OUS FERRATS AMB VERDURES I CARN

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

El relax estiuenc i les ganes de gaudir dels amics et porten a autoencigalades memorables!

Es feia tard, a la piscina quedàvem encara cinc famílies i ningú tenia el dinar fet i clar vam començar a parlar de menjar. Que si aquell cuina això, que si m'agradaria cuinar allò, que si un cop vaig veure fer... Entre el sol de la muntanya que ens havia escalfat massa el cap i les ganes de gastrojuerga que es respiren a l'estiu vam acabar ben embolicats amb un festival d'ous amb llit de la sort.

Tothom va anar a casa a buidar el rebost, vam comprar una mica de cansalada i xistorra i ens vam posar a treballar:

Vam fer servir: Patates, pebrot verd i vermell, ceba, mongeta seca, ous oli, sal i pebre

En primer lloc vam coure la carn, la vam treure i tallar a daus. Amb el mateix oli i una mica més d'oliva vam afegir les patates i verdures tallades i ho vam deixar coure a foc baix. Quan tot va estar cuit vam afegir de nou la carn i les mongetes i al cap de cinc minuts vam anar esclafant els ous que es van anar coent poc a poc. En poca estona teníem el dinar a punt i només calia separar cada ració amb una espàtula i servir. En total vam fer servir trenta ous!!!  

Com no podia ser d'una altra manera, la cosa va donar peu a una sobretaula magnífica. És el que passa quan comparteixes àpats amb amics.

Si ho voleu provar només cal que ho adapteu per a la colla que tingueu prevista i llestos!

AMANIDA ALEMANYA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Jo soc molt fant de les amanides amb patates i ara a l'estiu és quan millor entren...ben fresquetes i reposades!

Com que es presta a portar de carmanyola en vaig fer un dia que havia d'anar a buscar nanos per aquests mons de Déu.

En aquest cas vaig fer amanida alemanya que és com fer-la russa però variant alguns ingredients, son cosines germanes vaja!

Per a fer-la vaig utilitzar: cinc patates blanques, ceba dolça, cogombrets en vinagre, enciam, tres frankfurts, olives (no em podia estar de donar el toc mediterrani) i salsa tàrtara.

Així doncs, agafafeu unes quatre o cinc patates blanques, ompliu una cassola amb l'aigua salada justa per a cobrir-les i quan les pugueu punxar les traieu de seguida per a evitar que es desfacin. Passeu uns bons frankfurts per la paella i separeu.  Mentre es refreden talleu els cogombrets en vinagre, les olives, la ceba tendra (si voleu posar cebetes o ceba seca endavant) i l'enciam a trossets petits. Quan tingueu les patates fredes, les peleu i les feu a daus juntament amb els frankfurts. Un cop tingueu tots els ingredients llestos, els barregeu amb unes quantes cullerades de salsa tàrtara i cap a la nevera! 

Apes, si no el coneixíeu ja teniu un plat més d'estiu al receptari

Bon estiu a tothom!!!

LLAMINERA AMB PARMENTIER DE TÒFONA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Estem de ple als sopars d'estiu...que si veniu que fa temps que no ens veiem, que si quedeu-vos i ens espavilem, que si la canalla la tenim fora, que si us hem portat això de menjar de l'altre punta de món...un clàssic durant el juliol vaja. 

Total, que és el moment de fer invents i provar coses noves... Primer vaig estar dubtant de fer servir el sifò que fa poc em van regalar però tenia poc temps i havia d'anar sobre segur. 

Coneixia al Sr. Parmentier tot i que mai havia tingut mai el plaer de veure'l per la cuina de casa i vaig pensar que era un bon moment. Tenia patates, oli de ceps, mantega, crema de llet, aigua de tòfona, tòfona amb conyac, sal fina, pebre, escames de sal, només em faltava una bona carn i vaig tirar per la llaminera de porc. 

No volia que fos un plat excessivament pesat i calent ja que es tractava de sopar a la fresca del pati i així és com m'ho vaig manegar:

En primer lloc vaig posar a bullir 4 patates i quan van estar prou cuites però no massa (punxeu-les amb un ganivet) amb l'ajuda dels pinxes de torn vam passar-les pel passapurés i ho vam barrejar amb una nou de mantega, 100 ml de crema de llet, l'aigua de tòfona. Quan va estar ben barrejat i amb una textura homogènia vam salpebrar i afegir un raig generós d'oli de ceps. El parmentier estava llest i només calia refredar-lo una mica.

Amb la carn primer vam pintar-la amb mel i la vam marcar amb mantega a foc fort per a que ens quedes al punt per dins. Un cop cuita, vam tallar-la a rodanxes i la vam posar sobre una base de parmentier i amb una mica de tòfona picada i escames de sal per sobre. Voilà!

Això ho podeu servir en plat, sobre una torrada fina o fer-ho encara més petitó a mode mos. Nosaltres el vam gaudir moltíssim...proveu-ho i ja direu!

Bon estiu!!!

GRATINADA DE PATATA, CARABASSÓ I BACÓ

La descoberta de la Gratin Dauphinois va marcar un punt d'inflexió a la cuina de casa. Soc fan de la cuina al forn per pràctica i versàtil i amb aquesta recepta s'ha ampliat sucosament el ventall de possibilitats d'àpats improvisats. Si disposeu de patates i formatge ja ho teniu...la resta és una qüestió d'imaginació! 

Aquesta que va vam preparar fa uns dies combina patata, carabassó, bacó, formatge i herbes provençals.

Es tracta d'anar posant capes a mode lasanya dels ingredients tallats a rodanxes i afegint formatge emmental, sal i pebre a cada pis. 

Com podeu veure, la combinació és infinita i només cal tenir en compte la textura i gruix de tots els ingredients per a que tots quedin ben cuits. 

En primer lloc preparem la safata untada amb mantega i anem fent els pisos al gust. Després ho coem al forn durant una mitja hora a 100º / 140º i llestos. 

No em digueu que no és fàcil... animeu-vos a provar-ho que val la pena!

CONCURS DE TRUITES A LA FIRA DE LA CANDELERA

La 163 Fira de la Candelera no l'oblidaré fàcilment...Ha estat molt intensa i una experiència brutal! Apart de dinamitzar xarxes i promocionar els tastos em van demanar si podia col·laborar fent de jurat al concurs de truites del Mercat Municipal de Molins de Rei...i és que a mí, quan algú comença la frase amb "em podries fer un favor..." ja té molt de guanyat. Fer aquestes coses molen però si a més, és a casa... fantàstic! 

Estava clar que havia de posar-m'hi sense haver esmorzat prèviament perquè tastar més de vint truites, amb el risc de repetir-ne alguna per a consensuar el veredicte, suposava un repte pel fetge. Així doncs, sense donar-hi gaires voltes, el dissabte pel matí vaig baixar amb el Guiu cap al Mercat.

Em vaig trobar la grata sorpresa de compartir jurat amb l'Òscar de Carns David i la Neus d'El Tast, dues persones que saben de què parlen quan es posen darrere el taulell i els fogons. 

Amb poc més d'una hora ho vam tenir tot tastat i enllestit. Tot i això, no ens vam estalviar debat entorn a la teoria i l'essència de les truites. És fantàstic llevar-se de bon matí per a parlar de què i com cuinar, oi? a mi m'encanta...

Deliberació del jurat sota l'atenta mirada del Gerard, director del Mercat i acompanyats pel Guiu que va exercir de reporter i suport logístic

Mostra de les truites presentades a concurs

Finalment vam tenir la numeració guanyadora que va correspondre al Roger Sànchez amb una truita de calçots, el Miquel Pellicer amb una truita de botifarró de ceba (morcilla) i el Miquel Vendrell amb una truita de carxofes. Amb el seu permís, aquí us deixo la recepta de les tres:

Primer classificat: TRUITA DE CALÇOTS

de Roger Sànchez

INGREDIENTS: 

10 calçots. 

4 o 5 patates mona lisa 

4 ous 

c/s sal 

oli

ELABORACIÓ: 

Pelem i escaldem els calçots, refredant-los amb aigua i gel per parar la cocció. 

Els marquem a la paella perquè agafin color, gust i textura de calçots fets a la brasa. 

Mentrestant, Pelem, tallem i coem les patates com en una truita tradicional. 

Tallem els calçots en trossos de 2 cm. aproximadament per a poder-los trobar-los i que semblin que els que estem habituats a menjar normalment.

Barregem els calçots, les patates i els ous i procedim a fer una truita tradicional. 

Per acabar el plat el decorem amb un parell de calçots sobre de la truita. 

Segons el parer del Roger, es clau la textura dels calçots, si ens passem al escaldar-los quedaran tous i es desfaran, perden així el seu cruixent. 

El romesco es opcional, però li dona un toc final genial.

Segon classificat:TRUITA DE BOTIFARRÓ DE CEBA 

de Miquel Pellicer

INGREDIENTS: 

4 ous

2 patates

1 ceba

1 botifarró de ceba o morcilla

1 raig de llet

ELABORACIÓ:

Es talla la ceba a juliana i es fregeix a foc lent, volem que es posi tova no que quedi cruixent. Afegim les patates tallades a rodanxes no gaire gruixudes. També a foc lent, més que fregir s'han de confitar.

Batem els ous i hi afegim la llet i un xic de sal, esmicolem el botifarró i barregem amb l'ou batut juntament amb la patata i la ceba ja confitats. Ho deixem reposar uns minuts i ja ho podem posar a la paella amb un xic d'oli i a foc baix per tal que no es cremi per fora i es faci bé per dins, s'ha de girar. I llestos, a menjar.

Tercer classificat:TRUITA DE CARXOFES 

de Miquel Vendrell

INGREDIENTS: 

5 patates (mitjanes)

4 ous grans

4 calçots

2 carxofes

5 alls tendres

ELABORACIÓ:

Pelar i tallar les patates i carxofes a trossos petits. El mateix amb els calçots i alls tendres.  Els calçots abans de tallar-los, posar-los una estona al micro per què s'estovin.

Per separat fregir les patates, les carxofes i els calçots amb els alls tendres. Un cop passat per la paella, barrejar tot en un bol amb els ous que prèviament els haurem batut. Doncs mira, de sal li vaig posar una mica per separat a tot, és a dir, en el moment de fregir-se les patates, les carxofes i els alls tendres amb els calçots. Si que vaig deixar un parell de minuts tot barrejat al bol.

A partir d'aquí, els passos a seguir son els d'una truita tradicional. 

Felicitats a tots tres i gràcies a tots els qe hi van participar!!! Us deixo una crònica del VIUMOLINS i el vídeo de l'entrega de premis que pel colmo, també em va tocar fer-ho a mi amb l'assistència aquest cop, del Jan

Ara ja pensant en el concurs gastronòmimc de la Fira de la Candelera 2015...no podem parar, tu!

TALLER CUINA BÀSICA - FINAL DE CURS

Segur que molts de vosaltres teniu la sensació que gran part dels mondongos i juergues de l'any tenen lloc durant el mes de juny!!! Si és així, doneu-vos un respir i continueu llegint, encara que sigui per teràpia...si no és el vostre cas, gaudiu de la vostra esponjada agenda i seguiu també en el post ara que us ho podeu permetre.

En el més del "final de tots els cursos" va tenir lloc també el del Taller de cuina bàsica que vaig començar al mes de novembre. Han estat uns mesos molt intensos on hem barrejat la teràpia de grup, personal, cuina, riures i àpats. Tota una experiència que m'ha fet créixer a tots nivells i que he compartit amb tots vosaltres principalment via fèisbuc per a no bloquejar el blog amb coses del taller:

Grup obert del taller

Àlbum de fotos del taller

Ara però, és el moment d'ensenyar-vos el que hem fet!!!

Podeu descarregar-vos el pdf amb totes les receptes (tot i que algunes ja ronden pel blog...)

Abans però, vull agrair molt sincerament a Lékué, Maset, Petràs, La Tavella que hagin col·laborat en el taller!!!

Aquest és l'índex de tot plegat:

1er Trimestre - Novembre
15	Aperitius: * Crema d’anxoves * Txaka * Tiretes de moniato
22	Cremes dolces: * Codonyat * Compota de peres * Melmelada de taronja i poma
29	Cuina d’aprofitament: * Timbal d’arròs * Timbal de cigons
1er Trimestre – Desembre
13	Aperitius per festes: * Amanida travessada * Llitera de patata, ceba i cansalada * Boles de formatge
20	Cuina al microones: * Pastisset de truita * Lluç al vapor
2on Trimestre – Gener
13	Sopes i Cremes: * Caldo de verdures * Crema de carabassó * Crema de ceps i moixernons
17	Masses: * Pa bàsic * Creps
24	Pasta casolana: * Gnocchis * Tallarines * Salsa pesto i salsa carbonara
31	Truites: * De ceba tendra i botifarra negra * De calçots, carxofes i xampinyons * De ceba tendra i sobrassada
2on Trimestre - Febrer       Cap de Setmana 2 i 3 Fira Candelera
7	Ous al plat: * Volcà d’ou al vapor * Ou al forn * Ou estrellat
14	* Esquarterar, tallar i filetejar Pollastre i conill
21	Llegums: * Llenties estofades * Faves a la catalana * Crema de mongetes
28	Postres: * Panacotta amb engrunat i melmelada * Capritx de xocolata * Pastís bàsic
2on Trimestre – Març
7	Arròs: * Risotto d’espàrrecs * Risotto de bolets
14	Mandonguilles: * De vedella i formatge * De bledes i formatge blau * De pollastre i pernil
21	Peix cru: * Steak tàrtar de salmó amb mango * Tàrtar de tonyina amb romesco
3er Trimestre – Abril
4	Melmelades: * De maduixot * De mandarina
18	Bacallà: * Bacalhau à bràs * Bacallà confitat
25	Salses i cremes: * Salsa barbacoa * Crema de formatge blau * Salsa de vi negre
3er Trimestre – Maig
9	Vedella: * Estofat de vedella * Fricandó
23	Cuina a la sal: * Llom a la sal * Orada a la sal
3er Trimestre – Juny
6	* Arròs a la cassola mar i muntanya
13	* Dolços

GRATIN DAUPHINOIS

No us ha passat mai que de forma sospitosament espontània us topeu repetidament amb la mateixa cosa?? 

Durant el que portem de dos mil tretze a mi m'ha passat amb la Gratin Douphinoise!! he passat de no saber què era a topar-m'hi repetidament fins que, com no podia ser d'una altra manera, ho he fet a casa. 

Els divendres la canalla està fosa i al vespre, haig de fer-los sopar aviat si no vull que es quedin amb el cap clavat al plat. Normalment esperem a la mare per a sopar tots cinc però els divendres és gairebé impossible. Tan és així que el divendres en qüestió, quan la mare de les criatures va tornar de treballar dos dormien al menjador i l'altre anava com una ànima en pena fent tentines de son.

Tocava verdura, n'havia sobrat poca i en vistes del panorama, vam decidir fer-nos alguna cosa ràpida. L'únic que encara aguantava dempeus encara s'havia d'enllestir la motxilla per la sortida amb el Cau de l'endemà així que vam decidir que soparíem en mitja horeta. Temps suficient per a la Gratin??? segur que sí...

Vaig agafar un parell de patates vermelles (de blanques no en tenia) i un cop pelades, les vaig tallar amb mandolina ben finetes. En una safata ben untada d'oli d'oliva vaig començar a fer els pisos de patata, formatge, orenga, sal, pebre i mantega. Així successivament fins a tres pisos i amb alguna variació de formatge a cada pis (emmental, cabra, pols, bola...)

Amb deu minuts va estar preparat i ho vaig posar 10' al forn amb el foc per dalt i per baix i  cinc minuts només a gratinar. Com sempre que faig alguna cosa a forn, vaig lligar-lo curt per a que l'invent no es torcés.

Vam acompanyar-lo d'una mica de pa acabat de torrar i un vi blanc Albet i Noya (xarel·lo de 2012) un punt fresquet que va arrodonir un sopar deliciós...

Lluny de poder fer un sopar romàntic-improvisat, el gran de casa que encara cuejava es va dedicar a posar-nos música per l'ordinador però això sí, amb discreció...

CROQUETES POLLASTRE

Bodegó a càrrec de Cuinetes i La Bordeta....

Hauria de fer memòria per a recordar la darrera vegada que vaig fer croquetes (...suposo que les echaurren que ronden per aquí) i és que el cicle de les sobres i la cuina d'aprofitament a casa fa que no hi hagi mai prou material per a fer-ne. 

La carn d'olla m'encanta menjar-la sencera acompanyant la verdura del caldo amb una bona cullerada d'allioli o de maionesa amb all, i de pollastre rostit no en queda mai en una taula de cinc...

Ves per on però, el diumenge vaig arribar a casa després d'un cap de setmana familiar amb un pollastre gran, formós i acabat de descongelar que calia ventilar aviat. Vaig recordar que tenia acumulades forces carcasses de pollastre congelades i calia actuar amb celeritat per a airejar una mica el congelador amb previsió d'una setmana intensa amb necessitats gastronòmiques variades (excursions infantils, aniversaris, dinars amb avis i tiets...).

El primer de tot va ser fer un bon caldo de pollastre amb tot el material que rondava per casa: cinc carcasses de pollastre, un parell d'ales, dos talls de cansalada, cinc pastanagues, una ceba, quatre branques d'api, un tros de col, un os blanc de pernil, dos retalls de greix de pernil ibèric i cinc patates. És tot el que vaig poder arreplegar....

Amb el caldo i la verdura vam fer com sempre, sopa de pasta i crema de verdures i amb el pollastre i els dos talls de cansalada vaig decidir fer croquetes! 

No vaig fer res d'especial i els que hi esteu més avesats a fer croquetes no descobrireu res de nou però li vaig posar els cinc sentits i molt de carinyu ja que si la cosa sortia prou digne, les aprofitaria per a l'aniversari del Jan, el petit, que ahir va fer sis anys. 

Així doncs, vaig posar a sofregir una ceba a foc molt lent i al cap d'una estona hi vaig tirar un all picat. Mentrestant un cop desossat tot el tall el vaig abocar a la mateixa paella i a foc molt i molt lent, vaig deixar que tot plegat s'anés amarant. Em va sortir algun tros de col i api que vaig deixar i alhora que triava les últimes menudalles de pollastre del cul de la cassola, ho vaig esprémer reiteradament per a aprofitar el caldo que encara hi rondava. Quan tot plegat duia una estona xup-xupejant, vaig afegir sal, pebre i all en pols, un parell de cullerades de farina i vaig remenar fins que va quedar tot ben lligat. Al cap d'una estona mig got de llet i una cullerada de vobril tot deixant coure de nou vigilant que no s'enganxes.

Un cop refredat, vaig donar-hi forma a mode "tres queixalades" com les de tasca o taverna (ja ho diu la meva sogra que soc una mica "garrulo"), i els hi vaig fer el doble arrebossat propi també de les echaurren.

Per haver-me estrenat amb les de sobres de pollastre estic molt satisfet. Quan a la taula hi ha racionament i mirades de reüll per a comprovar qui n'ha menjat i quantes vol dir que la cosa ha funcionat...oi?. Tot i que el protagonista de la nit va ser el peque, les croquetes li van fer certs moments d'ombra.

No res, així va anar i el menda més feliç que un tornavís,...especialment per una celebració enguany tan sentida! 

ESTOFAT RÀPID

Ahir a la nit ens va tornar "pillar el toro"... No teníem ni dinar ni esmorzar per avui. Com era de preveure, la Glòria es va encarregar de l'esmorzar (un pa de pessic boníssim) i jo del dinar.

Tenia uns daus de vedella al congelador i un bon sac de patates petitones de l'hort d'un amic. Allò tenia pinta a estofat!!!

Per a fer-lo, vaig fer servir: sis patates petites, 400 gr de daus de vedella, mitja ceba, una branca d'api, un got de pèsols, dues cullerades de tomàquet, un got de vi negre, una cullerada de vobril, sal, pebre, romaní, farigola, deu avellanes, quatre llesques de pa, dos gots d'aigua i dues cullerades de maionesa amb all o allioli.

Primer daurar la ceba i l'api en oli abundant i ho separar deixant l'oli a la cassola.  En aquell mateix oli, daurar la carn i un cop ben marcada, afegir de nou la ceba i l'api amb el tomàquet. Un cop cuit, salpebrar, abocar la farigola i el romaní i el vi i reduir uns deu minuts. Abocar l'aigua, les patates i el vobril. Un cop hagi arrencat el bull, tirar-hi les ametlles picades i la maionesa amb all i les quatre llesques de pa. Deixar coure 30' a foc lent i deixar reposar fins l'endemà.

No vaig posar pastanaga, all ni brou perquè no en tenia però en comptes d'això, vaig tirar de pèsols, de la maionesa que ens va sobrar de la brasa del diumenge i de vobril que barrejat amb l'aigua dona el pego i salva la papereta.

A hores d'ara, segur que ja se l'ha menjat i no en sé el veredicte però, pel que vaig anar tastant i la olor que feia, el puc ben defensar! ;-)

Àpes, a tirar milles...