12 de set. 2012

POLLASTRE AMB CARABASSONS I TÒFONA

Fa uns dies vam convidar a l'Aleix i la Mònica amb la intenció de fer la sobretaula que ens va faltar el darrer cop però clar, per poder fer una sobretaula havíem d'entaular-nos de nou. Cap problema!!

La Berta i el Gerard ens havien dut un bon assortit de carabassons de Coll de Nargó i tot i que jo havia patit un fiasco monumental en un arròs caldós de muntanya dies abans, em vaig armar de coratge i em vaig treure això de la màniga.
  


Un cop més, es tracta d'una recepta simple que admet múltiples variants, sobretot en la verdura protagonista.

Per a fer-lo ens caldrà: un pollastre tallat a vuitens, oli, farina, sal, carabassó (un o dos en funció de com sigui de gran), pebrot verd i vermell (una rodanxa de cada), una ceba, dos alls, un farcell de llorer amb farigola (o herbes silvestres al gust), 1 tassa de cafè de conyac, un dau de tòfona, dos gots d'aigua (o caldo de verdura). Per a la picada: pa torrat,   tres ametlles i tres avellanes, un gra d'all, julivert, la meitat de la tòfona, oli i sal. 

En primer lloc, posem oli a escalfar i enfarinem el pollastre ja net i salat. Un cop estigui l'oli ben calent, marquem el pollastre i el separem. Amb el mateix oli aboquem la ceba tallada en juliana i l'all amb el foc baix. Passats deu minuts, quan la ceba estigui rosseta, hi posem els carabassons i el pebrot i ho deixem coure cinc minuts, just per a que guanyi un punt exterior de cuit. Afegim el pollastre i ho sacsegem amb compte per a no destrossar-lo. Passats cinc minuts més, aboquem la tasseta de conyac i deixem reduir a foc lent procurant que no se'ns enganxi, posem també la meitat de la tòfona ben trossejada. Tot seguit, aboquem els dos gots d'aigua i tapem per a que "xup-xupegi" durant uns quinze minuts a foc lent. Un cop passats els quinze minuts hi aboquem la picada que haurem preparat prèviament. Per a aconseguir una textura més homogènia, podeu fer servir una mica del caldo de la cassola. Remeneu amb compte i deixeu reposar entre deu i quinze minuts abans de servir

És d'aquells plat que cal acompanyar amb un bon vi, una dosi generosa de pa i com no, amb una bona sobretaula (que en aquest cas es va convertir en una memorable sessió d'hamaques i "tumbones"). I és que les vacances s'han d'aprofitar per jeure i divagar!!!

Fruit de la meva "desconnexió vacancil" sense accés a tecnologia no vaig poder participar a la recepta del 15 del mes d'agost que, mira per on, anava de carabassons!!...Què hi farem, no es pot estar a tot arreu.

6 comentaris:

  1. És d'aquells guisats que conviden a sucar pa, oi? I fets d'un dia per l'altre encara són més bons.
    Nosaltres anem a Coll de Nargó a escalar ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sofregits, estofats i guisats, millor sempre reposats!!!
      Una escola espectacular!! pràcticament sense aproximació, diversitat de vies... Amb la canalla porto un parón important i caldria renovar material, bufff... Ara baixo barrancs, faig alpinisme i ferrades...(al lateral inferior esquerra hi ha l'enllaç als vídeos de muntanya)

      Elimina
  2. A mi no em fa res que arribis tard... ja porto la barra de pa i començo a sucar, ok? quina pinta mare meva!
    Moltes gràcies per participar! ;)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que tu també éts de les que quan vas nèixer, duies una barra de pa sota el braç...
      hahaha
      Mercis guapa!
      Jordi

      Elimina
  3. Hola Jordi guapo tu

    A casa agrada molt el pollastre de tota les maneres, anoto la teva proposta

    mil petonets i gràcies per compartirla SUsanan

    ResponElimina
  4. que bo és el pollastre guisat, i pots posar els ingredients que més t'agradin

    de veure la recepta m'ha entrat gana

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)