GELAT DE MORA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

A menys de cinc minuts de casa tenim per a perdre'ns una bona estona collint de tot i és que a Molins de Rei entre el Parc Natural de Collserola al nord i el Riu Llobregat al Sud podem gaudir d'una generosa activitat recol·lectora durant molts mesos l'any. Fa un parell de dies, passejant amb els nanos ens vam topar amb uns esbarzers a petar de mores i l'endemà mateix ja estàvem allà carregats de pots per a treure'ns el mono! En mitja horeta vam collir cinc quilos i va donar per a fer de tot...melmelada, licor, salsa agredolça i... GELAT! No n'havíem fet mai de mora però no ens va semblar que hagués de ser gaire difícil.Vam fer servir iogurt grec, nata líquida per muntar i la melmelada que ja teniem feta. 

Simplement ho vam barrejar tot i cap al congelador...sense més! Les mesures com sempre a ull...com que teniem un sopar per colla l'endemà vam fer un bol generós on hi vam posar sis iogurts grecs (6x125gr), tres briks petits de nata líquida (3x200ml) i mig quilo de melmelada. 

Com que tenia uns encenalls de xocolata negra també els vam barrejar. Un exitazo de postres, súper simples ideals per a fer amb la canalla ja que només han de buidar i barrejar

I així amb els gerds, els préssecs, les maduixes, etc...

Ara ja no us hi podreu resistir, ja veureu! ;-)

TORRADES DE SANTA TERESA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Hi ha matins que la cosa canvia...i és que els dies de vacances es presten a estar més relaxat, creatiu i distés! Doncs això és el que els hi va passar a la canalla un matí de diumenge...

Es van llevar molt aviat i els hi va venir la inspiració de fer un esmorzar diferent, van tafanejar per internet i van cuinar a quatre mans unes Torrades de Santa Teresa espectaculars!

I així em llevava jo...amb l'esmorzar fet i la taula parada! Una grandiosa sorpresa...

Van fer servir: llet, ou, oli, canyella i sucre

En primer lloc van infusionar una branca de canyella amb llet i la van deixar refredar. Mentrestant van batre els ous i van agafar llesques de pa sec i les van remollir amb la llet infusionada primer i les van passar pels ous batuts després.

Amb l'oli ben calent les van fregir i un cop fredes les van arrebossar amb sucre i canyella en pols.

Quatre passos ben senzills però que cal dominar per a que les Torrades no es transformin en Puré de Sta Teresa. La sorpresa va ser doble ja que la gestió de tots els passos de la recepta estava pensada al detall per a no convertir la cuina en un camp de batalla...

Tots els matins fossin com aquest, oi? hehehehe

GRATINADA DE PATATA, CARABASSÓ I BACÓ

La descoberta de la Gratin Dauphinois va marcar un punt d'inflexió a la cuina de casa. Soc fan de la cuina al forn per pràctica i versàtil i amb aquesta recepta s'ha ampliat sucosament el ventall de possibilitats d'àpats improvisats. Si disposeu de patates i formatge ja ho teniu...la resta és una qüestió d'imaginació! 

Aquesta que va vam preparar fa uns dies combina patata, carabassó, bacó, formatge i herbes provençals.

Es tracta d'anar posant capes a mode lasanya dels ingredients tallats a rodanxes i afegint formatge emmental, sal i pebre a cada pis. 

Com podeu veure, la combinació és infinita i només cal tenir en compte la textura i gruix de tots els ingredients per a que tots quedin ben cuits. 

En primer lloc preparem la safata untada amb mantega i anem fent els pisos al gust. Després ho coem al forn durant una mitja hora a 100º / 140º i llestos. 

No em digueu que no és fàcil... animeu-vos a provar-ho que val la pena!

MELMELADA DE POLPA DE TARONJA

Qualsevol àpat familiar a casa nostra, per petit i informal que sembli genera un merder impressionant a la cuina. La canalla, de set, nou i onze anys, cada cop afina més amb escurar el plat, posar-lo al rentaplats i endreçar les seves coses de la taula però el dia que fem suc de taronja natural la cosa es desmadra una mica...

Com amb les torrades, les pizzes i els ous ferrats...tothom vol fer el seu i això converteix la cuina en una autèntica bojeria. Algun cop he explicat que un bon dia vaig decidir que si els nanos em demanaven fer alguna cosa a la cuina, no els diria mai que no i així anem, gestionant per torns el caos cítric del dia.

Un cop fets els sis sucs, perquè un va anar tot per terra de tan ímpetu espremedor, teniem una burrada de mitges taronges buides i una quantitat brutal de polpa que havíem anat buidant del filtre. La pell de la taronja amb una pila va anar directe a l'organic però amb la polpa, que sovint em menjo a cullerades, vaig decidir fer una altra cosa.

Mentre esmorzàvem vaig posar-la a una cassola amb la mateixa quantitat de sucre aproximadament, un parell de claus d'espècie i el foc baix. Qualsevol dels cinc que s'aixecava aprofitava per a remenar i així, quan vam haver acabat i recollit teníem una magnífica melmelada de taronges ecològiques que havíem comprat a la coope del Mulei

Quan ronden els nanos a la cuina m'interessa tant que facin servir els estris correctament (inclou rentar-los i desar-los, clar...) com que treguin el màxim profit de tot el que tenim al rebost i nevera. Això em ve de petit on del supermercat de casa, ens tocava menjar els culs de la carn amb un estofat, la fruita tocada amb macedonia, els iogurts caducats que no es podien tornar per postres, i en definitiva, donàvem sortida a tot allò aprofitable

Aquesta melmelada és una mostra més que a la cuina beumalista, quan es llença alguna cosa és perquè realment no se'n pot fer res més...i m'encanta que els nanos ho visquin així! No en va, una de les pitjors coses que ens pot passar a taula és ser titllat de "finolis"...hehehe

Per cert, si us agrada la melmelada un pèl amarga, afegiu una mica de la pell de la taronja tallada a tires ben finetes o bé ratllada. I si preveieu que us durarà força a la nevera, afegiu un bon raig de llimona.

Arreveure a tothom!!!

MELMELADA DE PRÉSSEC I RAÏM

Una de les meves primeres incursions a la cuina va ser a través de la fruita madura...la fruita massa madura concretament, aquella que a casa en diem "tocada". 

Quan era petit, el pare em separava aquesta fruita amb picades d'ocell, marques de la caixa a la pell o amb taques de maduració excessiva. Aquesta és la fruita més dolça, gustosa i clar, en un supermercat alguns mesos se'n podia a generar una bona caixa al dia. 

Jo era l'encarregat de transformar tot allò en bol gegant de macedònia: -Mira, seu aquí deixa les pells i les sobres en aquesta galleda, i els trossos de fruita bona en aquest bol tallats a aquesta mida- Em deia la mare preparant-ho tot. Ara en guardo un record entranyable però aleshores, no em feia gens de gràcia!!! quan veia una caixa amb fruita "tocada" m'esmunyia cap a l'habitació amb la quartada de deures inacabables.

Però totes aquestes coses van calant i ara, quan veig fruita madura al límit no puc evitar de recordar aquells bols i no em puc estar d'imaginar què en faria jo de tot el material que tinc davant. 

A ca la Neus, la meva fruiteria, sempre tenen un racó amb fruites i verdures soltes que interessa aviar. Sempre hi faig una llambregada per a valorar-ne la idoneïtat des de la meva experiència cultivada pels centenars de peces que he hagut de valorar. 

La temporada del préssec ja ha acabat i a la caixa del racó hi havia una pila prou digne. El meu cap va anar directe cap a una melmelada que acompanyaria iogurts, pastissos, coques, magdalenes i postres varis.

A més, tenia quatre gotims de raïm negre que la Jenny m'havia passat d'una parra, més de tres quilos! Una bona part ja ens la vam veure en suc i l'altre encara no sabia què fer-ne. Vaig recordar que molts sucs de préssec incorporen el raïm i va estar decidit de seguida.

Aquest cop vaig ser jo qui vaig cridar a files a la canalla: 

- mireu, deixeu les pells i tot el que estigui "tocat" aquí, els trossos de préssec allà dins (...) - la història es repetia a la vegada que els explicava els meus records a la botiga, la fruiteria i els pares! Us haig de confessar que algun moment se'm va negar la veu...

Un cop feta la melmelada i encara calenta, la vam tastar : -"delicious" va sentenciar el Guiu amb la conformitat del Roc

L'endemà va venir la mare a veure-ns a casa i com tot, li vaig donar a tastar. Per mi és més que un referent a la cuina, ella és la cuina que jo he aprés i la seva no és una opinió qualsevol. Se'n va endur un pot tota cofoia. Per mi, un reconeixement!

Però potser que expliqui com la vam fer, no?

Vam fer servir: sis préssecs madurs, la mateixa quantitat de sucre que de préssec un cop pelat i tallat, el suc de mig quilo (aproximadament) de raïm, mitja llimona.

Separem els grans de raïm, els netegem i els passem pel passapurés/xino. Separem el suc.

Pelem i tallem els préssecs i els posem en una cassola amb la mateixa quantitat de sucre. Fem arrencar el bull i afluixem remenant sovint per a que no s'enganxi. Passats uns deu minuts, afegim el suc de raïm i de la mitja llimona. Al cap de cinc minuts més, valorem l'espessor i si ens està bé, apaguem i deixem refredar. Si ho volem un punt més espès, deixem coure més estona i anem valorant. No hi ha més... Hem convertit menys d'un euro de préssecs a punt de llençar en una fantàstica melmelada!!!

Si us feu acompanyar pels petits de casa no us estranyi que si algun dia us fan avis, sortiu en qualsevol conversa entre fogons...

POBLE O RES: SOPAR DE PINXOS DEL NOU MULEI

Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d'un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l'Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l'entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m'ha agafat de ple i l'entitat s'ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum...) 

Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l'alçada de l'esdeveniment, i és que la currada de "maquejar" l'espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 

El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de "pinxos". El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:

Tonyina, enciam, ceba i guindilla 

Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d'all i surimi)

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all

Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata

Truita de patates, botifarra negre i ceba

Llonganissa

Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert

Gorgonzola amb anous

Formatge de vaca serrat de triadó

Cassoletes de Guacamole

Escalivada amb anxova

Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles

Gilda (olives, guindilla i anxova) 

Mouse d’albergínia i formatge de cabra 

Truita de carxofa i alls tendres

Truita de bacallà i pebrot

L'aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo...si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L'espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí...

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!

MINI COQUES SALADES

Un cop més, vam anar convocats a un sopar on cadascú havia de dur alguna cosa...sembla ser que quan ens conviden a nosaltres, no podem esquivar de dur alguna per menjar (algun cop hem intentat pelar-ho amb una ampolla de vi però no ens n'hem sortit...ens ho prendrem com un compliment!!!). 

Aquells dies estava fent proves per el tast de cerveses artesanes on m'havien convidat a col·laborar fent els aperitius del tast, (un maridatge que en diuen ara....tot i que li dono tota la raó a en Quin Monzó al seu article a LV).

Donant voltes a què donar de menjar per a acompanyar les magnífiques cerveses del Paco, el Salva i el Guillem, vaig voler provar unes tartaletes de pasta de full de la Laura de "coure coulants".  

Les vaig tunejar una mica ja que la pasta de full té aquestes coses, admeten múltiples variacions i possibilitats... No tenia el sèsam que ella fa servir i vaig fer servir nous i en canvi, vaig afegir melmelada de tomàquet de La Fageda de la Llumineta de la Nuni. (que per més "guassa" en diuen melmelades per a maridatges per a  formatge, hahaha...però estan boníssimes!!!)

Per a fer-ho, vaig utilitzar: Una làmina de pasta de full, melmelada de tomàquet, ceba, un "rulo" de formatge de cabra i anous.

En primer lloc posem a coure la ceba tallada en juliana i a foc lent en una paella amb oli. 

Mentre es va fent,  cal estendre la massa amb l'ajuda d'un corró i farina (pel taulell i pel corró) i un cop estès, tallar la massa en rodanxes al gust amb un got, per exemple. 

Posem les rodanxes a una làmina de paper de forn sobre de la safata (com podeu veure, jo vaig fer servir paper d'alumini ja que el paper de forn se m'havia acabat....en aquest cas, empolvoreu la superfície amb farina vigilant que sota de cada massa n'hi hagi per a que no s'enganxi) i les punxem. Jo no les vaig pintar amb ou però és recomanable.

Tot seguit, apliquem la melmelada vigilant de no passar-nos ja que amb l'escalfor de forn, es liqua i es pot escampar per tot arreu. Sobre de la melmelada, posem la ceba ben potxada, les rodanxes de formatge de cabra i un quart d'anou. 

Finalment ho enfornem entre 10' i 15' vigilant-les sovint perquè no es cremin...

Si us agafa la vena creativa, podeu fer proves amb altres formatges,    fruits secs, embotits, verdures...

Té un punt d'entretingut, no ho negaré, però és molt divertit i el resultat pot ser tan diferent com tingueu acostumat al personal...i si teniu canalla per casa us pot ajudar en la majoria de passos!!!

Per cert, properament us explicaré què vaig fer finalment al tast de cerveses que vam fer al Mulei en motiu de la Fira de la Candelera...

            

FARCELLS DE CONFIT D'ÀNEC

"...posteo luego existo..."

Tants dies amb un estofat en pantalla a molts us ha acabat fent bola però no vaig fer un bloc per a estressar-me...hi ha masses motius a la vida per a neguitejar-se i fer-ho també per les aficions és un error estratègic garrafal!!!

Durant aquests vint-i-dos dies, la cuina de casa ha estat més activa que mai per diversos motius: M'han encarregat àpats per festes i aniversaris, el taller de cuina de la Fede ha estat trepidant, els companys del Mercat de Manlleu m'han proposat col·laborar-hi, la relació amb friquiblogers s'ha intensificat, etc...Però anem a la proposta d'avui que podria estar així uns quants posts!

Un bon dia, vaig rebre una trucada per sorpresa on m'encarregaven el segon del dinar de Sant Esteve per a una família de vint persones. - Cooooom?, jo?? -vaig pensar... Això implicava renunciar a la històrica pujada familiar al Matagalls que fem cada any germans, cosins i afegits per fer baixar el dinar de Nadal i agafar gana pel de St Esteve. Vaig tirar del saber popular assimilat amb el temps....Les muntanyes no es mouen mai de lloc! 

Resulta que les glàndules surprarenals, encarregades de gestionar l'adrenalina i l'estrès del nostre cos es troben a sobre els ronyons. El meu historial de pedres, còlics i derivats han afectat la zona i propostes com aquestes em generen un subidón molt bèstia. És la única explicació que trobo a aquesta tendència compulsiva d'acceptar els reptes. Fa dos dies, l'Anna em preguntava en un dinar familiar si jo no m'estressava mai...ara ho entenc, tinc les glàndules del revés gràcies als càlculs d'oxalat càlcic i d'urats!!!! #nohihamalqueperbenovingui

Un cop tancada la proposta em vaig posar a organitzar el cotarro i com que necessitava ma d'obra, vaig recórrer a personal de confiança, proper i disciplinat. Vaig asseure al Roc, al Guiu i al Jan i els hi vaig fer una proposta contractual...encara riem ara!!! La veritat és que vaig donar un caire molt formal a la situació i ells, molt emocionats van acceptar!

Al cap d'uns dies, estàvem fent farcells de confit d'ànec amb salsa agredolça seguint el meravellós llibre de receptes dels vint anys del Semproniana que em va regalar i dedicar l'Ada quan en va fer la presentació.

Son aquests: 

En el meu cas, vaig fer unes lleugeres modificacions:

• Canviant les cebes per calçots.
• Posant un llit d'espinacs i rúcula a sota el farcell.
• Fent tres tipus de salsa agredolça amb la mostassa a l'antiga de base (melmelada de mores, melmelada de gerds, melmelada de taronja).
• Afegint una reducció feta amb els ossos de la cuixa confitada que vaig veure fer a en Romain Fornell a la sessió de "Cuina amb Estrella" organitzat pel Cuina i BonPreu.

Fotos de la jornada amb blocaires i personal del mundillo

Reducció: En primer lloc, tallem els ossos pel mig i els aboquem a una cassola amb ceba, pastanaga, farigola, romaní i soja. Un cop sofregit, aboquem aigua i deixem reduir a foc lent. Servir tebi!

Un cop entregat, vaig asseure la infanteria al sofà ,que per la cara que posaven s'esperaven el sermó de torn. La cara se'ls va il·luminar quan els vaig allargar el jornal que s'havien guanyat un parell de dies enrrere. El petit de casa feia temps que es queixava que no tenia cap bitllet...el primer que té i se l'ha ben guanyat!!

Passat Sant Esteve vaig rebre més comandes, aquest cop pel sopar de fi d'any i el dinar de cap d'any... #cuinaonfire #aixoesunnoparar 

Aquest és un recull de fotos del "Sant Esteve in progress"

El Jan desossant les cuixes d'ànec confitat

La carn de les cuixes desossades i esmicolades

Reducció d'ossos

El Guiu preparant els calçots

Els alls tendres, la pastanaga i els calçots a punt de sofregir

Els farcells a punt per a enfornar

Aprofitant el mateix format i en motiu d'un sopar de "joposo" vaig fer el mateix però en petitó, modo dues queixalades...Molt divertit i recomanable:

I amb la pell de l'ànec, vaig fer un snack coent-la amb el seu propi greix fins a deixar-la ben torrada. Un cop ben escorreguda queden unes magnífiques "cornes d'ànec confitat": 

El confit d'ànec que vaig treure el tinc reservat al congelador per a tallar-lo a rodanxes per a sofregits, rostits i coccions al forn: 

Com veureu, hem estat ben distrets...!!!