Us haig de confessar que batejar aquestes magdalenes ha estat més difícil que fer-les...i és que la recepta en qüestió no té res de diferent, especial i innovador però estan boníssimes!!
Fa uns dies, el Litus em va passar una recepta de magdalenes de mores però ahir, quan me'n vaig adonar, ja no era a temps de la majoria de passos i em faltaven alguns ingredients. Sempre estem igual!!!
Com que les havia de fer igualment per a l'esmorzar de la canalla d'avui i a més, m'anava bé per a les memòries d'una cuinera d'aquest mes, vaig tirar pel dret amb la recepta clàssica del 3, 2, 1 fent servir farina de força i la melmelada de mores que havíem fet a casa a finals d'estiu.
Per tant, ens caldrà: 1 iogurt de llimona, 3 mesures del pot de iogurt de farina de força, 2 de sucre, una d'oli d'oliva, un sobre de llevat, tres ous i un mica de mantega.
Primer cal barrejar tots els ingredients ben barrejats vigilant que la farina no faci grumolls. fins a aconseguir una pasta homogènia i compacte.
A partir d'aquest moment, és imprescindible comptar amb el suport de mans expertes i entenimentades i en el meu cas, sort en vaig tenir del Guiu que un cop més, va posar el seny que li falta a son pare!
Plegats vam untar el motlle amb mantega i empolvorar amb farina per a que no s'enganxés (si feu servir els de silicona segurament no us caldrà però jo, per no perdre la costum ho faig igualment...)
A partir d'aquest moment, és imprescindible comptar amb el suport de mans expertes i entenimentades i en el meu cas, sort en vaig tenir del Guiu que un cop més, va posar el seny que li falta a son pare!
Plegats vam untar el motlle amb mantega i empolvorar amb farina per a que no s'enganxés (si feu servir els de silicona segurament no us caldrà però jo, per no perdre la costum ho faig igualment...)
En acabat, vam omplir una mica el motlle de magdalena, hi vam afegir un parell de cullerades de melmelada (en aquest cas de mora però ja sabeu que les combinacions son infinites, fins i tot amb fruita sencera...) i vam abocar-hi de nou pasta vigilant de no apurar molt ja que quan creixen ens poden vessar...
Amb el forn ja pre-escalfat a 250º, posem les magdalenes a 150º durant uns vint-i-cinc minuts....voilà!
Jo ja les he esmorzat....a veure si amb sort també les bereno!!!
Uuuuiii... amb la pinta que tenen dubto que en quedi cap per berenar! ;)
ResponEliminaEl Guiu a part de guapo és molt bon cuiner! Quina sort que tens!
Això sí que és una recepta tot terreny eh?? Que bé que van! Molts petons! ;)
M'imagino la melmelada caient per la comissura dels llavis...
ResponEliminaNani
Amb aquest ajudant t'havien de quedar bones per força1
ResponEliminaPer això estic segura que ja no te'n quedarà cap per berenar quan arribis a casa, je je je...
No crec que puguis berenar!! les magdelenes són bones, però amb melmelada....millor!
ResponEliminaSóc fan fatal dels teus fills, ja ho saps, oi?
ResponEliminaLa recepta del coc de iogurt mai falla, jo també la faig moltes vegades en format magdalena! Quin farcidet!
Petons
Sandra
Doncs, mira Nunix...en van quedar dues!!! el devorador de melmelada i magdalenes es va comportar, la resta no en son molt fans...
ResponEliminaNani, no m'escriguis aquestes coses que no soc de pedra!!! #unpoquitodeporfavor hehehehe
Gemma, la feina que tinc és de treure'm els ajudants de sobre. Quan entro a la cuina és com si s'hagués obert la veda
Clar, clar...amb melmelada son la bomba!!! només em faltaria fer-la tan bona i variada com les vostres... ;-)
Sandra, faré un sorteig entre els fans dels meus fills i us els enviaré amb un llacet que encara estaran més monos!!!! hahahahah (jo també en soc fan, no fotem...)
Quin nen més guapo que tens!!! ;P m'emporto les magdalenes pel resum!! moltíssimes gràcies
ResponElimina