15 de nov. 2011

PA DE FORMATGE


Agafem al vol la "recepta del 15" d'aquest mes i us fem arribar la nostra proposta. Simple i fins i tot m'atreviria a dir amb poc interès però si toca parlar de pa, aquí estem! 

Més que una recepta, nosaltres us fem arribar un suggeriment. I dic "nosaltres" perquè en aquest cas, la mega-crack del pa a casa és la Glòria que agafa les regnes de la cuina mentre jo vagarejo per la casa sense saber què fer...bé, de coses a fer sempre n'hi ha i més amb tres criatures rondant.

Agafem com a referència la recepta de la Thermomix, sense més secret que el que descriu: 350 gr d'aigua, 2 culleradetes de sal, 1/2 de sucre, 40-50 de llevat fresc "premsat", 500-600 gr. de farina (si és de força millor però si no, la que tingueu al rebost).

Un cop tingueu la massa feta, la Glòria hi va afegir formatge (ratllat o en pols) tot i que hi podeu afegir el que us vingui de gust (sèsam, ceba, all, olives, etc...)


Cal tenir en compte: 
* Manipular la massa amb les mans untades d'oli.
* Posar una mica de farina a l'obrador per a manipular la massa sense que s'enganxi.
* Deixar reposar la massa amb la forma desitjada al màxim possible (sense passar-se, eh!)
* Fer servir una capa de paper de forn a la safata per a evitar que s'enganxi.
* Col·locar una tassa de terrissa amb aigua a dins del forn per a que la humitat eviti que el pa s'endureixi.



L'anècdota d'aquest pa ens la va brindar el Roc, el nostre fill gran. No ha pogut suportar mai el formatge i li vam donar a provar aquest pa sense avisar-lo (què dolents que som a vegades els pares, oi...???) i un cop el va haver tastat, ens va demanar que pel seu aniversari, volia dur aquest pa a l'escola en comptes de pastís. A partir d'aleshores, es mira el formatge amb uns altres ulls...


I nosaltres la mar de contents!!!





13 comentaris:

  1. Anònim15/11/11

    Jajajajajajaja Pobre Roca, el vau ben enganyar, eh? Però per una bona causa, que tenen una pinta boníssima!!
    Moltes gràcies per participar macos!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Anònim15/11/11

    La Glòria amb un cassó? Que hi va caure dins -com l'Obèlix-, potser?

    Jordi

    ResponElimina
  3. Sanda, no li vam dir cap mentida.....però no li vam dir tota la veritat ;-)

    ResponElimina
  4. Glòria15/11/11

    És que no era un cassó, la Thermomix ho va fer gairebé tot!

    ResponElimina
  5. Jo he fet la mateix recepta però sense formatge, quan ja tenia el pa al forn em vaig recordar que volia posar-hi olives però ja havia fet tard!!!
    El meu fill no volia menjar truita li vam dir que era carn de gallina i llavors ja li va agradar!!

    ResponElimina
  6. Molt bo... AMb el formatget ha d'estar de mort
    Moltes gràcies per participar!
    Petonets!

    ResponElimina
  7. Què bo! M'encanta l'anècdota que expliques. A mi em va passar una cosa molt semblant amb el meu fill quan era petit.

    ResponElimina
  8. La veritat és que volen Marina....!!! Gràcies a vosaltres.

    Maria Antònia, espero que no t'ho tingués en compte! quan els ensarrones de debò, costa recuperar la credibilitat... Sort que el nano és de bona pasta!!

    ResponElimina
  9. Bona proposta de pa. El formatge li ha de donar un toc ben sabròs.
    Salut.

    ResponElimina
  10. Muy simpáica la anécdota de vuestro hijo, jaja, yo también era de las que no quería probar algunas cosas ... era no y no jaja
    Felicidades por estos deliciosos panes.

    ResponElimina
  11. No m'estranya que en Roc preferiexi aquest pa que un pastís, je je je... ha de ser boníssim!

    ResponElimina
  12. Doncs jo estava ben estranyat!!! És un paio que li "pirren" els dolços i en canvi preferia el pa...

    Quines coses.....

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)