FIDEUS A LA CASSOLA

Un any més tenim el Gran Recapte del Banc dels aliments aquí i un cop més, mitjançant blogs contra la fam aportem el nostre granet de sorra, en el meu cas amb uns fideus a la cassola!. Una forma diferent i simple de fer un plat casolà amb pasta.... 

Darrerament l'he fet uns quants cops perquè permet deixar-los embastats a l'espera de rebre els deu minuts finals de gràcia abans de servir-los. Així us els podeu endur a mig fer i acabar-los sense complicacions d'ingredients ni temps.

Per fer aquests que veieu a la foto vaig fer servir mig quilo de fideus (han de ser gruixuts, no "cabell d'àngel" i poden ser dels foradats si us fa conya) una ceba gran, tomàquet (dues cullerades de concentrat / mig quilo de triturat natural), un got de licor (conyac, vi blanc, xerès...) dos alls, una pastanaga, un farcell d'herbes (llorer, farigola), oli, sal, quatre-cents grams de carn de porc (costella, salsitxa, botifarra...) un litre de brou de carn (o d'aigua). 

Com veieu els ingredients son bàsics i l'elaboració veureu que també! 

En essència es tracta de fer un sofregit tradicional (ceba ben tallada amb un bon raig d'oli, quan estigui daurada afegim l'all, la carn i el licor i al cap d'una estona el tomàquet. Si no és concentrat, cal deixar sofregir durant quinze o vint minuts a foc lent.)

Un cop tinguem el sofregit amb la carn, aboquem els fideus i els rossegem en cru amb les herbes. En aquest moment, podem reservar per a acabar-los més endavant abocant el brou/aigua calenta (bullint) i deixar-los coure uns cinc o set minuts rectificant de sal i pebre. Si us agraden caldosos, aboqueu força aigua i s'acostarà més a una sopa de fideus amb carn...vosaltres mateixos!

Com veieu, no hi ha cap risc que surti malament...com a molt, massa cuits els fideus si la gent no us fa cas alhora de seure a taula (si els teniu la mida presa, traieu la cassola del foc ben aldente i tapeu alhora que comença la recerca de comensals) O com li vaig sentir dir un cop a l'Ada Perellada, si no surt com esperem, li canviem el nom i andandu!

Recordeu doncs, els propers 29 i 30 de novembre, col·laboreu fent la vostra aportació o fent de voluntaris. Cal gent, cal menjar, ens cal la col·laboració de tothom!!! 

Aquí podeu veure receptes de les anteriors campanyes:

2012 - Crema de verdura aprofitada

2011 - Coure llegum (pollastre amb mostassa i mongetes)

CREMA DE VERDURA APROFITADA

Ens trobem en un nou dur i colpidor final de mes on moltes persones es debaten entre l'eco de la nevera i les teranyines del rebost amb la remor de fons de panxes buides...

Avui toca posar-se les piles de debò! sense laments, sense autocompassió i amb la mirada perduda a una sortida cap endavant. 

Molta gent té el privilegi d'escollir i valorar entre productes, ingredients i tendències però cada cop menys gent té aquesta sort i ha d'omplir el pap amb imaginació passejant amb el cap cot entre els passadissos del súper per a no topar-se amb algun producte abans imprescindible, ara relegat a la categoria de capritx o en el pitjor dels casos, de luxe.

Així doncs, ànims a tothom que ho pateix que, d'una manera o altra, som tots! Per tant, no oblideu que aquest cap de setmana tenim la oportunitat de compensar la balança, encara que sigui esporàdicament, col·laborant amb el gran recapte d'aliments i donar una lliçó d'autoestima comunitària a polítics, bancs i demès ànimes de malviure, depravats, xoriços i carronyaires socials que encara que s'afegeixin al carro de les bones intencions, a aquestes alçades ja no enganyen a ningú i tothom els hi té la mida presa... 

No hi ha donatiu prou gran que puguin fer per a compensar el mal que ja han fet! 

Bé, prou d'arengues i passem a la cuina que a mi, personalment em relaxa...

Us faig arribar una proposta feta al més pur estil de la cuina d'aprofitament: revisar el que tens, pensar com pot combinar i cuinar-ho amb una mica d'imaginació (RePeCu - mode Àlex del SP3, hehehe)

Ahir per la nit, vaig agafar un quart de col i una pastanaga que rondaven per la nevera, vaig pelar una ceba i ho vaig posar a bullir amb uns quants rosegons de pa sec a l'aigua de coure els cigrons.

Mentrestant, vaig agafar una mica més de pa sec, el vaig fer a daus i el vaig fregir a foc fluix amb una mica d'oli. Mentre es feia i sense perdre'l de vista, vaig fer uns fredolics i camagrocs que encara em quedaven de la darrera cacera de dissabte amb Bolets Petràs i els vaig coure amb un all ben picadet. Un cop fet i separat, vaig tallar un pit de pollastre a daus petitons i el vaig fer a la mateixa paella. Quan va estar rosset, vaig abocar un raig de soja i vaig separar-ho. 

Un cop triturada la crema de verdura amb aigua de cigrons, vaig abocar-hi el pollastre i el vaig deixar reposar. Al cap d'una estona, ja es podia servir i coneixent a la família, vaig posar els bolets i el pa sec en bols a la taula per a que s'ho servissin al gust. 

En un altre moment, hagués posat una mica de formatge en pols però no en tenia...llàstima! 

Com veureu, aquest és un sopar calent, i que amb poc més d'un euro va servir per a sopar cinc persones. D'aquí a uns dies, trobareu totes les receptes dels gastroblogaires al blog de blogs contra la fam.

El recapte d'enguany, un cop més recull llegum sec i aquest plat que us proposo (que no és una recepta...) gira entorn a l'aigua de coure aquest llegum i que pot ser de cigrons, llenties o mongetes indistintament. 

Durant tota aquesta entrada, m'han vingut els records de quan era petit i trastejava rere els taulells del supermercat familiar on la mare venia llegum cuit. La gent venia amb tuppers i pots a buscar l'aigua del llegum que la mare els regalava...de petit no ho entenia i ara, veig que la seva generositat ara el sopar d'aquesta gent. I la vostra generositat? divendres i dissabte...no ho oblideu!!!

Podeu fer el vostre donatiu també on-line