12 de nov. 2012

ESTOFAT DE VEDELLA EN COCOTTE


Degut a l'activitat esportiva familiar, els dissabtes haig de deixar el dinar fet abans de sortir de casa. Sovint tendeixo a programar el forn per a arribar a casa amb "la cosa" una mica avançada. Des que va arribar a casa la cocotte, tenia ganes de posar-la al forn i aquest dissabte vaig llençar-m'hi. De fet, una de les coses que em va atraure d'aquesta cassola de ferro colat és aquesta versatilitat.

Així doncs, vaig agafar una mica de vedella a daus i l'aigua de coure els cigrons que havia guardat de la darrera cassolada i en un momentet vaig  tenir-ho tot a punt per a fer la prova.

Per a fer aquest estofat, vaig fer servir: una safata de vedella a daus, quatre patates, dues pastanagues, dos cents grams de pèsols, una ceba, dues cullerades de tomàquet natural un litre d'aigua de coure cigrons (o caldo de carn-verdures..), dues cullerades de licor (conyac de tòfona), 2 alls, farina, oli, mantega, sal i pebre.

En primer lloc, cal posar a sofregir la ceba a foc mitjà (afegint aigua de tant en tant per a accelerar-ne la cocció a l'estil Nogué), mentre es cou afegim el tomàquet i el licor i deixem reduir. Aprofitem per a enfarinar la carn amb un pessic de sal i pebre i un cop cuita la ceba i separada, a la mateixa cassola, marquem la carn amb un raig d'oli i mantega. Quan estigui daurada, afegim la resta d'ingredients (patates i pastanagues a trossos grans, pèsols, ceba i aigua de cigrons), ho tapem, rectifiquem de sal i pebre i coem al forn durant 1h30' a 130º. 

El resultat és doblement recomanable ja que arribar a casa amb el dinar fet és tot un luxe! i si l'estofat en qüestió surt bo i la família el menja a gust, encara millor. 

El dissabte però, encara no havia acabat i calia deixar-ho tot a punt per al sopar que estava a punt d'arribar...d'això però, ja en parlaré en una altre entrada! ;-)

9 comentaris:

  1. Caram amb la cocote... és bona per a tot! M'ho apunto, a veure si els reis es comporten... he he. petons

    ResponElimina
  2. És el que em fascina de la cocotte, algun dia me la deixaràs fer servir, oi? jajajaja Té pintorra, per no deixar de sucar pa!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  3. a casa els caps de setmana també son esportius, des de fa 7 anys ja jeje
    un guisat de per xupar-se els dits

    ptns

    ResponElimina
  4. La cocotte és la cocotte de Manlleu? Apa ja veig que li treus un bon profit!
    Nani

    ResponElimina
  5. si està fet en cocotte segur que t'ha quedat genial!! són una meravella. petonets

    ResponElimina
  6. Ostres quin invent això de la cocotte!! Una recepta d'escàndol!!

    ResponElimina
  7. A la vida hi ha un abans i un després de la cocotte! xD
    Quina virgueria de forn! No sé pas si es pot programar el meu! La vitro sí però el forn... no ho sé pas... investigaré....
    Segur que et va quedar un estofat de luxe!

    Petoooons!! ;)

    ResponElimina
  8. Bé Marina, més que els Reis em temo que t'has d'haver comportat tu durant l'any...no funciona així?? Segur que te la mereixes!!!

    Sí Sandra!!!! tota teva però...l'has de venir a fer servir a casa! i no és que no confiï en tu només és que...així compartirem l'àpat

    Lídia...em sembla que acabem més cansats nosaltres d'acompanyar-los que ells de jugar !!! hehe

    Sí, Nani sí...la del premi "Cuina"! s'ha d'amortitzar, no??

    Judith, sí que son una meravella...ara només em falta provar-la amb una tonyina confitada que em van explicar... veurem.

    Carmeta, l'escàndol va ser arribar a casa esbufegant i carregat com un ruc i tenir el dinar feeeeeeeeeeet !!!!

    Nunix, tot el que es pugui programar és una joia però veus, jo la vitro no puc programar-la. Ens complementem!!!

    ResponElimina
  9. La meva àvia és la reina dels estofats i amb aquesta pinta que fa el teu no en tinc cap mena de dubte que devia ser deliciós, a més una bona aportació energètica després de fer esport!!

    Bon cap de setmana

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)