18 de juny 2012

RISOTTO DE SECRET IBÈRIC


Dissabte pel matí va ser un molt intens i un punt caòtic i és que el més de Juny acostuma a posar a prova l'estabilitat familiar (finals de curs, aniversaris, reunions de famílies, feina...). Tot i això, ens en vam sortir amb nota i no puc evitar de relacionar-ho amb el dinar més improvisat que he fet fins ara a casa i el que ha donat un resultat més sorprenent.

Com ja he explicat en repetides ocasions, pateixo un cert "síndrome de Diogenes" gastro-culinari que em porta a conservar aliments i manipulats a la cuina per a futures propostes. Aquest risotto és un clar exemple d'això juntament amb una bona dosi de la "cuina de la sort".

Faig aquests apunts perquè probablement no tindreu aquests ingredients a la nevera a no ser que ho premediteu i prepareu la recepta a consciència. 

Se'm va posar "a tiro" un bon tros de secret ibèric cuit a la brasa que havia sobrat d'una graellada en la que havia participat feia uns dies i tenia al congelador "aigua de bolets" d'haver-ne hidratat de secs.



Així doncs, em vaig decidir a tallar el secret a daus molt petits i els vaig posar a una cassola a foc lent. Seguidament hi vaig afegir l'arròs i ho vaig remenar tot junt durant un parell o tres de minuts. Tot seguit, vaig anar afegint aigua calenta per a que s'anés coent l'arròs i quan ja estava pràcticament cuit del tot, hi vaig afegir l'aigua de bolets i el formatge el pols. Per acabar, ho vaig emplatar amb un dels motlles que m'havien regalat per St. Jordi i que encara no havia tingut la ocasió de fer servir. Un cop emplatat, vaig tirar una mica de formatge en pols i orenga per sobre i va quedar llest per a servir. 

Tot plegat em va dur uns quinze minuts. 

A ningú se li escapa que si el secret no hagués estat cuit, el formatge hagués estat parma o padano, l'arròs no hagués estat llarg, els bolets hi fossin, etc... el plat segurament hauria millorat. Però si valorem la proposta sota la perspectiva cost-benefici-temps, tenim un dels dinars més competitius de la història de la cuina de la nostra família digne de qualsevol celebració familiar!

És en moments com aquest que més m'apassiona la cuina...



1 comentari:

  1. Montse18/6/12

    Ep Jordi, quin risotto!! Me l'apunto i aquesta propera tardor amb una quants bolets de cacera pròpia provaré de fer-lo. GRACIES per compartir-ho!!!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)