1 de març 2012

LASANYA DE CARN

A la nostra família som molt aficionats a les macarronades de plat únic. Ens encanta posar-nos el plat a vessar i acompanyar-ho amb un bon tros de pa. Alguna vegada però, hem variat el format i hem fet lasanya amb el mateixos ingredients canviant només el tipus de pasta. Tot i que pels més petits és una mica més laboriós pel fet d'haver-ho de tallar, és una manera d'alternar els hàbits culinaris familiars. 


El sofregit el fem exactament igual en els dos formats i només variem els espirals, macarrons, tallarines o espaguetis per les làmines de torn.

Ens caldrà: un paquet de làmines de lasanya o caneló, 400 gr. de carn picada de porc i vedella, un pot de mig quilo de tomàquet natural triturat, una branca d'api, dues cebes, dues pastanagues, dos alls, oli, sal, sucre, formatge ratllat (en fil i en pols) i mantega.

En primer lloc, cal fer el sofregit amb temps per a que la ceba quedi ben cuita, pugui xup-xupejar una bona estona i pugui reposar encara més. Per tant, si podeu fer el sofregit la nit abans molt millor. 

Pelem i tallem les cebes en juliana i les posem a una paella amb un raig d'oli i el foc molt baix. Anem remenant sovint per a que no s'enganxi i per a que es potxi per tot arreu. Afegiu l'api i la pastanaga tallats a trossets petits i els alls. Si podeu deixar-ho més d'una hora al foc, esplèndid!.

Quan hagi enfosquit i les pastanagues estiguin ben toves voldrà dir que ja està cuit. En aquest moment cal que decidiu si voleu que la textura dels quatre ingredients es trobi al plat o no. A casa encara estem en la fase on millor no trobar segons què al plat, per tant ho aboco tot en un pot amb una mica de tomàquet natural i ho trituro tot fins que queda una pasta ben fina i homogènia.


A la mateixa paella on hem cuit la ceba, l'api, la pastanaga i els alls, coem la carn amb un raig d'oli i l'anem esmicolant amb una cullera de fusta. Un cop feta i un punt torradeta, afegim el que hem triturat juntament amb la resta de tomàquet i ho remenem ben remenat. Afegim una mica de sucre (per a treure l'àcid del tomàquet cru) i la sal i ho deixem coure a foc molt lent uns 40 minuts. 



Mentre reposa, preparem la safata i la untem ben untada de mantega abans de posar la primera capa de làmines de pasta (n'hi ha que no cal bullir-les prèviament, llegiu les instruccions de la que hageu comprat i llestos).



Aneu fent pisos de sofregit amb carn, pasta i formatge i acabeu amb un generosa capa de formatge per a gratinar. 


Ho poseu a gratinar al forn durant deu minuts i ja està llest per a servir.

Certament és un xic més laboriós que la pasta que fem habitualment però si disposeu d'un xic més de temps, és molt recomanable. 

I que no falti un bon vi negre i un bon tros de pa!!!

Uns mesos desprès d'aquesta entrada, parlant amb la Regina i l'Alfred em van tornar a venir ganes de fer-ne. Aquest cop però, vaig adonar-me que les làmines de pasta estaven esmicolades i vaig decidir fer el mateix però en bols individuals. Això em va permetre fer un "collage" en cada capa que va fer que no es notés alhora que vam variar el format fent-lo més distret.


5 comentaris:

  1. Uff! D'aquestes a casa mengem forces.
    La meitat la fem de carn i l'altra meitat de verdures. Albergínia, carbassó, ceba, pebrot, xampinyons, etc.
    No dic qui es menja la de carn i qui la de verdures, encara que, per curiositat, els nens sempre acaben provant la vegetariana.
    A poc a poc.

    Salut i felicitats Jordi.

    ResponElimina
  2. Anònim2/3/12

    Ep! Aquesta la buscava,
    ja et diré com m’ha quedat.

    Fins aviat …

    Oriol

    ResponElimina
  3. Anònim12/3/12

    Hola company, aquest vespre els faré la teva lasanya,
    Amb una mica més de verdureta ben picadeta i així no els sentiré rondinar, jeje!

    Oriol

    ResponElimina
  4. Anònim11/10/12

    aquest cap de setmana ho provem!!!
    Regina

    ResponElimina
  5. Anònim16/10/12

    Ara mateix m'hi poso, fa molt bona cara!!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)