CEPS ARREBOSSATS

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Com sabeu m'encanta buscar bolets i cuinar-los! Quan trobo un cep m'agafa un subidón dels bèsties...els boletaires sabeu de què parlo i pels altres, és com un golarro en plena final de champions, com el primer petó, com cantar un bingo... Un passada vaja! 

Fa uns temps, en una de les gastrojuergas que organitzem per a cuinar, beure i xerrar el Xavi va aparèixer amb un cabàs ple de ceps disposat a sorprendre'ns. Jo els faig saltejats amb mantega i al plat amb un raig d'oli verge extra de i escames de sal...amb això ja toco el cel però el Xavi, estava decidit a il·lustrar-nos i sorprendre'ns.

Després de rentar-los i laminar-los es va dedicar a fer un doble arrebossat: ou + farina de blat + ou +pa ratllat (en aquest cas duia també all i julivert). Una passada per la paella amb oli abundant i ben calent, sal i avall!

Un aperitiu o acompanyament de carns genial amb un els bolets més apreciats de casa nostra!

Au, ara a part dels carpaccios, estofats, cremes també els podeu provar arrebossats...

FRICANDÓ DE VEDELLA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Aquesta recepta encara no la tenia publicada i no hauria pogut escollir millor moment per a fer-ho... resulta que l'Anto de La pasta per als catalans necessitava cuinar-la per a explicar als "guiris" aquesta meravellosa recepta de la cuina catalana. Per a fer-ho porta la secció Catalan Cuisine al programa Via Lliure de Rac1 els diumenges al migdia on va a aprendre a cuinar plats típics de la gastronomia catalana a casa de motivats com nosaltres i després ho explica al seu blog

l'Aleix fa posar foc a la metxa amb un tuit que semblava inofensiu i la cosa es va anar embolicant i perfilant alhora. 

La cuina beumalista és una festa de portes obertes i per a aquesta experiència es van afegir ràpid al bombardeig: l'Òscar de Cal David , proveïdor d'alçada amb vedella de la bona, el Jordi d'El Fumet friquicuiner com jo i company de gastrobatalles i l'Elena sommelier de Amb V de Vi

Primer vam passar pel Mercat de Molins de Rei a visitar l'Òscar i a conèixer els diferents tipus de carn de vedella per a fer el Fricandó i després, a cuinar!!! 

Però bé, anem a la recepta!!! Per a fer aquest fricandó vam fer servir: 500 gr de llata de vedella, 2 tomàquets madurs, 1 ceba, 1/2 porro, un got gran de vi ranci, una tassa de cafè de ratafia (opcional i no és habitual posar-ne), un bol de brou de carn / pollastre, un grapat de moixernons secs, farina, oli i sal. Per a la picada: ametlles, avellanes, all, julivert, pa torrat, oli i sal

I així és com va anar: Primer vam salar i enfarinar la carn (espolsar bé per a que no hi hagi un excés de farina) i la vam passar amb oli ben calent. Un cop marcada la vam reservar. Amb el mateix oli (si cal, afegir-ne més) vam coure la ceba i el porro tallat a ganivet i ben petitó (també hi podem posar una mica de pastanaga, substituir la ceba o el porro per calçot, etc...). Quan comença a estar sofregit, vam afegir la ratafia (opcional) i salar de nou. Quan va començar a estar daurat vam posar una mica de vi ranci. (si volem anar més ràpid, afegim una mica d'aigua d'hidratar els bolets de tant en tant). Quan va estar ben sofregit vam afegir el tomàquet tallat a daus i quan va començar a estar estovat, una mica més de vi ranci.

Un com el sofregit va ser una pasta densa vam afegir el brou de carn i vam deixar que guanyés temperatura abans d'afegir la vedella que havíem separat. Uns cinc minuts desprès aboquem la picada i al cap d'una estona els moixernons escorreguts. Vam deixar coure uns cinc o deu minuts més a foc baix i llestos. 

Tot això ho vam maridar amb el vi que va escollir l'Elena, el Cara Nord

Aquí podeu veure la crònica que va fer l'Anto de la recepta de fricandó

Una recepta espectacular de la cuina catalana d'orígen medieval i referenciada al segle XVIII pel pare Josep Orri, Avisos y instrucciones per lo principiant cuiner... Un plat gustós de "sucapà" obligat 

l'Òscar, l'Elena, l'Anto, jo i el Jordi

ARRÒS CALDÓS AMB BOTIFARRA I BOLETS

Les vacances... aixxx les vacances!!! Tan esperades, desitjades i curtes, oi? Sort que sempre queda un foradet per a preparar un bon àpat...

Durant aquesta Setmana Santa ens hem quedat sense canalla perquè han tingut campaments...tots tres!!! Total, cada dia un sopar. Entre que a mi no em fa res cuinar i que tinc una mànager de ruta excepcional no hem parat a casa cap nit! Un luxe...

Però el que us anava a explicar ara és un arròs caldós que vaig fer aprofitant que a Planoles érem força colla. El vaig fer amb botifarres, bolets, calçots... Us ho explico:

Per el sofregit vaig fer servir: deu calçots petits (dels que no es poden coure a foc viu perquè es volatilitzen), un parell de rodanxes de pebrot verd i vermell, quatre espàrrecs verds, dues pastanagues, unes fulles d'api, 500 gr de tomàquet triturat, un parell de gots de cava, sal, sucre i pebre i oli.

Per la resta: dues botifarres grans, un grapat de bolets secs (en aquest cas, de Cal Petràs), dos alls, tres litres de brou de carn i un quilo d'arròs. 

En primer lloc, calia posar els bolets secs a hidratar durant una bona estona amb aigua. Seguidament, com tot sofregit, calia coure'l a foc lent i remenar sovint per a que no s'enganxés. El primer lloc, els calçots, els pebrots, la pastanaga i quan va estar ben estovat, les fulles d'api i els espàrrecs (a trossos grans). Un cop va estar tot ben sofregit, vaig separar els espàrrecs per a poder-los trobar i vaig triturar la resta juntament amb el tomàquet. Mentre ho deixava ben triturat, vaig coure les botifarres amb el mateix oli del sofregit i les vaig separar de nou. 

Tot el que estava triturat va sofregir de nou durant uns quinze minuts a foc lent rectificat de sal, pebre i sucre. Passats aquests quinze minuts, era el moment d'afegir el cava i deixar reduir de nou. Aleshores vaig aprofitar per a tallar la botifarra cuita a rodanxes i la vaig afegir al sofregit. Era el moment de deixar-ho coure uns minuts més i deixar reposar fins l'endemà...

Després d'haver-nos guanyat el dinar amb una bona caminada per les muntanyes de la zona va ser el moment de continuar amb l'arrosset!. Mentre posava a escalfar el brou de carn vaig colar els bolets i un cop escorreguts i tallats, els vaig saltejar amb els alls picadets i una mica d'oli. l'aigua d'haver-los hidratat la vaig colar i va anar directe al brou de carn. 

Va arribar el moment d'afegir l'arròs al sofregit i remenar-lo a foc molt lent. Deu minuts després, afegia el brou a la cassola i deixant coure sis minuts a foc fort i deu a foc lent afegint els bolets als darrers cinc minuts. Vaig tancar el foc i tapar en el moment de parar taula i voilà! dinar llest per a deu persones... 

Dies abans vaig tenir la grata sorpresa de rebre una caixa amb vins de Maset de Lleó que van acompanyar-nos durant els dies de festa! Bravo per ells i pels seus vins!!!

Ara ja només em queda pensar en la propera gastrojuerga que estem organitzant...ja he perdut el compte de quantes famílies tindrem al pati de casa d'aquí a un parell de setmanes!!! caldrà pensar alguna cosa impactant per a posar a taula, no? potser un altre cordero a la cruz??? veurem...

PAPILLOTES - Sessió monografica al Mercat de Manlleu

Quan l'Anna em va proposar fer una sessió sobre papillotes a l'aula mercat de Manlleu vaig vaig quedar súper descol·locat!! Un repte de sessió, sense dubte! Vaig començar a fer recerca gastronòmica entre els temporals mentals i vaig acabar acceptant. 

No cal dir que els dies següents anava perfilant la sessió dotant-la de contingut a la vegada que em maleïa per a posar-me en aquests jardinets...Una mica contradictori, sí però és l'adrenalina del repte, què voleu!

Un cop ho vaig tenir tot clar, l'Anna m'ho va acabar de posar tot molt i molt fàcil en la gestió d'ingredients, assistents i logística...un luxe, tu! Gràcies guapa!

Us haig de confessar que quan vaig entrar a l'aula em vaig empetitir una mica...en aquell mateix espai m'han precedit cuiners i companys blogaires amb un gran nivell gastronòmic, que aprecio moltíssim i poasr-me al mateix sac m'afalaga però acolloneix, així de clar...

Però, calia agafar la paella pel mànec i així ho vaig fer, què carais...A mida que va anar entrant tothom, vam arrencar amb una conversa informal distesa i amena que em va ajudar a relaxar...de fet, les assistents eren curioses, participatives i atentes, no podia demanar res millor!

De papillotes se'n poden fer amb múltiples variants i a mesura que evoluciona la tecnologia i la ciència, encara més! 

Segons l'IEC una papillota és un full de paper d’alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s’embolica una menja per coure-la al forn.

Jo vaig decidir ampliar una mica aquest concepte incorporant altres fonts de calor i altres tipus d'embolcall amb la intenció d'oferir un ventall més generós de possibilitats (amb tots els respectes cap al dogmatisme gastròmic més purista, clar...però jo soc així, ampli de mides, hehehe) . Així doncs, partint de la base que tot allò embolicat i cuit en una font de calor directa pot acabar esdevenint una papillota, amb l'ajuda una mica de tothom vam acabar elaborant aquest quadre:

Per a que cadascú tragués les seves pròpies conclusions, i poder veure el potencial de tot plegat, vaig decidir fer una mica de tot:

• Lluç amb verdures (paper - forn)
• Lluç amb picada de soja (silicona - microones)
• Salmó (alumini - planxa)
• Salmó (alumini - forn)
• Barreja de bolets amb crema de llet i ceba (bossa plàstic - forn)
• Barreja de bolets amb suc de peus de porc (bossa plàstic - forn)
• Assortit de verdures (paper - forn)

 

Ningú es va escapar de feinejar preparant cadascuna de les papillotes i el més agraït de tot va ser tastar-ho i entre tots comentar i observar la cocció de cada ingredient en funció del tracte que li havíem donat. Més que una classe, allò va ser un taller pràctic que quan es pot, és la millor manera d'aprendre.

No detallo cadascuna de les papillotes ja que aquesta entrada seria excessivament llarga tot i que no descarto anar-les publicant de tant en tant. (Mentrestant, aquí us deixo una que vaig publicar fa un temps de bolets de l'estil de la que vam fer)

En definitiva, un matí intens i agraït que va compensar els dies previs de mal de panxa i neguit!

Un grup excepcional que no va deixar pràcticament res del que vam cuinar. Un luxe!!!

TALLARINES AMB MÚRGOLES I CEPS

Tots hem sentit alguna vegada allò d'estar "al lloc adequat al moment oportú", oi? ...doncs a mi em va passar una cosa similar fa uns dies. 

La infanteria va marxar de campaments els mateixos dies i com que la Glòria treballava vaig decidir organitzar-me una mica per a fer una cosa que feia molts anys que volia fer...marxar sol!, aturar el món com escrivia l'Albert Espinosa a "Si tu me dices ven, lo dejo todo... pero dime ven" (2011)

"...

¿Nunca has parado el mundo?

- ¿Qué es parar el mundo?

- Parar el mundo es decidir conscientemente que vas a salir de él para mejorarte y mejorarlo. Para poder moverte y moverlo mejor.

» En ese tiempo debes intentar que nadie ni nada te cree problemas.

» Alimentarte de buena literatura, de buen cine y, sobre todo, de la conversación de una única persona que te inspire en este mundo. ¿Y sabes qué...?

-¿Qué?- dije emocionado.

- Luego el mundo te premia. El universo conspira a favor de los que lo mueven. Y ésos son los que lo paran. ¿Tú quieres mover el mundo o que te mueva?

- Moverlo -dije con seguridad-. ¡Moverlo. 

..."

El primer que vaig decidir fer a la cuina va ser un bon brou de carn. M'aniria be per a tot el que tenia pensat cuinar...un brou és sempre un bon començament!!!

Com que tenia una bosseta de les múrgoles seques que em va donar el Jaume de la seva collita de la primavera (flipeu amb tot el que va trobar!) i l'assortit de ceps de Petràs vaig decidir aprofitar-ho per a fer unes tallarines.

Vaig fer servir: 150 gr. de tallarines, una ceba, un all, un got de vi ranci, quatre múrgoles, una cullera de cafè de tomàquet concentrat, un grapat de ceps secs laminats i un got de brou de carn i formatge en pols. 

En primer lloc vaig posar a hidratar tots els bolets durant una mitja hora. Mentre reposaven, vaig posar a sofregir una ceba tallada a daus petits amb un bon raig d'oli i foc fluix, quan va estar ben desfeta vaig afegir l'all i els bolets tallats. Passats cinc minuts vaig afegir el tomàquet concentrat i abocar-hi el got de vi ranci. Mentre es coïa a foc lent, vaig aprofitar per a coure la pasta durant sis minuts (és important que quedi un punt crua, pre-aldente). 

Un cop bullida i escorreguda la vaig afegir al sofregit juntament amb el got de brou de carn per a que s'acabés de coure absorbint el gust del sofregit (que només amb la olor ja feia salivar!). Passats cinc minuts ja estava a punt per a servir empolvorat amb el formatge en pols. 

No hi vaig afegir sal perquè el brou ja estava prou salat però com sempre, cal que aneu tastant per a rectificar-ho.

Ho vaig acompanyar amb una fresquíssima cervesa torrada que Maset em va fer arribar en el "pack estiu" uns dies enrrere i un bon tros de pa.

El menú va resultar espectacular i és que barrejar pasta i bolets és sempre garantia d'un bon àpat!

Ara només calia pensar en la propera aventura a la cuina en aquells dies d'aturada però abans, tocava cremar-ho fent cames pel Pirineu

TALLER CUINA BÀSICA - FINAL DE CURS

Segur que molts de vosaltres teniu la sensació que gran part dels mondongos i juergues de l'any tenen lloc durant el mes de juny!!! Si és així, doneu-vos un respir i continueu llegint, encara que sigui per teràpia...si no és el vostre cas, gaudiu de la vostra esponjada agenda i seguiu també en el post ara que us ho podeu permetre.

En el més del "final de tots els cursos" va tenir lloc també el del Taller de cuina bàsica que vaig començar al mes de novembre. Han estat uns mesos molt intensos on hem barrejat la teràpia de grup, personal, cuina, riures i àpats. Tota una experiència que m'ha fet créixer a tots nivells i que he compartit amb tots vosaltres principalment via fèisbuc per a no bloquejar el blog amb coses del taller:

Grup obert del taller

Àlbum de fotos del taller

Ara però, és el moment d'ensenyar-vos el que hem fet!!!

Podeu descarregar-vos el pdf amb totes les receptes (tot i que algunes ja ronden pel blog...)

Abans però, vull agrair molt sincerament a Lékué, Maset, Petràs, La Tavella que hagin col·laborat en el taller!!!

Aquest és l'índex de tot plegat:

1er Trimestre - Novembre
15	Aperitius: * Crema d’anxoves * Txaka * Tiretes de moniato
22	Cremes dolces: * Codonyat * Compota de peres * Melmelada de taronja i poma
29	Cuina d’aprofitament: * Timbal d’arròs * Timbal de cigons
1er Trimestre – Desembre
13	Aperitius per festes: * Amanida travessada * Llitera de patata, ceba i cansalada * Boles de formatge
20	Cuina al microones: * Pastisset de truita * Lluç al vapor
2on Trimestre – Gener
13	Sopes i Cremes: * Caldo de verdures * Crema de carabassó * Crema de ceps i moixernons
17	Masses: * Pa bàsic * Creps
24	Pasta casolana: * Gnocchis * Tallarines * Salsa pesto i salsa carbonara
31	Truites: * De ceba tendra i botifarra negra * De calçots, carxofes i xampinyons * De ceba tendra i sobrassada
2on Trimestre - Febrer       Cap de Setmana 2 i 3 Fira Candelera
7	Ous al plat: * Volcà d’ou al vapor * Ou al forn * Ou estrellat
14	* Esquarterar, tallar i filetejar Pollastre i conill
21	Llegums: * Llenties estofades * Faves a la catalana * Crema de mongetes
28	Postres: * Panacotta amb engrunat i melmelada * Capritx de xocolata * Pastís bàsic
2on Trimestre – Març
7	Arròs: * Risotto d’espàrrecs * Risotto de bolets
14	Mandonguilles: * De vedella i formatge * De bledes i formatge blau * De pollastre i pernil
21	Peix cru: * Steak tàrtar de salmó amb mango * Tàrtar de tonyina amb romesco
3er Trimestre – Abril
4	Melmelades: * De maduixot * De mandarina
18	Bacallà: * Bacalhau à bràs * Bacallà confitat
25	Salses i cremes: * Salsa barbacoa * Crema de formatge blau * Salsa de vi negre
3er Trimestre – Maig
9	Vedella: * Estofat de vedella * Fricandó
23	Cuina a la sal: * Llom a la sal * Orada a la sal
3er Trimestre – Juny
6	* Arròs a la cassola mar i muntanya
13	* Dolços

POBLE O RES: SOPAR DE PINXOS DEL NOU MULEI

Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d'un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l'Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l'entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m'ha agafat de ple i l'entitat s'ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum...) 

Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l'alçada de l'esdeveniment, i és que la currada de "maquejar" l'espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 

El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de "pinxos". El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:

Tonyina, enciam, ceba i guindilla 

Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d'all i surimi)

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all

Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata

Truita de patates, botifarra negre i ceba

Llonganissa

Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert

Gorgonzola amb anous

Formatge de vaca serrat de triadó

Cassoletes de Guacamole

Escalivada amb anxova

Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles

Gilda (olives, guindilla i anxova) 

Mouse d’albergínia i formatge de cabra 

Truita de carxofa i alls tendres

Truita de bacallà i pebrot

L'aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo...si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L'espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí...

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!