13 d’oct. 2011

ARRÒS AMB CAMAGROCS, BULL I LLAGOSTINS

Haig de confessar que una de les meves debilitats son les cuines dels altres. M'agrada entrar-hi com qui no vol la cosa i obrir armaris, calaixos i sobretot la nevera. No sé quan va començar però, de forma més o menys conscient sempre he acabat a les entranyes de les cases que he tingut ocasió de trepitjar.

Val a dir que ho faig de forma carinyosa i amb prudència però quan localitzo la nevera, ja no hi ha res a fer.

Sempre m'ha fet gràcia el símil esportiu, principalment en bàsquet, quan parlen "d'arribar fins a la cuina" fent referència al jugador que arriba fins a sota la cistella, un dels punts més poc accessibles i anhelats. O quan es "cuina" alguna cosa en una reunió de negocis o similar....i és que les cuines, em tenen el cor robat.

No cal dir que el zenit d'aquesta fixació son les cuines noves acabades de fer.

Just abans de l'estiu, uns bons amics em van emplaçar a visitar la seva cuina "...quan estigui acabada, l'estrenarem..." van dir suggerint un futur soparet.  No eren conscients de les expectatives que m'havia despertat aquell comentari.


Acabades les vacances d'estiu i sense aixecar sospites, vaig esbrinar ràpidament si les reformes estaven llestes i em vaig afanyar a auto convidar-me. No podia perdre temps!! Calia conèixer de primera mà la funcionalitat del nou espai de la casa. Això sí, vaig comprometre'm a portar i fer el sopar.


M'havia convidat a casa d'una família apassionada de l'arròs i com que calia estar a l'alçada, vaig preparar a consciència un mar i muntanya molt...curiós.


Encara tenia camagrocs secs de la collita de l'estiu i un bon tros de bull negre comprat a Planoles. Vaig afanyar-me a fer un fumet de llagostins i peix i uns quants llagostins van completar la proposta inaugural. Però anem a pams.






Ens caldrà: vuit llagostins, 1kg d'arròs bomba, 2l de fumet (caps de gamba i llagostins, caps i espines de lluç i rap), un grapat de camagrocs, 50 gr de bull negre, picada (all, julivert, ametlles, pa torrat, oli i sal) i un parell de cullerades de conyac de tòfona.



En primer lloc escaldem un gra d'all amb un bon raig d'oli a la paella. Un cop ha quedat torradet, afegim els llagostins, els coem un punt per les dues cares i separem. Amb el mateix oli coem els camagrocs a foc lent primer, afegim el bull poca estona després i per últim, el conyac de tòfona. Mentre es couen els bolets i el bull, posem a escalfar el fumet. 

Afegim l'arrós i quan ho tinguem tot ben barrejat, tirem el fumet. Passats vint minuts, posem la picada i els llagostins i remenem amb compte. Cinc minuts més i ja estarà a punt per a servir.



La vetllada va acabar gairebé a l'hora d'esmorzar amb la canalla repartida per sofàs i catifes  i amb els grans com si fóssim criatures


Això sí, la cuina espectacular!! tot un plaer estrenar-la amb una companyia formidable, molt sentit de l'humor i un arròs....curiós.






3 comentaris:

  1. Mare meva, només per aquesta paret que es veu de pissarra ja bavejo! jajaja Jo faig exactament el mateix, m'encanta descobrir cuines noves i trastejar-ho tot!
    Ah, l'arrosset de luxe! ;)
    Una abraçada!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Un bon arròs (i aquest ho és) és un dels plats indespensables que ajuden a tenir moments únics al voltant d'una taula.
    Un bon arròs, uns bons amics i un bon vi que ens faci companyia. Et voilà!! Jornada perfecta.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Doncs Sandra, els calaixos també son una meravella, i la llum...necessito cuina nova JA!!!
    Xisco, el bon vi no va faltar...com bé dius, és indispensable.

    Abraçades

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)