GELAT DE MORA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

A menys de cinc minuts de casa tenim per a perdre'ns una bona estona collint de tot i és que a Molins de Rei entre el Parc Natural de Collserola al nord i el Riu Llobregat al Sud podem gaudir d'una generosa activitat recol·lectora durant molts mesos l'any. Fa un parell de dies, passejant amb els nanos ens vam topar amb uns esbarzers a petar de mores i l'endemà mateix ja estàvem allà carregats de pots per a treure'ns el mono! En mitja horeta vam collir cinc quilos i va donar per a fer de tot...melmelada, licor, salsa agredolça i... GELAT! No n'havíem fet mai de mora però no ens va semblar que hagués de ser gaire difícil.Vam fer servir iogurt grec, nata líquida per muntar i la melmelada que ja teniem feta. 

Simplement ho vam barrejar tot i cap al congelador...sense més! Les mesures com sempre a ull...com que teniem un sopar per colla l'endemà vam fer un bol generós on hi vam posar sis iogurts grecs (6x125gr), tres briks petits de nata líquida (3x200ml) i mig quilo de melmelada. 

Com que tenia uns encenalls de xocolata negra també els vam barrejar. Un exitazo de postres, súper simples ideals per a fer amb la canalla ja que només han de buidar i barrejar

I així amb els gerds, els préssecs, les maduixes, etc...

Ara ja no us hi podreu resistir, ja veureu! ;-)

MELMELADA DE POLPA DE TARONJA

Qualsevol àpat familiar a casa nostra, per petit i informal que sembli genera un merder impressionant a la cuina. La canalla, de set, nou i onze anys, cada cop afina més amb escurar el plat, posar-lo al rentaplats i endreçar les seves coses de la taula però el dia que fem suc de taronja natural la cosa es desmadra una mica...

Com amb les torrades, les pizzes i els ous ferrats...tothom vol fer el seu i això converteix la cuina en una autèntica bojeria. Algun cop he explicat que un bon dia vaig decidir que si els nanos em demanaven fer alguna cosa a la cuina, no els diria mai que no i així anem, gestionant per torns el caos cítric del dia.

Un cop fets els sis sucs, perquè un va anar tot per terra de tan ímpetu espremedor, teniem una burrada de mitges taronges buides i una quantitat brutal de polpa que havíem anat buidant del filtre. La pell de la taronja amb una pila va anar directe a l'organic però amb la polpa, que sovint em menjo a cullerades, vaig decidir fer una altra cosa.

Mentre esmorzàvem vaig posar-la a una cassola amb la mateixa quantitat de sucre aproximadament, un parell de claus d'espècie i el foc baix. Qualsevol dels cinc que s'aixecava aprofitava per a remenar i així, quan vam haver acabat i recollit teníem una magnífica melmelada de taronges ecològiques que havíem comprat a la coope del Mulei

Quan ronden els nanos a la cuina m'interessa tant que facin servir els estris correctament (inclou rentar-los i desar-los, clar...) com que treguin el màxim profit de tot el que tenim al rebost i nevera. Això em ve de petit on del supermercat de casa, ens tocava menjar els culs de la carn amb un estofat, la fruita tocada amb macedonia, els iogurts caducats que no es podien tornar per postres, i en definitiva, donàvem sortida a tot allò aprofitable

Aquesta melmelada és una mostra més que a la cuina beumalista, quan es llença alguna cosa és perquè realment no se'n pot fer res més...i m'encanta que els nanos ho visquin així! No en va, una de les pitjors coses que ens pot passar a taula és ser titllat de "finolis"...hehehe

Per cert, si us agrada la melmelada un pèl amarga, afegiu una mica de la pell de la taronja tallada a tires ben finetes o bé ratllada. I si preveieu que us durarà força a la nevera, afegiu un bon raig de llimona.

Arreveure a tothom!!!

MELMELADA DE PRÉSSEC I RAÏM

Una de les meves primeres incursions a la cuina va ser a través de la fruita madura...la fruita massa madura concretament, aquella que a casa en diem "tocada". 

Quan era petit, el pare em separava aquesta fruita amb picades d'ocell, marques de la caixa a la pell o amb taques de maduració excessiva. Aquesta és la fruita més dolça, gustosa i clar, en un supermercat alguns mesos se'n podia a generar una bona caixa al dia. 

Jo era l'encarregat de transformar tot allò en bol gegant de macedònia: -Mira, seu aquí deixa les pells i les sobres en aquesta galleda, i els trossos de fruita bona en aquest bol tallats a aquesta mida- Em deia la mare preparant-ho tot. Ara en guardo un record entranyable però aleshores, no em feia gens de gràcia!!! quan veia una caixa amb fruita "tocada" m'esmunyia cap a l'habitació amb la quartada de deures inacabables.

Però totes aquestes coses van calant i ara, quan veig fruita madura al límit no puc evitar de recordar aquells bols i no em puc estar d'imaginar què en faria jo de tot el material que tinc davant. 

A ca la Neus, la meva fruiteria, sempre tenen un racó amb fruites i verdures soltes que interessa aviar. Sempre hi faig una llambregada per a valorar-ne la idoneïtat des de la meva experiència cultivada pels centenars de peces que he hagut de valorar. 

La temporada del préssec ja ha acabat i a la caixa del racó hi havia una pila prou digne. El meu cap va anar directe cap a una melmelada que acompanyaria iogurts, pastissos, coques, magdalenes i postres varis.

A més, tenia quatre gotims de raïm negre que la Jenny m'havia passat d'una parra, més de tres quilos! Una bona part ja ens la vam veure en suc i l'altre encara no sabia què fer-ne. Vaig recordar que molts sucs de préssec incorporen el raïm i va estar decidit de seguida.

Aquest cop vaig ser jo qui vaig cridar a files a la canalla: 

- mireu, deixeu les pells i tot el que estigui "tocat" aquí, els trossos de préssec allà dins (...) - la història es repetia a la vegada que els explicava els meus records a la botiga, la fruiteria i els pares! Us haig de confessar que algun moment se'm va negar la veu...

Un cop feta la melmelada i encara calenta, la vam tastar : -"delicious" va sentenciar el Guiu amb la conformitat del Roc

L'endemà va venir la mare a veure-ns a casa i com tot, li vaig donar a tastar. Per mi és més que un referent a la cuina, ella és la cuina que jo he aprés i la seva no és una opinió qualsevol. Se'n va endur un pot tota cofoia. Per mi, un reconeixement!

Però potser que expliqui com la vam fer, no?

Vam fer servir: sis préssecs madurs, la mateixa quantitat de sucre que de préssec un cop pelat i tallat, el suc de mig quilo (aproximadament) de raïm, mitja llimona.

Separem els grans de raïm, els netegem i els passem pel passapurés/xino. Separem el suc.

Pelem i tallem els préssecs i els posem en una cassola amb la mateixa quantitat de sucre. Fem arrencar el bull i afluixem remenant sovint per a que no s'enganxi. Passats uns deu minuts, afegim el suc de raïm i de la mitja llimona. Al cap de cinc minuts més, valorem l'espessor i si ens està bé, apaguem i deixem refredar. Si ho volem un punt més espès, deixem coure més estona i anem valorant. No hi ha més... Hem convertit menys d'un euro de préssecs a punt de llençar en una fantàstica melmelada!!!

Si us feu acompanyar pels petits de casa no us estranyi que si algun dia us fan avis, sortiu en qualsevol conversa entre fogons...

TORRADA DE BOTIFARRA AMB POMA CARAMEL·LITZADA I MOSTASSA DE TÒFONA

-Jo ja duré alguna cosa per picar...

Aquesta sentència la vaig fer sense ser-ne gaire conscient mentre gestionàvem l'aniversari de la Mercè. L'havíem de celebrar el diumenge a la tarda i el cap de setmana estava a petar de coses. Vaig pensar que improvisaria i ja aniria a comprar en qualsevol moment, res més lluny de la realitat. 

Eren dos quarts de sis del diumenge, no havia anat a comprar i tampoc havia pensat en què podia portar...i la convocatòria era a les set !!! Ui, ui, ui...

Deu ser que a la cuina beumalista està condemnada a anar sempre a batzegades...la veritat és que el ritme que portem a casa és frenètic, com a la majoria de cases amb tres nens i amb molts interessos. 

Total, que va tocar improvisar alguna cosa resultona. 

Tenia un pot de mostassa de tòfona que la Sandra em va baixar de Cotlliure i vaig decidir que la faria servir, ja tenia el primer ingredient!, vaig fer una cerca ràpida als temporals gastronòmics del meu cap i vaig anar a parar a la darrera sessió de cuina en directe del Pep Nogué al #diacuina de Manlleu i a les recents #jorgastmdr13 de l'aula del Mercat Municipal. De tot allò n'havia de treure alguna cosa i rapidet, rapidet...

A la nevera hi tenia unes botifarres que no podia defugir. Així doncs, mentre es feien a la planxa, vaig aplanar unes llesques de pa de motlle de cereals amb el corró i les vaig tallar en sis trossos i enfornar com li vaig veure fer al Pep. Després, vaig laminar una poma golden per a caramel·litzar-la com va fer el Paco del Restaurant Samaranch Park...

Total, vaig untar el centre de la torrada amb la mostassa de tòfona, un trosset de botifarra a sobre i un parell de làmines de poma caramel·litzada a sobre. Voilà. 

El més arriscat de tot plegat va ser provar-ho per a valorar la idoneïtat de portar l'invent a l'aniversari de la sogra!.

Em va agradar i em vaig posar a produir en cadena amb l'ajuda del Roc que seguia atentament el repte.

La reacció de la família va eclipsar per uns moments l'aniversari de la Mercè que es va afegir efusivament a cantar les excel·lències de l'aperitiu. 

A grans trets, la família va apuntar que el tipus de torrada era suficientment consistent per a resistir el pes de tot plegat però sense el cruixent que a vegades fa que s'esmicoli i es desmunti tot. Bravo per les llesques del Pep. La mostassa de tòfona, suau i aromàtica era apte per als paladars més reticents, Bravo per la Sandra. Tant la textura com la dolçor de la poma donaven el contrast perfecte a la combinació, Bravo pel Paco. Les botifarres, bé...eren unes salsitxes que van tenir la fortuna de convertir-se en alguna cosa més que l'acompanyament de la verdura al vapor dels dilluns.

Per acabar, em vaig sentir dir que aquella torrada era de les millors, per no dir la millor, cosa que havien provat feta per mi (i Déu ni do de les coses que he fet per aquest personal...)

Ja veieu, a vegades estem envoltats de coses que poden esdevenir fantàstiques...només cal remenar una mica entre els records del que hem vist i tastat!

TALLER CUINA BÀSICA - FINAL DE CURS

Segur que molts de vosaltres teniu la sensació que gran part dels mondongos i juergues de l'any tenen lloc durant el mes de juny!!! Si és així, doneu-vos un respir i continueu llegint, encara que sigui per teràpia...si no és el vostre cas, gaudiu de la vostra esponjada agenda i seguiu també en el post ara que us ho podeu permetre.

En el més del "final de tots els cursos" va tenir lloc també el del Taller de cuina bàsica que vaig començar al mes de novembre. Han estat uns mesos molt intensos on hem barrejat la teràpia de grup, personal, cuina, riures i àpats. Tota una experiència que m'ha fet créixer a tots nivells i que he compartit amb tots vosaltres principalment via fèisbuc per a no bloquejar el blog amb coses del taller:

Grup obert del taller

Àlbum de fotos del taller

Ara però, és el moment d'ensenyar-vos el que hem fet!!!

Podeu descarregar-vos el pdf amb totes les receptes (tot i que algunes ja ronden pel blog...)

Abans però, vull agrair molt sincerament a Lékué, Maset, Petràs, La Tavella que hagin col·laborat en el taller!!!

Aquest és l'índex de tot plegat:

1er Trimestre - Novembre
15	Aperitius: * Crema d’anxoves * Txaka * Tiretes de moniato
22	Cremes dolces: * Codonyat * Compota de peres * Melmelada de taronja i poma
29	Cuina d’aprofitament: * Timbal d’arròs * Timbal de cigons
1er Trimestre – Desembre
13	Aperitius per festes: * Amanida travessada * Llitera de patata, ceba i cansalada * Boles de formatge
20	Cuina al microones: * Pastisset de truita * Lluç al vapor
2on Trimestre – Gener
13	Sopes i Cremes: * Caldo de verdures * Crema de carabassó * Crema de ceps i moixernons
17	Masses: * Pa bàsic * Creps
24	Pasta casolana: * Gnocchis * Tallarines * Salsa pesto i salsa carbonara
31	Truites: * De ceba tendra i botifarra negra * De calçots, carxofes i xampinyons * De ceba tendra i sobrassada
2on Trimestre - Febrer       Cap de Setmana 2 i 3 Fira Candelera
7	Ous al plat: * Volcà d’ou al vapor * Ou al forn * Ou estrellat
14	* Esquarterar, tallar i filetejar Pollastre i conill
21	Llegums: * Llenties estofades * Faves a la catalana * Crema de mongetes
28	Postres: * Panacotta amb engrunat i melmelada * Capritx de xocolata * Pastís bàsic
2on Trimestre – Març
7	Arròs: * Risotto d’espàrrecs * Risotto de bolets
14	Mandonguilles: * De vedella i formatge * De bledes i formatge blau * De pollastre i pernil
21	Peix cru: * Steak tàrtar de salmó amb mango * Tàrtar de tonyina amb romesco
3er Trimestre – Abril
4	Melmelades: * De maduixot * De mandarina
18	Bacallà: * Bacalhau à bràs * Bacallà confitat
25	Salses i cremes: * Salsa barbacoa * Crema de formatge blau * Salsa de vi negre
3er Trimestre – Maig
9	Vedella: * Estofat de vedella * Fricandó
23	Cuina a la sal: * Llom a la sal * Orada a la sal
3er Trimestre – Juny
6	* Arròs a la cassola mar i muntanya
13	* Dolços

CEBICHE DE SALMÓ AMB "GUACAMOLE DE MANGO"

Els descuits, errors i confusions sovint han donat pas a grans descobertes com la penicil·lina en medicina o el Tatín en la cuina. Lluny de pretensions, fa unes setmanes em va passar una cosa similar. M'explico.

Al taller de cuina que cada dijous fem al Centre Cultural i Cívic de la Federació Obrera vam fer una sessió de cebiches, marinats i tàrtars. Un dels plats havia de ser un cebiche de  salmó amb guacamole però un dels participants, va tenir un lleuger lapsus i va aparèixer amb un mango en comptes d'un alvocat! 

Lluny d'anar a reemplaçar la fruita en qüestió vam aplicar el mètode popular de la cuina de la sort...si l'atzar ha fet que tinguéssim un mango enlloc d'un alvocat, doncs amb mango i no se'n parla més, tu!

Per tant, m'atreveixo a afirmar que aquest mateix plat el podeu fer amb qualsevol de les dues fruites (les dues alhora no ho he provat i penso que seria un pèl agosarat...si ho proveu, ja m'explicareu...) 

Per això l'hem batejat com a guacamole de mango! Val a dir que hi he estat donant voltes perquè segurament, si no duu alvocat no es pot anomenar guacamole. He vist forces receptes de "guacamole amb mango" però fet de mango no! Apa, debat obert...hehehe

Per a fer-lo vam necessitar: 200 gr de ventresca de salmó fresc, 50 gr de Salmó fumat, llima, sal, 2 tomàquets madurs, 5 cogombrets amb vinagre, 1 ceba tendra, 1 mango madur 

Oli verge d'oliva.

l'elaboració és ben senzilla: En primer lloc, tallem el salmó fresc a daus petits tot traient les espines i tallem també el salmó fumat i ho barregem amb el suc de mitja llima i una punta de sal. Deixem reposar a la nevera entre mitja hora i tres quarts. 

Mentre reposa, traiem la pell i les llavors al tomàquet i el tallem a daus. Tallem els cogombrets a rodanxes petitones i la ceba. Pelem i aixafem el mango fins a aconseguir una textura fina i homogènia (si no és prou madur, ho passem pel passapurés o trituradora). Quan ho tinguem tot a punt, ho barregem amb un bon raig d’oli. 

Emplatem col·locant el "guacamole de mango" a sota amb un motlle i el salmó a sobre amb un toc de verd.

No posaria aquesta recepta si realment no trobés que el resultat va ser excepcional, fresc, diferent i en això, vam coincidir tota la colla del taller i com que a més, tenim a la vista el concurs de Monsalmó doncs aquí us la deixo!

Si voleu veure fotos de què fem al taller, aquí les teniu!

AL TALLER DE LA SU

Tan important com què cuines, és on i amb qui...això diem sempre els que ens omplim la boca amb la dieta mediterrània, oi?. Fa uns dies llegia al diari una sentència de mans de Juan Gérvas, doctor en Medicina "...la dieta mediterránea, no consiste en tomar aceite de oliva a cucharadas, sino en poner un mantel, cubiertos y tener compañía...".

Això ho van tenir clar de seguida la Su i la Nuni que ens van embolicar a una colla de blocaires a passar una bona estona cuinant i sopant...una molt bona nit de divendres!!!

Jo no havia acabat especialment eufòric la setmana i la convocatòria en divendres va ser difícil de gestionar per qüestions logístiques...us haig de confessar que el cos em demanava perdre'm al sofà però com que la meva religió no em permet desdir-me a l'últim moment de les coses, vaig deixar el sopar a punt per a la família (uns calzonnes amb un artilugi nou que ens vam comprar a la Fira de la Candelera) i vaig enfilar cap a Terrassa.

Tan bon punt vaig creuar el llindar de la porta, tot va fer un tomb! Tot plegat va canviar de dimensió: un espai acollidor, una cuina gran, amics i companys blocaires, menjar... Allò prometia!

Un cop feta la presentació i introducció de rigor (amb monogràfic  inclòs sobre l'apassionant mon de la tòfona per part d'en Txep), ens vam posar a cuinar sense més a la veu de "qui vol fer, cuinar, preparar...?"

Així doncs, entre tots ens vam posar a fer:

Aquí un tastet del personal treballant per la comunitat: El Xavi, altrament dit "el devorador de panacottes" se les té amb el sable parmesà, la Eva que busca l'entrellat al rulo de cabra, jo que faig veure que cuino quan de fet, només remeno, la Sandra que ens va tenir tots captivats amb el seu confitat, l'Òscar l'únic capaç de treballar un crumble amb la càmera al coll, la Nuni i la Bet fent la tertúlia tot fent les rodanxes de sables, el Jordi, l'ojeador i la Su, ànima de la festa i mestre de cerimònies! (val a dir que la Ivana, la Laura i l'Alba, es van salvar miraculosament de la retratada tot i podrien estar ben be en qualsevol d'aquestes estampes...)

 Nit de bonrollisme gastroblocaire, de salut i de bons aliments!!!

Foto de grup amb l'Òscar, la Su, la Laura, la Nuni, la Ivana, l'Aina, l'Alba i El Jordi,
la Bet, la Sandra, jo, l'Eva i el Xavi

Si voleu llegir altres cròniques, aquí les teniu:
* La crònica de l'Alba i el Jordi
* La de l'òscar: 1 i 2

CARBASSA AL FORN

Com que la meva modesta aportació a la Recepta del 15 va una mica a "trompicons", aquest cop, per a no limitar-me a enllaçar la crema que volta per aquí, us passo una nova proposta. 

Abans de res, aclareixo que això no és una recepta sinó un acompanyament com tants d'altres però que em ve de gust explicar-vos, mira!

En una tertúlia vaig pescar al vol un comentari que em va interessar, es tractava de coure al forn carbassa amb una mica de pera, i fer-ho servir al gust per acompanyar el que fes falta. 

Així doncs, ahir que vaig fer una mica de peix al forn, vaig provar de fer-ho. En definitiva és tan simple com tallar a daus carbassa i pera (millor tipus blanquilla) i posar-ho al forn amb un rajolí d'oli i sal.

El contrast és sorprenent i em va recordar quan es va començar a posar de moda la síndria a la brasa i derivats. Una "pijada" esnob i histriònica per uns i una forma diferent per a sortir de la rutina a la cuina per uns altres. Tranquils, no us preguntaré per quina us decanteu!

Com que em conec a la canalla, vaig fer també la crema de carbassa habitual i no vaig barrejar-la amb el peix com m'hagués agradat...Sort que no ho vaig fer, la crema de carbassa es va acabar!!! 

Jo però, sí que vaig menjar el peix al forn amb la carbassa i pera, un bon tros de pa per a sucar amb aquell oli "dolç" espectacular i una copeta de vi negre casolà per tirar avall. 

Desprès de fer una mica d'esport aquest menú va acabar d'arrodonir un dilluns que havia començat una mica ensopit ;-)