7 de maig 2012

SALSA BARBACOA


 


El divendres toca pizza! Tot un clàssic a moltes famílies del país (i segurament del planeta...) i a casa no en som una excepció però no ho fem precisament perquè és una cosa ràpida i resultona, sinó tot el contrari... Fer la massa, escollir els ingredients i fer-la amb tota la canalla ens porta mitja tarda!

Feia temps però, que hi havia una cosa que no teníem gens resolta. Al Roc, el gran de casa, li encanta la salsa barbacoa i sempre que veia una pizza precuita amb aquesta salsa se li dividia el cor. Tenia clar que d’aquella pizza només li interessava la salsa ja que la massa i els ingredients ja els teniem ben resolts i havíem de trobar-hi una solució!  

Ens vam posar a buscar al súper habitual un pot de salsa barbacoa i ens vam quedar molt sorpresos quan al costat de ketchups, mostasses, maioneses, salsa rosa, tàrtara i una gran varietat de tomàquets sofregits i moltes coses més no hi vam trobar res semblant a la salsa barbacoa.

Estàvem plantats davant de l’estanteria escanejant amb la mirada tots els productes amb una lleu decepció quan, desprès d’un parell de comentaris desoladors, ens vam mirar i se’ns va il·luminar la cara: -Què carai estem buscant?- ens preguntàvem. Teníem una alternativa millor a l’abast que de nou ens va il·lusionar i va arrencar un mig somriure de complicitat entre tots dos. -La farem nosaltres! Ens farem la nostra salsa i serem amos i senyors de la nostra pizza des del més mínim polsim de farina a la darrera gota de salsa barbacoa- A partir d’aquell moment, encara que l’haguéssim trobat no l’hauriem comprat allò s’havia convertit en una cosa massa gran per a resoldre-la passant per caixa!

Dit i fet! Un parell de receptes per internet van ser suficients per a assortir-nos dels ingredients que no teníem a casa i aquest dissabte, aprofitant que venien a sopar la Marina, el Miquel i l’Anna, vam presentar la nostra salsa barbacoa en família.

Per a fer aquesta salsa ens caldrà: mig quilo de tomàquet natural triturat, 1 ceba mitjana picada, 4 alls, un bon raig d’oli d'oliva, 3 cullerades soperes de sucre, 3 cullerades soperes de mel, 8 cullerades de vinagre de poma. Espècies: comí, pebre en gra, clau, una cullerada de mostassa, nou moscada, sal i un manat de julivert, farigola i romaní.
 
En primer lloc barregem el sucre i la mel en una cassola sense encendre el foc, fins que quedi ben barrejat i es comenci a enfosquir. Després, afegim les espècies i el vinagre i ho deixem reposar.


Encenem el foc i posem la ceba i els alls i deixarem reduir a foc lent.


Al cap d’uns deu minuts, afegim l'oli, i el tomàquet amb la sal i ho deixarem coure a foc lent durant, entre 1 i dues hores remenant sovint.

Un cop cuit, donar-hi un puntet de batedora i colar-ho.


Una de les coses més fascinants va ser la reflexió que em feia el Roc mentre preparàvem la recepta amb tots els d'ingredients. Allò estava ple de coses que no li han agradat mai i que tampoc s'havia plantejat barrejar per res. - La cuina és màgica pare! Com pot ser que de tot això en surti una salsa tan bona... - em deia mentre barrejava amb esforç el sucre i la mel i mirava de reüll els ingredients que estàvem a punt de fer servir.  


Aquell moment suposa molt més que un simple comentari i allò, per nosaltres dos va ser molt més que una salsa...



7 comentaris:

  1. Anònim7/5/12

    Roc i Jordi, aquesta salsa te molt bona pinta. i no diguem de les fotos.

    Felicitats!! seguiu innovant!!

    Àvia Carme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. T'esperem per a que la provis!!!! però no triguis ;-))

      Suprimeix
  2. tiet.jordi@gmail.com7/5/12

    Amb aquests ajudants, ja podràs, ja...
    Per cert, pel que veig, pizza barbacoa i patates fregides!
    Uauuu!!!
    Aquesta li ensenyo al Jordi petit, segur!ç

    Jordi Llecha

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No et confonguis!....ells no ajuden, manen!!! Ja saps com les gasten, hehehe

      Suprimeix
  3. No tinc molt clar si provar aquesta recepta.

    Em fa por que acabin possant salsa barbacoa a tot arreu, per que té una pinta!!!

    Lourdes

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quanta raó Lourdes!!! De moment, està a la nevera ben amunt...

      Suprimeix
  4. Anònim9/5/12

    Estava deliciosa(i no ho semblava quan era de color verd)

    Roc el fill gran

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)