre i julivert. Amb un riure sorprès i incrèdul, el mitjà de casa ho va amassar tot amb les mans fins que, al seu criteri, ja estava "ben barrejat". Amb les mans separades del cos, va marxar corrents com si aquelles mans brutes s'haguessin de desintegrar. Què exagerat! després, el paio és el primer que es posa amb menjar amb els deu dits de les mans...

Vaig acabar de donar forma a les mandonguilles, les vaig arrebossar amb la farina de galeta, i un cop marcades en una paella amb l'oli ben calent i les vaig separar en un plat a part. 

Mentrestant, s'anava escalfant una olla amb aigua fins a la meitat per a escaldar els espinacs quan hagués arrencat el bull.

Vaig posar la ceba cuita en un pot per a triturar-la juntament amb: un all, una cullerada de tomàquet concentrat, una cullerada de Bovril, mig got d'aigua, mig got de cervesa i un grapat d'ametlles.

A la mateixa cassola on havia fet la ceba, hi vaig abocar les mandonguilles i tot el que havia triturat. Un cop va començar a "xup-xupejar" ho vaig deixar uns deu o quinze minuts a foc lent. Això ja podia anar sol....

Quan l'aigua que tenia al foc va haver bullit, vaig ofegar-hi tots els espinacs durant deu segons i un cop escorreguts els vaig emplatar. deixant espai per les mandonguilles al mig i regant-los amb la salsa que havia fet. 
 
Tot plegat un quart d'hora mal contat i una bona racció, pel dinar de l'endemà en un tupper...

14 comentaris:

  1. Jordi,
    Unes mandonguilles amb espinacs excel·lents! Ja has baixat del podi?
    Un petó als petits.
    Nani

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, si....vaig baixant del núvol com una ploma a pes!!! Gràcies guapa!

      Suprimeix
  2. L'hora de preparar sopar i banyeres i deures i .... és una mica estressant. Avui també he estat apunt de preparar mandonguilles, però finalment ha guanyat l'arròs.
    Has escollit un molt bon sopar, deus tenir la família contenta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, t'haig de confessar que el mitjà em va fotre la salsa de les mandonguilles pel cap...la resta van sucar-hi pa apassionadament!
      Merci Cristina!

      Suprimeix
  3. Només 15 minuts??? Uau, així m'apunto jo també a sopar!
    La veritat és que el truquet de la ceba d'en Pep Nogué és genial, oi? ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Farem una cosa....tu porta les postres fetes i mentre jo enllesteixo el sopar, em tires un cable amb la canalla, val???
      El truc de la ceba ja l'he fet servir un parell de vegades....fantàstic!!
      Arreveure Clofi!

      Suprimeix
  4. ostres, ara m'has fet venir ganes de fer-ne, fa temps que no en menjo i m'agraden tant... M'apunto el truc de la ceba, que jo també la poso a tot arreu i així serà més ràpid. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  5. Renoi per no saber què preparar vas improvisar molt bé!!!
    La salseta segur que era boníssima!!!
    No saps com m'he sentit identificada quan parlaves de les dutxes dels nens, les motxilles, .... ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  6. Hola jordi! no coneixia el teu blog i m'ha agradat molt. T'he trobat enllaçat al facebook i aquestes mandonguilles m'han atrapat! he he. Em quedo per seguir-te. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hombreee!! Marina...doncs jo sí que et tenia "calada"!
      Fes una volteta, fes... i Benvinguda!!!!

      Suprimeix
  7. Ostres! Això si que és un sopar, no el que fem nosaltres a casa... en prenc bona nota, però per dinar.
    Ptnts
    Dolça

    ResponSuprimeix
  8. És que amb aquesta ajuda inestimable dels 3 guapos que tens a casa qualsevol no s'empesca sopars d'aquesta categoria!
    Petons
    sandra

    ResponSuprimeix
  9. Buffffff si sabessis quants cops haig de repetir les coses....sí, sí, molt guapos!! hehehehe

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)