17 de febr. 2011

FAVES AMB CALÇOTS



Una de les coses que més m’atrauen a la cuina és la combinació de productes de temporada a les receptes habituals. És una manera de donar un toc diferent i adaptat al calendari.

En aquest cas, feia temps que em rondava pel cap incorporar calçots a les faves estofades. Una gran descoberta. En el fons, és tan simple com reemplaçar la ceba pel calçot. Molt recomanable!!!

Ens caldrà:  Una bossa de faves (450 gr), deu calçots, cinc alls tendres, 400 ml de brou, quatre talls de cansalada fresca, 50 gr de bull/botifarra blanca, conyac de tòfona o similar, 2 fulles de llorer, oli, sal i pebre.

En primer lloc caldrà tenir la cansalada i la botifarra blanca i negra tallada a daus, els calçots i els alls tendres tallats en juliana.
 
Comencem, coent la cansalada amb un raig d’oli ben calent i remenant sovint. Quan comenci a estar ben torrada, afegim els dos tipus de botifarra sense parar de remenar. La botifarra/bull ja està cuita i per tant només es tracta que deixi anar l’oli i  s’esparraqui una mica.

Quan estigui tot cuit, ho traiem de la cassola mirant de mantenir l’oli per a coure-hi el calçot i l’all tendre a foc lent. Anem remenant sovint per a que tot quedi tot ben cuit. Afegim un gotet de licor (en aquest cas vaig afegir tres cullerades soperes de conyac de tòfona) i deixem que s’acabi de coure.


Quan el calçot i l’all ja estiguin ben daurats, afegim el tall que hem separat i remenem.


Afegim les faves (congelades o no) i continuem remenant mentre afegim el brou calent (aneu afegint en funció de si en falta o no) salpebrem i deixem coure 40’ a foc lent.




Ja tenim el plat llest!

Tota una experiència culinària i molt agraïda!!
Bon profit.

M'acaben de fer arribar aquestes quatre ratlles que en Manuel Vázquez Montalban va escriure sobre les faves i he cregut interessant inclure'l: 

"...Tambien llamadas «faves ofegades», es decir, habas ahogadas, porque se cuecen en los mismos jugos que dejan las habas, más los que aportan las cebollas, tomates y el poco licor que reciben. He sostenido, sostengo y sostendré que las habas a la catalana son un afrodisíaco de virtudes equivalentes a las criadillas de gallo, según Brantôme el más grande afrodisíaco de la naturaleza. El erotismo de las habas a la catalana procede de la textura, sabor y bioquímica de los ingredientes condicionados por las hierbas aromáticas (mejorana y menta) pero también de la oscuridad saturnal de la sangre de la butifarra negra. Y como causa socioerótica hay que aportar esa digestión pesada, esa modorra acalorada en la que todo pecado es posible. Preferible la compañía de mujeres gruesas, de sistema nervioso lento, porque las de sistema nervioso rápido son capaces de digerir el plato a una velocidad poco conveniente y se crea un desfase de climas de resultados funestos.

A las habas a la catalana le van muy bien las señoras de ojos verdes, pero en su evidente escasez tampoco hay que hacerles ascos a las de ojos grises o azul grises. Con respecto a las de ojos negros no las he probado nunca con este plato, pero me temo una postcama llorona..."

Manuel Vázquez Montalbán, Las recetas inmorales (1981)

Aquesta proposta participa també a la recepta del 15


3 comentaris:

  1. Els he tastat i donc fe que el plat és molt més que correcte, moderadament contundent i hom pot discriminar els sabors de tots els ingredients sense que el gust del conjunt no perdi personalitat. Felicitats Beumala!

    ResponElimina
  2. Jordi, quina bona pinta!!, ara estic a dieta, però segur que les farè. Felicitats per la feina, m’encanta. Sara

    ResponElimina
  3. Molt bona combinació d'ingredients! Donen un gust molt especial els calçots a qualsevol menjar. Una abraçada!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)