Aquest serà un cap de setmana d’una gran responsabilitat. Toca fer una fideuada per a un esdeveniment molt especial! Em sento molt afalagat per la proposta i per tal de no perdre la pràctica, ahir en vaig fer una per la família.
Ens caldrà: una sèpia neta, un grapat de cloïsses, 400 gr. de gambes (pelades o no i de la mida que us agradin), una ceba, un dau de pebrot vermell i un de verd, 250gr de tomàquet triturat (millor natural), 500 gr de fideus “cabell d’àngel” (hi ha un tipus que en diuen “fideuà” però els prefereixo per a fer els fideus a la cassola. Per la fideuà millor els prims), 1 litre de fumet, 1 picada (oli, sal, all, julivert, ametlles, pa torrat/sec), un gotet de vi blanc, un gra d’all.
En primer lloc, coem la sèpia neta i les gambes (pelades o no) amb una mica d’oli a foc lent i separar. Triturar la ceba i els pebrots i sofregir-ho amb una mica de tomàquet, sal i sucre (per a treure l’àcid del tomàquet). Quan estigui pràcticament sofregit, afegir un got de vi blanc i deixar reduir. Rectificar de sal.
Si la sèpia i les cloïsses son congelades i ho heu descongelat correctament podeu aprofitar l’aigua de descongelar-ho afegint-ho amb el vi. Això pot millorar molt el plat però si aquesta aigua no us convenç, no us la jugueu!
Un cop fet el sofregit, barrejar-ho amb les gambes i la sèpia i separar. Si podeu, us recomano que feu el sofregit unes dues o tres hores abans de barrejar-ho amb els fideus ja que el gust guanya molta intensitat i sabor. Molt recomanable. Jo vaig cuinar la recepta fins aquest punt pel matí i passades tres hores, vaig continuar. El sofregit era un altre!
A la mateixa paella o cassola torrem els fideus amb un gra d’all tallat pel mig i afegim el sofregit i remenar-ho tot junt uns cinc o set minuts a foc viu. Hem d’anar molt en compte que no es torrin massa o es cremin!
Escalfem el fumet fins a fer-lo bullir i l’aboquem juntament amb les cloïses. Coure-ho junt durant un parell de minuts, afegir la picada i remenar amb compte.
Si voleu que els fideus de sobre quedin ben drets, tanqueu el foc i deixeu reposar cinc minuts abans de servir.
És important tenir una mica d’all i oli o maionesa amb all a la taula. És la cirereta de la fideuada!
Espero que demà quedi tan bona com aquesta!
Moltes felicitats Mònica i Aleix i gràcies Jordi d’el Fumet!
Visca els nuvis !!!!!
Buf, a aquestes hores ja babejo davant la pantalla!! Quina bona pinta!
ResponEliminaJa ens explicaràs com ha sortit, eh?
Una abraçada
Sandra
Aquesta fideuà té una pinta... Uf! Espero que me n'hàgiu guardat un platet ;)
ResponEliminaPetonets!!
Amb el teu permís, seguiré la teva recepta i dissabte intentarem fer-la. Esper que ens surti bé. Té una pinta espectacular. Moltes gràcies!!!!!
ResponEliminaAvui estava mirant algunes receptes i al llegir aquesta m'he quedat parada! La fideuà va quedar boníssima! A veure si quan provi de fer-la s'assembla, encara que sigui una miqueta... ;-)
ResponEliminaGràcies!
Mònica
Tinc dos dubtes sobre la recepta:
ResponElimina1) A la llista dels ingredients dius "250gr de tomàquet triturat", però després quan expliques la recepta dius "sofregir-ho amb una mica de tomàquet". És el mateix tomàquet ? És que no veig que es faci servir tomàquet en cap altre moment, i l'expressió "una mica" em despista.
2) Quan dius "A la mateixa paella o cassola torrem els fideus ...", cal afegir-hi oli ? Si cal, s'espera que estigui calent o s'escalfa alhora amb els fideus ?
És que sóc un novato...
Pep
Hola Pep, sí que és el mateix tomàquet...miraré de refer el text per a que no despisti!
ResponEliminaJo no hi poso oli, es tracta de torrar-lo i prou.
Mercis per les anotacions i espero que t'agradi!!! sobretot, els fideus han de coure ben poca estona, que al ser tan finets, es poden estovar i enganxar)
Una abraçada