ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!
De tant en tant a casa es genera una conxorxa familiar per a que acabi cuinant alguna cosa...comença amb un innocent "...fa temps que no mengem..." que evoluciona cap a "...ens faràs algun dia...?" fins que deriva en un "...vas dir que ens cuinaries..."
Així és com van anar aquests canelons! Un consell, no us hi resistiu...panxes contentes família contenta!!!
Us esplico:
Per a uns 40/50 canelons ens caldrà:
- Pel farcit: mig quilo de vedella melosa (la part del peixet és genial), mig quilo de carn de porc (magre, llom de les dues cares o botifarra), mig quilo de pit de pollastre, tres peus de porc (sis mitjos vaja), tres cents grams de cansalada de papada, oli, sal, pebre, mig litre de vi blanc, dues fulles de llorer i altres herbes aromàtiques que tingueu (romaní, farigola...), una cullerada de tomàquet concentrat o un parell de soperes de tomàquet natural triturat, una ceba i una cabessa d'alls.
- Per la beixamel: llet sencera, mantega, farina, nou moscada, pols de bolets secs formatge ratllat per gratinar
- Pasta: 50 plaques de canelons (o de lasanya), aigua i sal
En primer lloc fem un bon brou per a coure els peus de porc i la papada juntament amb les verdures de rigor. Un cop cuits i quan encara no estiguin freds del tot, desossem els peus i juntament amb la cansalada de papada ho esmicolem amb les tisores i cap a la nevera.
Pel rostit agafem una olla alta i en primer lloc tallem la ceba a daus petits o juliana i la posem a daurar amb un bon raig d'oli d'oliva i els alls sencers pelats. Quan comença a estar estovada pugem el foc i afegim tota la carn (vedella, porc i pollastre) tallat daus de la mateixa mida juntament amb les herbes aromàtiques. Remenem sovint i al cap de pocs minuts, quan la carn comença a estar marcada per tots els costats salpebrem, afegim el vi blanc, afluixem el foc i tapem. Si tenim olla a pressió podem enllestir-ho en uns 20/30 minuts, sinò compteu una mica més. Passada aquesta estona afegim els peus i la cansalada esmicolada i deixem coure-ho junt, sempre a foc lent durant uns 10 minuts. Traiem el llorer i les herbes que hi hem afegit i a la mateixa cassola li donem un toc de batedora. Si teniu màquina de triturar carn molt millor. Un cop triturat tot ho aboquem en tuppers plans i cap a la nevera. És molt millor que siguin plans ja que la gelatina dels peus fa que tot el farcit quedi pres i alhora d'agafar-lo per a embolicar el caneló és molt pràctic per tallar-ho a la mida que vulguem.
Per les plaques de pasta seguiu les indicacions que marqui la capsa. Jo faig servir plaques de lasanya que només cal escaldar deu minuts amb aigua calenta i llestos. Remeneu sovint per a que no se us enganxin entre elles i un cop estiguin llestes, esteneu-les a sobre d'un drap...aneu fent pisos de draps i plaques sense patir i així es mantindran bé.
Per la beixamel poseu a escalfar la llet amb una nou de mantega, sal, nou moscada i la pols de bolets (si no teniu les espècies, cap problema...no en poseu). Quan estigui calenta però sense bullir aneu afegint farina sense parar de remenar per a que no es facin grumolls. En funció de l'espessor que vulgueu aneu afegint llet o farina i recordeu que quan ho deixeu reposar continuarà espessint. Per tant us suggereixo que us passeu per defecte i no per excés. La beixamel serveix per a amorosir el caneló i si és massa espessa pot fer l'efecte contrari!
Quan ho tingueu tot fet aboqueu una mica de beixamel a la safata de forn, talleu el farcit en rectangles que us permetin embolicar cada caneló i els aneu posant a la safata. Un cop plena els acabeu de cobrir amb la beixamel i hi poseu el formatge ratllat per gratinar.
És un plat que ja està cuit, per tant, el toc de forn és només per gratinar el formatge i escalfar els canelons. Per tant, amb 8/10 minuts de forn en tindreu de sobres.
Recordeu com els heu posat a la safata perquè alhora de servir-los no els veureu i no cal destrossar-los en el moment més esperat...hehehe.
