12 de març 2013

GRATIN DAUPHINOIS

No us ha passat mai que de forma sospitosament espontània us topeu repetidament amb la mateixa cosa?? 

Durant el que portem de dos mil tretze a mi m'ha passat amb la Gratin Douphinoise!! he passat de no saber què era a topar-m'hi repetidament fins que, com no podia ser d'una altra manera, ho he fet a casa. 

Els divendres la canalla està fosa i al vespre, haig de fer-los sopar aviat si no vull que es quedin amb el cap clavat al plat. Normalment esperem a la mare per a sopar tots cinc però els divendres és gairebé impossible. Tan és així que el divendres en qüestió, quan la mare de les criatures va tornar de treballar dos dormien al menjador i l'altre anava com una ànima en pena fent tentines de son.

Tocava verdura, n'havia sobrat poca i en vistes del panorama, vam decidir fer-nos alguna cosa ràpida. L'únic que encara aguantava dempeus encara s'havia d'enllestir la motxilla per la sortida amb el Cau de l'endemà així que vam decidir que soparíem en mitja horeta. Temps suficient per a la Gratin??? segur que sí...

Vaig agafar un parell de patates vermelles (de blanques no en tenia) i un cop pelades, les vaig tallar amb mandolina ben finetes. En una safata ben untada d'oli d'oliva vaig començar a fer els pisos de patata, formatge, orenga, sal, pebre i mantega. Així successivament fins a tres pisos i amb alguna variació de formatge a cada pis (emmental, cabra, pols, bola...)

Amb deu minuts va estar preparat i ho vaig posar 10' al forn amb el foc per dalt i per baix i  cinc minuts només a gratinar. Com sempre que faig alguna cosa a forn, vaig lligar-lo curt per a que l'invent no es torcés.

Vam acompanyar-lo d'una mica de pa acabat de torrar i un vi blanc Albet i Noya (xarel·lo de 2012) un punt fresquet que va arrodonir un sopar deliciós...

Lluny de poder fer un sopar romàntic-improvisat, el gran de casa que encara cuejava es va dedicar a posar-nos música per l'ordinador però això sí, amb discreció...


6 comentaris:

  1. Els teus nens devien anar a dormir ben plans i contents! I la teva dona i tu segur que també! Bona, aquesta dauphinois... a veure si ara em passarà com a tu, i la veuré per tot arreu!! ha ha ha. Petons

    ResponSuprimeix
  2. Quin plat improvitzat més deliciós, jo no coneixia en gratin dauphinoise, i crec que és un recurs molt interessant!

    ResponSuprimeix
  3. Com pot ser que encara no tingui una mandolina!!!! De debó que no ho entenc!!! ¬¬
    Quina festa us veu muntar nens! La gratin amb tants txescus havia d'estar de por!!! Quina enveja!!!
    I l'Albet i Noya fresquet passa perillosament bé... jejejeje! Com molen aquests àpats que, sense buscar-ho, acaben sent ben especials! Petonarros família!!!

    ResponSuprimeix
  4. En poc de més de mitja hora: un sopar excel·lent. La cuina amb poc temps també pot ser molt bona. Només cal veure el teu resultat!
    Nani

    ResponSuprimeix
  5. UNa recepta amb quatre ingredients tan senzils i humils i en canvi té un resultat espectacualr. El puntet del gratinat queda deliciós.

    ResponSuprimeix
  6. Marina, demà també em dormiran plans...que venen de campaments! a veure quin menú hi haurà (això si sopen...heheheh)

    Sí Lídia, prova-ho que fliparàs...

    Nunix...si sense mandolina ets una craqueitor, el dia en tinguis una ja no tindrem res a fer... i de l'Albet i Noya què t'haig de dir!!! hehehehee ;-)

    I tant Nani...de fet, estic especialitzat en "cuina amb poc temps"!!! igual hauria de fer-ne un monogràfic...hehehe

    Gemma, el gratinat és mitja recepta...La humilitat no està renyida amb la qualitat, oi?

    ResponSuprimeix

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)