12 de juny 2012

POLLASTRE AL CURRI


Després de totes les receptes i consells me n'he adonat que encara no havia fet referència a el vademecum de la cuina familiar el "cuinar és senzill" de la Montserrat Seguí!. Quan vaig deixar la casa dels pares i ens vam emancipar, va ser una de les coses que em va tota solemnitat em va entregar. Recordo que ella, sovint el fullejava i estava degudament "ditat" i amb algun esquitx de sofregit. Tot un llibre de batalla!


Va ser el primer llibre de cuina que va entrar a casa i fins ara no em disposo a esmentar-lo, és imperdonable! però bé, això ho resolc ara mateix.

Un bon dia, buscant un pollastre diferent em vaig creuar amb el que fa amb curri (pàg. 174). Va ser tot un experiment perquè la canalla encara era molt petita i hi havia un alt grau de probabilitats que me'l fotessin pel cap. Al "tudi"? preguntaven amb la seva veueta que tot just aprenia a vocalitzar...Què entranyables de petitons!


Des d'aleshores, el pollastre al tudi és un "tanto" segur. No arrufen el nas, ni paren taula amb la resignació pròpia de la crema de verdures.


Per a fer-lo ens caldrà: el pollastre (un tallat a quarts o cuixes i carpons, o pits i aletes...al gust), farina, sal, oli, una ceba, una cullerada de curri (o dues...al gust), 1 got de licor (preferiblement vi blanc), 300/400 cc de brou de pollastre (en funció de si voleu el suc més o menys espès). 


A la recepta hi posa també dues pomes verdes-àcides. Jo no n'hi poso perquè no m'entusiasmen especialment. Proveu-ho i decidiu vosaltres mateixos...


En primer lloc salem i enfarinem els trossos de pollastre i els marquem en una cassola i una mica d'oli només per a que quedin duarats. Un com els tingueu tots ben rostadets, els separeu i amb el mateix oli enfarinat sofregiu la ceba tallada ben petitona o triturada a foc lent. Quan comenci a estar feta, afegiu el vi i deixeu reduir una estona. Quan encara no s'hagi begut tot el vi, aboqueu el brou i el curri i remeneu amb cura. Veureu que de seguida agafa un color groc pujat molt escandalós. Quan el suc hagi agafat temperatura, torneu a abocar el pollastre a la cassola i ho deixeu "xup-xupejar" entre 20 i 30 minuts. Si voleu provar de posar-hi les pomes, ara és el moment. Tasteu, rectifiqueu de sal i ja ho podeu servir. 


Per acompanyar-lo m'agrada molt fer una mica d'arròs blanc i servir-ho a un racó del plat amb una cullerada del suc del pollastre per sobre. 



Algun cop, m'he trobat sense curri i he fet servir algun preparat d'espècies per a cuinar (preparat barbacoa, herbes provençals, etc...) i el resultat és també fantàstic. Cal que siguin preparats en pols, no líquids ni en crema...



Imprescindible un bon tros de pa a la taula i potser fins i tot, un pitet que el curri taca molt!!!


I si teniu la oportunitat, no deixeu de fullejar el receptari molt ben indexat, per cert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)