30 d’oct. 2012

"GastroEureka!" 2012


BOTIFART! 

Cada dia ens trobem amb més exemples d’esnobisme gastronòmic de personatges que fan entrar en calçador les noves tendències socials al meravellós món de la cuina.
No és prou complicat intentar sobreviure en aquest jardinet de tendències que ara, alguns es dediquen a aplicar-ho amb més o menys fortuna a les botifarres.

Els individus hem de ser originals, únics, diferents i, en definitiva, marcar el nostre estil propi,...doncs la botifarra també! Des de fa un temps, li ha tocat el rebre, pobreta...

A aquell tros d’intestí ple de carn magre de porc, lleugerament especiada que fa les delícies de barbacoes i vesteix els plats més tradicionals de casa nostra ara l’han reinventat, actualitzat, “tunejat” i modernitzat.

Poc m’ho pensava que passejant pel Mercat de Mercats, em trobaria un assortit tan generós de botifarres farcides en detriment de la tradicional botifarra.

N’hi havia farcides de diversos tipus de bolets, com és habitual, però també en vaig trobar de mostassa, d’escalivada, de calçots, d’alls tendres, de pizza, de sobrassada i mel, de cabra i anous (suposo que es refereix al formatge de cabra...), etc.

El doble drama de la història és l’enorme dificultat que tenen alguns per anomenar la botifarra sense farcir. A una parada en deien “esperracada” (tot i que en català  és esparracada ja que prové de parrac) -i perquè?. Vaig preguntar jo insolent posant en escac a tots els dependents de la botiga que es miraven els uns als altres dissimulant els més hàbils, amb cara de flipar els que havien de respondre. Qualsevol tipus de botifarra es pot esparracar al coure-la, no?

A un altre parada vaig trobar que la batejaven com a “fresca”. Allò em va inquietar! Volia dir que la resta de botifarres no ho eren de fresques? Aquí vaig preferir no preguntar res...

A la tercera, li deien “crua”. Però les farcides no eren pas cuites! Brrrrfffff

Per un moment vaig pensar que en algun lloc em trobaria la botifarra “normal” però per sort, no va ser així...No em veia preguntant si les altres eren súper normals, anormals o...de cop em va venir al cap aquell acudit de l’Eugenio que diu: -Oiga deme un champú. –Para cabellos secos o cabellos grasos? – Y no lo tiene pera cabellos sucios??

Notava que ja portava una bona empanada mental amb el tema quan em vaig trobar amb la parada on simplement, no posava res! Es veia clarament que allò es tractava d’una botifarra. Vaig agafar una tarja de la vitrina i vaig llegir “Criança pròpia des de 1860”. Clar, vaig pensar, cent cinquanta dos anys fent botifarres i ara s’han de dedicar a farcir-les?

Comentant el tema amb col·legues friquicuiners i apassionats del bon menjar, tots sense excepció em confessen que no noten gairebé mai el farcit d’una botifarra a no ser que no porti gaire carn...però clar, aleshores és botifarra? La polèmica està servida!

Quan marxava em vaig creuar amb una safata de micro hamburgueses de poma, de torró, de pipes i de ceba... Quan vaig arribar a casa estava en estat de xoc i em vaig limitar a dinar pasta bullida.

Al pas que anem, aviat ens trobarem amb concursos com el que ens ocupa en el marc del Festival Interancional de la Botifarra Farcida. Per si de cas, jo he registrat  International Festival of Sausage Stuffed (perquè en anglès mola més!) a veure si faig la primera pela venent els drets a un gastrobroker tot fent una monumental botifarra a la tendència.


13 comentaris:

  1. Carai, jordi! Quanta carnota!!! Bona, bona, la proposta de Mercat de Mercats.

    ResponElimina
  2. m'ha fet molta gràcia llegir el teu post, perquè fa temps que em faig aquesta mateixa reflexió i m'al·lucina la capacitat de farcir de coses estranyes la tradicional botifarra. a barcelona fins i tot hi ha botifarreris, on no venen botifarra negra, crua, del perol, d'ou... venen la mateixa botifarra, la que tu anomenes 'normal' (al moianès en diem normalment crua, perquè les altres que he esmentat sí que estan cuites, i abans també se'n deia sovint botifarra bona) però la farceixen de mil coses que, almenys les que he pogut provar, no influeixen massa en el gust final.
    diumenge vaig fer botifarra amb bolets, amb els bolets a costat de la botifarra, no a dins, i la veritat, ni boig l'hagués canviat per una botifarra farcida de bolets.

    ResponElimina
  3. Amb això de les variants botifarrils o amb la bestiesa que referencies sobre les micro hamburgueses, em poso sempre de mala llet. Què pretenen? A banda de semblar-me repugnant la sola idea de menjar-me una hamburguesa farcida amb pipes o torró (el mateix fàstic que em produïria una truita de pastilles juanola), crec que estem arribant a límits de cretinitat difícils de superar.

    La botifarra és la botifarra. I punt. No és molt més delicat al paladar poder menjar una bona botifarra a la brasa acompanyada de bolets o escalibada? Per què aquesta mania d'entaforar-hi altres viandes a dins? Per impressionar a pressumptes gastrònoms que no són més que una colla d'ingenus ignorants?

    En fi, això és com els pressumptes gurmets que acaben de descobrir el gintònic o el vi. Et volen donar lliçons i en realitat són uns passerells indocumentats que aconsegueixen, sota una pretesa sofisticació que fa pena, fer el ridícul més absolut.

    Conclusió i corol·lari de tot plegat: l'onanisme mental ha de tenir certs límits en gastronomia i l'abús de la ingenuitat humana també n'hauria de tenir.

    ResponElimina
  4. Jo aniré una mica contra corrent: no tinc cap problema amb que algú s'inventi combinacions de farciments de botifarra com no ho tinc per a que un forner crei nous pans amb ingredients fora del comú. Ara bé, em sento totalment lliure de poder expressar el que en pensi de segons quines combinacions imbècils.
    I el que si em toca els ous molt fort és si aquestes botifarres resulta que costen el doble que les normals només per el fet de ser extranyes... creativitat val, mangància no gràcies :)

    ResponElimina
  5. Jajajajaja!!!! Grans reflexions botifarrenques!
    Ja fa temps que hi ha aquesta tendència "creativa" afegint tota mena d'ingredients al trinxat de carn magre de les butis. A mi també em passa que n'hi ha algunes que si no m'informen de què estan farcides no ho acabo de notar. En fi, innovar està molt bé ara prendre el pèl i els calers... no gràcies!
    Bon gastroeureka Beumix! Petons!!!!

    ResponElimina
  6. Doncs per sopar avui he menjat una botifarra de truita de patates, que estava bona. Sabia a truita, es veia la truita. Segurament no és indispensable en la nostra gastronomia, pero mira, no fa mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La podries acompanyar amb una truita de patates farcida de botifarra, tancaries el cercle.

      Elimina
  7. Hola Jordi,
    Una entrada molt ben explicada que m'encanta. Per cert, gràcies pel correu però no he pogut obrir el pdf. Avui ho tornaré a intentar i ho compartiré. Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  8. je je je... però al final no en vas comprar cap????
    Jo també penso que alguns farcits ni es noten :(
    Sort que la pasta bullida fa gust a pasta bullida! :)

    ResponElimina
  9. Jajajaj ai quin fart de riure que m'he fet amb aquest article!!! :) Les poques vegades que he menjar botifarra farcida d'altres ingredients no m'ha acabat de convèncer... prefereixo la botifarra crua (allà on visc li diem així) i acompanyar-la amb el que voldria ser el facit.

    ResponElimina
  10. jajajajajajaja quin crack estàs fet! A mi m'agraden les botifarres de tota la vida (amb un puntet cruet, que sóc una caníval nata), però tot i que algunes que he provat de farcides no mataven, sí que n'he menjat de boníssimes! Recordo una que va comprar mon pare farcida de foie que era espectacular! Ara, lo de l'esparracada m'ha matat... :P
    Petonets
    Sandra

    PD: per cert, ara que escric tinc el video de "Cuando Harry encontró a Sally" aquí al costat... jo vaig dinar a aquest restaurant a NY! Quin entrepà de pastrami mare meva!

    ResponElimina
  11. M'agrada tota aquesta disertació sobre les butifarres, a mès tens tota la raò. De nou, companys de repte. Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Marina, tot i que no faig cap lleig al verd, sóc bàsicament carnívor...heheheh. Gràcies!

    Manel, m'has deixat glaçat amb els "botifarreris"!!! aquesta sí que no la sabia....Els bolets, sempre a un costat del plat, estic d'acord. Una abraçada

    Joan, Joan...no et posis de mala llet, home!!! ja saps que hi ha gent per tot ;-) La "conclusió i corol·lari" amb que remates el comentari me'l posaré d'epitafi hahahahaha

    Molt ben xafat starbase! jo tampoc hi vaig en contra però flipo de segons quins invents...i tot el que té de pervers ho té de divertit, no? Ara, la butxaca que no me la remenin gaire que no està el forn per a brioixos!! ;-)

    Nunix,...tu sempre tan generosa amb els posts! un cop més, estem totalment d'acord!! Gràcies guapa

    Òstres Marga...buti de truita? no l'havia ni imaginat!!! me n'alegro que t'agradés tot i que no em tempta gens ni mica ;-P

    Nani, m'encanta que t'encanti!

    Molt aguda, Clofi...molt aguda!! ironia fina..hahaha A mica en mica et vas desmelenant, he?!?!?! com mola!

    Què bé que t'hagis fet un fart de riure, Bet...jo també m'ho vaig passar bé escrivint-lo! aixxxx

    Sandra, m'estic plantejant obrir una secció de canibalisme al blog...vols que el fem plegats?? hahaaaaaagggrrrr. Planyo al pobre Marc Pareta al sopar dels 1000... Dona, el foie (com la tòfona...) juguen a una altra lliga!

    Sí, sí Abril, tornem a estar embolicats en una altra aventurilla. A veure si tenim sort!!! Petons



    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)