FARCELLS DE FORMATGE

Un any més les agendes bullen i els dies s'omplen de convidades, trobades, celebracions i excuses per a seure al voltant d'una taula fornida amb especialitats festives i els licors més preuats (que sovint és una mica el de sempre però canviant les estovalles i l'aixovar...) 

Aquesta fal·lera cal ventilar-la en sis o vuit dies mal contats ja que si no, una espècie de buidor fraternal ens posseirà al més pur estil "pesadilla antes de navidad". 

Si, volent o no us trobeu en aquest cas, cal no perdre el nord culinari i tenir present que és una de les èpoques de l'any en que mengem més i millor i que és un bon moment per a provar coses noves...

Aquest és el cas! Em van demanar que prepares "alguna cosa d'aquelles que fas" i no m'hi vaig poder resistir. Via lliure Beumalista...

Des de feia un temps, tenia al cap de fer uns farcells amb pasta de full. Una barreja entre el xupa-xup de formatge de la Cristina i el pastís salat de la Leo i com que a més, estem  a les portes de la última recepta del 15 doncs he fet un refregit de tot plegat!

Per a fer-ne 10 unitats, ens caldrà: 250 gr de formatge d'untar, una cunya de formatge gorgonzola (diria que també és de 250 gr.), un paquet de formatge parma (o similar) en pols, un ou, una planxa de pasta de full.

La barreja de formatges la podeu fer al gust però és important que no quedi molt líquid ja que quan ho enfornem no ens vessi per tot arreu.

Primer barregem tots els formatges amb paciència (si els traieu de la nevera i els deixeu uns quinze minuts a temperatura ambient us serà més fàcil). Cal que quedi un farcit homogeni i sense gaires grumolls. 

Després, estirem la pasta de full i la tallem a rectangles (o quadrats...) i distribuïm el farcit entre totes les planxes. Ho tapem i amb compte segellem el farcell (és important fer-ho bé per a que no es coli el formatge i vessi quan estigui al forn). 

Fem un petit tall a sobre de cada farcell per a que pugui respirar i el pintem amb l'ou batut.  Ho posem al forn durant uns 10 o 12 minuts a 170º-190º

L'encàrrec va funcionar i es va acabar tot de seguida...és el millor que li pot passar a algú que cuina!

Per tan ràpid i fàcil com és, segur que sortirà més d'un cop amb altres ingredients, #loqueyotediga

No puc plegar sense fer un emotiu i sentit comentari a la Sandra i el Xavi d'els fogons de la bordeta que durant tant de temps han tirat endavant la iniciativa del quinze:

Sou uns putos-cracks !!! exemple de tenacitat, bonrrollisme i serietat. Ens heu donat a tots plegats un gran i valuós exemple de compromís friquicuiner!!!

Àpa, ja està dit....

COQUES SALADES AMB BOLETS

Avui us poso una doble recepta....com que em considero un "tocat pel bolet" i toquen per a la recepta del quinze no m'hi posaré per poc!!

A la convocatòria de carbassa, la Leo de cullera de roure va proposar una coca salada feta amb pasta de full que em va fer obrir de mides. Amb allò podia fer de tot i donar via lliure a les meves fantasies gastronòmiques...i el bolets eren la millor manera de començar!!!

Amb l'excusa d'un parell de sopars que he tingut recentment, he provat de fer aquella mateixa coca però amb algunes variants i ja us podeu imaginar que les combinacions son infinites, i els bolets que feu servir...els que trobeu al bosc o al súper, tots son espectaculars!!!

Amb carbassa, bolets i ametlles

Per a fer-ho ens caldrà: Dues planxes de pasta de full, mig quilo de carbassa, mig quilo de bolets, 250gr de mascarpone, formatge en pols, un paquet d'ametlles crues, una ceba, un ou, all, julivert, oli sal

En primer lloc, posem a coure la carbassa al forn i mentrestant, posem a coure els bolets amb un bon raig d'oli i una mica d'all i julivert. Mentre es cou això, muntem la pasta de full: amb una mica de farina i un corró l'estenem  fins a aconseguir dues planxes iguals i ben fines de la mateixa llargada que la safata de forn (una serà la base i l'altre, la part superior). En un paella torrem les ametlles amb la ceba i un xic d'oli i quan ho tenim ben cuit ho triturem amb el mascarpone. 

Barregem tots els ingredients (bolet, carbassa,  triturat d'ametlles-ceba-mascarpone, formatge en pols i sal ) fins a aconseguir un farcit homogeni i sense trossos de carbassa molt grans. Apliquem el farcit a sobre de la planxa de pasta de full que ja tindrem posada a la safata del forn amb paper vegetal. 

Un cop ben distribuit, "tapem" amb l'altre planxa i pessiguem el perímetre per a que ajuntar-ho i fent talls transversals. Pintem amb l'ou batut i ho posem al forn durant uns 15 minuts aprox. a 170º.

L'oli que vaig fer servir per a coure els bolets i torrar l'ametlla i la ceba era oli de bolets que havia reservat d'uns dies abans.

Amb moniato, bolets i castanyes (coca de tardor, en podríem dir...no?)

Per a fer-ho ens caldrà: Dues planxes de pasta de full, dos moniatos grans, mig quilo de bolets, 250gr de mascarpone, formatge en pols, sis o vuit castanyes torrades, un ou, all, julivert, oli sal

En primer lloc posem a coure els moniatos i les castanyes al forn a la vegada que posem els bolets a coure a una paella amb un raig d'oli, all i julivert. 

A partir d'aquí, torna a ser el mateix que en la primera coca: preparem les dues planxes de pasta de full, barregem tots els ingredients i muntem la coca crua, pintada i tallada. Enfornem i llestos!

Per variar, amb el farcit que em va sobrar vaig aprofitar per a fer un remenat amb unes torrades i també vaig barrejar-ho amb pasta...tot molt apanyadet i diferent

Vinga, espero les vostres coques farcides de mil coses diferents!!!

CARBASSA AL FORN

Com que la meva modesta aportació a la Recepta del 15 va una mica a "trompicons", aquest cop, per a no limitar-me a enllaçar la crema que volta per aquí, us passo una nova proposta. 

Abans de res, aclareixo que això no és una recepta sinó un acompanyament com tants d'altres però que em ve de gust explicar-vos, mira!

En una tertúlia vaig pescar al vol un comentari que em va interessar, es tractava de coure al forn carbassa amb una mica de pera, i fer-ho servir al gust per acompanyar el que fes falta. 

Així doncs, ahir que vaig fer una mica de peix al forn, vaig provar de fer-ho. En definitiva és tan simple com tallar a daus carbassa i pera (millor tipus blanquilla) i posar-ho al forn amb un rajolí d'oli i sal.

El contrast és sorprenent i em va recordar quan es va començar a posar de moda la síndria a la brasa i derivats. Una "pijada" esnob i histriònica per uns i una forma diferent per a sortir de la rutina a la cuina per uns altres. Tranquils, no us preguntaré per quina us decanteu!

Com que em conec a la canalla, vaig fer també la crema de carbassa habitual i no vaig barrejar-la amb el peix com m'hagués agradat...Sort que no ho vaig fer, la crema de carbassa es va acabar!!! 

Jo però, sí que vaig menjar el peix al forn amb la carbassa i pera, un bon tros de pa per a sucar amb aquell oli "dolç" espectacular i una copeta de vi negre casolà per tirar avall. 

Desprès de fer una mica d'esport aquest menú va acabar d'arrodonir un dilluns que havia començat una mica ensopit ;-)

PASTÍS DE CREPS DE XOCOLATA

Un cop més, un cop l'any toca xocolata!

Cada 13 de Setembre tenim una cita més enllà dels entrepans mal untats amb pressa per al berenar de la canalla. Aquest any volia sortir del pa de pessic que faig sempre de diferents nivells fets amb diferents xocolates i com que aquest ha estat l'estiu de les creps ,de la mà de la família Muntada Escolà que ens han fet vibrar amb la seva hospitalitat estiuenca, he provat de fer una cosa nova.

És tan simple que fins i tot em fa una certa vergonya fer una entrada així! De fet, més que un pastís es tracta d'una pila... Només cal anar fent capes de creps de diferents xocolates. 

En aquest cas vaig fer servir xocolata negre, molt negre i súper negre!!!

Per fer la massa de creps teniu moltes receptes penjades a internet. Jo vaig força per feina i poso farina en un bol (o a la thermomix), un parell d'ous, una mica de mantega fosa i vaig afegint llet tot batent fins a aconseguir la textura que m'agrada. Per acabar, si les creps han de ser dolces, poso un parell de cullerades de sucre de vainilla. En aquest cas, un cop tenia la crema feta, vaig afegir també cacau en pols soluble per a que la massa de crep també tingués gust a xocolata. 

No li agrada la xocolata? doncs fins a les celles!! 

Adverteixo que el pastís atipa i no en tindreu prou en "guardar-vos un raconet per les postres" com es diu habitualment. 

Per a evitar destrosses i esforços, és recomanable menjar-lo amb forquilla i ganivet de postres

Com que no vaig molt sobrat de receptes amb xocolata, aprofito aquesta entrada per a la Recepta del 15 d'aquest mes 

Així doncs, un cop més per molts anys Glòria i bon profit!!!

POLLASTRE AMB CARABASSONS I TÒFONA

Fa uns dies vam convidar a l'Aleix i la Mònica amb la intenció de fer la sobretaula que ens va faltar el darrer cop però clar, per poder fer una sobretaula havíem d'entaular-nos de nou. Cap problema!!

La Berta i el Gerard ens havien dut un bon assortit de carabassons de Coll de Nargó i tot i que jo havia patit un fiasco monumental en un arròs caldós de muntanya dies abans, em vaig armar de coratge i em vaig treure això de la màniga.

  

Un cop més, es tracta d'una recepta simple que admet múltiples variants, sobretot en la verdura protagonista.

Per a fer-lo ens caldrà: un pollastre tallat a vuitens, oli, farina, sal, carabassó (un o dos en funció de com sigui de gran), pebrot verd i vermell (una rodanxa de cada), una ceba, dos alls, un farcell de llorer amb farigola (o herbes silvestres al gust), 1 tassa de cafè de conyac, un dau de tòfona, dos gots d'aigua (o caldo de verdura). Per a la picada: pa torrat,   tres ametlles i tres avellanes, un gra d'all, julivert, la meitat de la tòfona, oli i sal. 

En primer lloc, posem oli a escalfar i enfarinem el pollastre ja net i salat. Un cop estigui l'oli ben calent, marquem el pollastre i el separem. Amb el mateix oli aboquem la ceba tallada en juliana i l'all amb el foc baix. Passats deu minuts, quan la ceba estigui rosseta, hi posem els carabassons i el pebrot i ho deixem coure cinc minuts, just per a que guanyi un punt exterior de cuit. Afegim el pollastre i ho sacsegem amb compte per a no destrossar-lo. Passats cinc minuts més, aboquem la tasseta de conyac i deixem reduir a foc lent procurant que no se'ns enganxi, posem també la meitat de la tòfona ben trossejada. Tot seguit, aboquem els dos gots d'aigua i tapem per a que "xup-xupegi" durant uns quinze minuts a foc lent. Un cop passats els quinze minuts hi aboquem la picada que haurem preparat prèviament. Per a aconseguir una textura més homogènia, podeu fer servir una mica del caldo de la cassola. Remeneu amb compte i deixeu reposar entre deu i quinze minuts abans de servir

És d'aquells plat que cal acompanyar amb un bon vi, una dosi generosa de pa i com no, amb una bona sobretaula (que en aquest cas es va convertir en una memorable sessió d'hamaques i "tumbones"). I és que les vacances s'han d'aprofitar per jeure i divagar!!!

Fruit de la meva "desconnexió vacancil" sense accés a tecnologia no vaig poder participar a la recepta del 15 del mes d'agost que, mira per on, anava de carabassons!!...Què hi farem, no es pot estar a tot arreu.

L'ENTREPÀ

Per fi he trobat una excusa per a fer una entrada sobre els entrepans. Un cop més, gràcies a larecepta del 15.

  

No son poques les converses que hem tingut sobre l’entrepà ideal i la conclusió és que són com els ous ferrats, fàcils de fer, universals però molt personals.

Tot i que podem afirmar que hi ha un format d’entrepà que tendeix a agradar a la majoria de la gent, tots tenim els nostres gustos, detallets i manies que el fan únic.

El pa: cruixent o de motlle, amb crosta dura o tova, amb molla o sense, integral, de cereals, d’olives, rodó, barra, i un llarguíssim etcètera.

El tomàquet: sucat o a rodanxes, de penjar, de pera, per sucar, rascar o pintar...o sense tomàquet

L’oli: d’oliva verge, aromàtic, sense oli,

La sal i les espècies: amb o sense.

El farcit: és infinit!

A mi, m’agraden amb qualsevol tipus de pa que sigui del dia (cosa que passa poc sovint), ben sucat per les dues cares i si queda algun tros de tomàquet al pa molt millor, bàsicament salat i amb tot el farcit ben distribuït i generós, ben regat d’oli i amb un polsim de sal. La meva màxima alhora de fer un entrepà és que a cada queixalada, hi ha d’haver tots els ingredients de l’entrepà!. Em molesta igual menjar-me el pa sol com l’embotit.

Darrerament començo els entrepans pel crostó per a treure-me’l de sobre aviat i encara amb gana. No ho he fet sempre i trobo que és una bona opció. Total, per un dels dos costats has de començar...

Aquest que us ensenyo l’he fet aquest mateix matí amb el pa de pipes que va fer ahir la Glòria, així doncs, bona part del mèrit per ella!

He “tunejat” una proposta que vaig menjar a una cerveseria, en aquella ocasió era una hamburguesa i l’havien batejat com a “americana”. Jo he canviat la carn per pernil dolç i he afegit les olives que m’encanten.

Així doncs, l’entrepà d’avui porta: pa de pipes, pernil dolç, tonyina, formatge blau, olives, cogombrets amb vinagre, tomàquet, oli i sal.

A mi m’encanta però com he dit abans, tothom es pot fer l’entrepà del que li vingui més de gust.

...Tot és bo el que a l’entrepà hi ha!

ARRÒS AMB BACALLÀ

Consulta aquesta recepta a www.jordibeumala.cat

Acabada la Setmana Santa i evocant les tradicions de l’època a la cuina he decidit participar a la nova edició de la recepta del 15 amb un ingredient nou que encara no havia fet sortir al blog: El bacallà.

Fa uns anys, en Joan em va passar una recepta de la seva mare que em va sorprendre molt, eren els macarrons de bacallà que feien habitualment a casa seva.

Em vaig decidir a fer-los un cop i tot i que van tenir una bona acollida, no els vaig tornar a fer més, ...a vegades em passen aquestes coses a la cuina, què hi farem!

Al contrari que en anteriors edicions de la recepta del 15, per aquesta tenia prou assortit de receptes amb arròs per a no haver-m’hi d’esmerar gaire (arròs amb camagrocs, bull i llagostins, arròs negre, risotto de carxofes) però si es tracta d’evolucionar, tendeixo a no agafar la via fàcil de les coses i si m’hi veig en cor, arrisco.

Em venia de gust provar una cosa nova i vaig desenterrar la recepta de la mare d’en Joan substituint els macarrons per l’arròs i amb algun canvi més i finalment va sortir aquesta recepta que avui us presento: L’arròs amb bacallà.

Per a fer aquest plat ens caldrà: ...(llegeix més)

TABULE DE LLENTIES

Un cop més, ens acostem a mitjans de mes i toca repescar la iniciativa d'"Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta" sobre La recepta del 15.

Aquest mes, li ha tocat el torn a les llenties. 

Des de ben petit m'han agradat moltíssim i la mare ens les feia amb els culs d'embotit que sobraven a la xarcuteria, tallats a daus . Fa temps que a casa nostra les mengem estofades o simplement, bullides i per això, la proposta d'aquest més em va semblar adient per a esprémer una mica la imaginació (i més, tenint en compte que en la recepta del 15 dedicada a els calamars i a les croquetes, els hi vaig fer el salt...)

En una de les habituals i suggeridores tertúlies culinàries amb en Joan Vigó, es va perfilar el que podia ser una proposta adequada per aquests dies d'intensa calor. Havia de ser un plat fresc, senzill i nutritiu i vaig recordar el Tabule que vaig tastar, fa gairebé un any de mans d'en Jordi Llecha.

Un cop decidit que es podia fer una combinació prou "resultona", aquest dissabte, sorprenentment sol durant tota la tarda a casa, amb roba còmode i música adequada m'hi vaig posar.

Ens caldrà: 200 gr. de llenties cuites, un pebrot verd, un pebrot vermell, dues cebes tendres, dos o tres dents d'all, un bon manat de julivert, dues llaunes de pop (si és fresc, o congelat, millor), oli verge, soja líquida i sal.

La forma de preparar-ho és ben simple i sense cap secret. Cal esbandir a consciència les llenties, netejar i tallar tots els ingredients ben petits, barrejar-ho tot en un bol i posar-ho a la nevera abans de servir-ho.

El diumenge vam celebrar l'aniversari de la mare, gran cuinera que m'ha transmès aquesta afició, i com a homenatge a la seva habilitat culinària i com a mostra de la meva doble admiració (com a mare i com a cuinera) vaig portar aquest plat. En la intimitat d'un àpat familiar n'hauria menjat només jo però en aquest cas, pares, germans i cunyats van  avalar la proposta i per això, ara em veig en cor de fer-vos-la arribar. 

El recomano especialment durant els dies calorosos de primavera i estiu que ens esperen.

Una abraçada i un cop més, per molts anys marona!!

PA DE FORMATGE

Agafem al vol la "recepta del 15" d'aquest mes i us fem arribar la nostra proposta. Simple i fins i tot m'atreviria a dir amb poc interès però si toca parlar de pa, aquí estem! 

Més que una recepta, nosaltres us fem arribar un suggeriment. I dic "nosaltres" perquè en aquest cas, la mega-crack del pa a casa és la Glòria que agafa les regnes de la cuina mentre jo vagarejo per la casa sense saber què fer...bé, de coses a fer sempre n'hi ha i més amb tres criatures rondant.

Agafem com a referència la recepta de la Thermomix, sense més secret que el que descriu: 350 gr d'aigua, 2 culleradetes de sal, 1/2 de sucre, 40-50 de llevat fresc "premsat", 500-600 gr. de farina (si és de força millor però si no, la que tingueu al rebost).

Un cop tingueu la massa feta, la Glòria hi va afegir formatge (ratllat o en pols) tot i que hi podeu afegir el que us vingui de gust (sèsam, ceba, all, olives, etc...)

Cal tenir en compte: 

* Manipular la massa amb les mans untades d'oli.

* Posar una mica de farina a l'obrador per a manipular la massa sense que s'enganxi.

* Deixar reposar la massa amb la forma desitjada al màxim possible (sense passar-se, eh!)

* Fer servir una capa de paper de forn a la safata per a evitar que s'enganxi.

* Col·locar una tassa de terrissa amb aigua a dins del forn per a que la humitat eviti que el pa s'endureixi.

L'anècdota d'aquest pa ens la va brindar el Roc, el nostre fill gran. No ha pogut suportar mai el formatge i li vam donar a provar aquest pa sense avisar-lo (què dolents que som a vegades els pares, oi...???) i un cop el va haver tastat, ens va demanar que pel seu aniversari, volia dur aquest pa a l'escola en comptes de pastís. A partir d'aleshores, es mira el formatge amb uns altres ulls...


I nosaltres la mar de contents!!!

MEDALLONS DE CONILL ESCABETXAT

Un cop més, la recepta del quinze posa a prova la imaginació de cuiners aficionats i motivats. 

Com que d'afició i motivació per ara no me'n falta vaig decidir experimentar amb conill que sempre m'ha agradat moltíssim i vaig pensat que era una bona manera d'entrar al mon de l'escabetx.

Per a fer-lo ens caldrà: el llom d'un conill, 50cl de vinagre de vi blanc, una tasseta de vinagre de mòdena, un all a , llorer, farigola, romaní, pebre vermell, oli, sal i pebre

En aquest cas, vaig comprar un conill sencer. Un cop desossat el llom i tallat a medallons ben fins els vaig abocar a un plat fons amb tots els ingredients. Cal procurar que tots els trossos de conill quedin ben ofegats. Aquest plat, ben tapat va reposar a la nevera un parell de dies.

Cal tenir en compte que és una proposta arriscada ja que el conill no és una carn que agradi a tothom, la carn "crua" sovint aixeca reticències i l'escabetx no a tothom l'apassiona per igual. 

Tanmateix, es va convertir aperitiu original i diferent que va tenir èxits entre els qui el van voler tastar sense perjudicis. La textura queda molt i molt tendre amb un punt de cuit diferent gràcies a la maceració amb el vinagre. Tot un descobriment que de ben segur tornarà a sortir! 

RISOTTO DE CARXOFES

Fa molt de temps vaig fer un risotto amb una gran quantitat de carxofes que em van caure a les mans. El record que en tinc era molt i molt bo però en aquella ocasió feia poques fotos a la cuina i encara no havia engegat el bloc. 


Com que no poso cap recepta que no hagi fotografiat jo personalment, l'altre dia em vaig disposar a repetir la recepta per a poder-la compartir. 


Així doncs, per a aquest risotto ens caldrà: Un litre i mig de brou de carn, dues cebes, 6-8 carxofes, dos grans d'all, mig quilo d'arròs tipus bomba, una tasseta de vi blanc, oli, sal, pebre i 200 gr. de formatge en pols (padano o parma).


En primer lloc posem a escalfar el brou (si pot ser complert i casolà, millor). Mentrestant triturem les dues cebes i les sofregim amb oli d’oliva a foc lent. Traiem el cor de les carxofes i les tallem en sis o vuit trossos. Els afegim al sofregit amb un parell d'alls esclafats.

Ho deixem daurar una estona fins que quedi ben cuit. Ho salpebrem i afegim una tasseta de vi blanc, xeres blanc i negre, etc...  Afegim l’arròs i ho remenem a foc lent una bona estona. Quan l'arròs està ben torrat, afegim el brou a mica en mica i sacsegem sovint la cassola. A mida que es va bevent el caldo, n'afegim controlant la textura i la cocció de l'arròs

Quan l’arròs estigui pràcticament cuit, afegim uns 200 gr de formatge en pols i ja el podem servir. 

Arreveure i bons àpats!!

FAVES AMB CALÇOTS

Una de les coses que més m’atrauen a la cuina és la combinació de productes de temporada a les receptes habituals. És una manera de donar un toc diferent i adaptat al calendari.

En aquest cas, feia temps que em rondava pel cap incorporar calçots a les faves estofades. Una gran descoberta. En el fons, és tan simple com reemplaçar la ceba pel calçot. Molt recomanable!!!

Ens caldrà:  Una bossa de faves (450 gr), deu calçots, cinc alls tendres, 400 ml de brou, quatre talls de cansalada fresca, 50 gr de bull/botifarra blanca, conyac de tòfona o similar, 2 fulles de llorer, oli, sal i pebre.

En primer lloc caldrà tenir la cansalada i la botifarra blanca i negra tallada a daus, els calçots i els alls tendres tallats en juliana. 

Comencem, coent la cansalada amb un raig d’oli ben calent i remenant sovint. Quan comenci a estar ben torrada, afegim els dos tipus de botifarra sense parar de remenar. La botifarra/bull ja està cuita i per tant només es tracta que deixi anar l’oli i  s’esparraqui una mica.

Quan estigui tot cuit, ho traiem de la cassola mirant de mantenir l’oli per a coure-hi el calçot i l’all tendre a foc lent. Anem remenant sovint per a que tot quedi tot ben cuit. Afegim un gotet de licor (en aquest cas vaig afegir tres cullerades soperes de conyac de tòfona) i deixem que s’acabi de coure.

Quan el calçot i l’all ja estiguin ben daurats, afegim el tall que hem separat i remenem.

Afegim les faves (congelades o no) i continuem remenant mentre afegim el brou calent (aneu afegint en funció de si en falta o no) salpebrem i deixem coure 40’ a foc lent.

Ja tenim el plat llest!

Tota una experiència culinària i molt agraïda!!

Bon profit.

M'acaben de fer arribar aquestes quatre ratlles que en Manuel Vázquez Montalban va escriure sobre les faves i he cregut interessant inclure'l: 

"...Tambien llamadas «faves ofegades», es decir, habas ahogadas, porque se cuecen en los mismos jugos que dejan las habas, más los que aportan las cebollas, tomates y el poco licor que reciben. He sostenido, sostengo y sostendré que las habas a la catalana son un afrodisíaco de virtudes equivalentes a las criadillas de gallo, según Brantôme el más grande afrodisíaco de la naturaleza. El erotismo de las habas a la catalana procede de la textura, sabor y bioquímica de los ingredientes condicionados por las hierbas aromáticas (mejorana y menta) pero también de la oscuridad saturnal de la sangre de la butifarra negra. Y como causa socioerótica hay que aportar esa digestión pesada, esa modorra acalorada en la que todo pecado es posible. Preferible la compañía de mujeres gruesas, de sistema nervioso lento, porque las de sistema nervioso rápido son capaces de digerir el plato a una velocidad poco conveniente y se crea un desfase de climas de resultados funestos.

A las habas a la catalana le van muy bien las señoras de ojos verdes, pero en su evidente escasez tampoco hay que hacerles ascos a las de ojos grises o azul grises. Con respecto a las de ojos negros no las he probado nunca con este plato, pero me temo una postcama llorona..."

Manuel Vázquez Montalbán, Las recetas inmorales (1981)

Aquesta proposta participa també a la recepta del 15