TALLER CUINA BÀSICA - FINAL DE CURS

Segur que molts de vosaltres teniu la sensació que gran part dels mondongos i juergues de l'any tenen lloc durant el mes de juny!!! Si és així, doneu-vos un respir i continueu llegint, encara que sigui per teràpia...si no és el vostre cas, gaudiu de la vostra esponjada agenda i seguiu també en el post ara que us ho podeu permetre.

En el més del "final de tots els cursos" va tenir lloc també el del Taller de cuina bàsica que vaig començar al mes de novembre. Han estat uns mesos molt intensos on hem barrejat la teràpia de grup, personal, cuina, riures i àpats. Tota una experiència que m'ha fet créixer a tots nivells i que he compartit amb tots vosaltres principalment via fèisbuc per a no bloquejar el blog amb coses del taller:

Grup obert del taller

Àlbum de fotos del taller

Ara però, és el moment d'ensenyar-vos el que hem fet!!!

Podeu descarregar-vos el pdf amb totes les receptes (tot i que algunes ja ronden pel blog...)

Abans però, vull agrair molt sincerament a Lékué, Maset, Petràs, La Tavella que hagin col·laborat en el taller!!!

Aquest és l'índex de tot plegat:

1er Trimestre - Novembre
15	Aperitius: * Crema d’anxoves * Txaka * Tiretes de moniato
22	Cremes dolces: * Codonyat * Compota de peres * Melmelada de taronja i poma
29	Cuina d’aprofitament: * Timbal d’arròs * Timbal de cigons
1er Trimestre – Desembre
13	Aperitius per festes: * Amanida travessada * Llitera de patata, ceba i cansalada * Boles de formatge
20	Cuina al microones: * Pastisset de truita * Lluç al vapor
2on Trimestre – Gener
13	Sopes i Cremes: * Caldo de verdures * Crema de carabassó * Crema de ceps i moixernons
17	Masses: * Pa bàsic * Creps
24	Pasta casolana: * Gnocchis * Tallarines * Salsa pesto i salsa carbonara
31	Truites: * De ceba tendra i botifarra negra * De calçots, carxofes i xampinyons * De ceba tendra i sobrassada
2on Trimestre - Febrer       Cap de Setmana 2 i 3 Fira Candelera
7	Ous al plat: * Volcà d’ou al vapor * Ou al forn * Ou estrellat
14	* Esquarterar, tallar i filetejar Pollastre i conill
21	Llegums: * Llenties estofades * Faves a la catalana * Crema de mongetes
28	Postres: * Panacotta amb engrunat i melmelada * Capritx de xocolata * Pastís bàsic
2on Trimestre – Març
7	Arròs: * Risotto d’espàrrecs * Risotto de bolets
14	Mandonguilles: * De vedella i formatge * De bledes i formatge blau * De pollastre i pernil
21	Peix cru: * Steak tàrtar de salmó amb mango * Tàrtar de tonyina amb romesco
3er Trimestre – Abril
4	Melmelades: * De maduixot * De mandarina
18	Bacallà: * Bacalhau à bràs * Bacallà confitat
25	Salses i cremes: * Salsa barbacoa * Crema de formatge blau * Salsa de vi negre
3er Trimestre – Maig
9	Vedella: * Estofat de vedella * Fricandó
23	Cuina a la sal: * Llom a la sal * Orada a la sal
3er Trimestre – Juny
6	* Arròs a la cassola mar i muntanya
13	* Dolços

POBLE O RES: SOPAR DE PINXOS DEL NOU MULEI

Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d'un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l'Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l'entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m'ha agafat de ple i l'entitat s'ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum...) 

Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l'alçada de l'esdeveniment, i és que la currada de "maquejar" l'espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 

El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de "pinxos". El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:

Tonyina, enciam, ceba i guindilla 

Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d'all i surimi)

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all

Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata

Truita de patates, botifarra negre i ceba

Llonganissa

Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert

Gorgonzola amb anous

Formatge de vaca serrat de triadó

Cassoletes de Guacamole

Escalivada amb anxova

Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles

Gilda (olives, guindilla i anxova) 

Mouse d’albergínia i formatge de cabra 

Truita de carxofa i alls tendres

Truita de bacallà i pebrot

L'aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo...si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L'espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí...

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!

COCA DE FORNER

A vegades em cal una empenteta per a desencallar alguna recepta pendent i un cop més, va ser gràcies a la Laura de Coure Coulants...
Que si és tan fàcil, que queda tan bona, que no cal matar-s'hi gens, que a veure quan ens la fas d'un cop... Per fí, la coca de forner o coca de pa va tenir el seu moment a la cuina beumalista!!!

Llegint els ingredients semblava que tenia de tot i no vaig voler deixar escapar la oportunitat. Em vaig llegir de cap-a-rab la recepta de la laura i haig de confessar que el concepte dels "barrots" inicialment em va inquietar una mica però veient el vídeo del Barriga que va fer pel Cuines vaig veure-ho més clar!

Però una recepta no passa així com així per la cuina de casa sense que acabi passant alguna cosa! En el moment de posar-m'hi...una: em vaig adonar que no tenia prou farina força, dues: el llevat que tenia a la nevera estava més "pallà" del que m'hagués agradat, tres: no tenia matafaluga (anís en gra) i quatre: no tenia licor d'anís!!! Quin panorama no??

Lluny de renunciar, m'hi vaig posar amb més ganes que mai tot canviant i reemplaçant ingredients. 

Per a la coca vaig fer servir: mig quilo de farina força (bé, mig quilo és el que hauria d'haver posat però vaig completar-ho amb farina normal...), 10gr aproximdament de llevat fresc, una culleradeta de sal, 280 ml d'aigua i 25 ml d'oli d'oliva.

Finalment vaig acabar fent tres coques, una de canyella, una de xocolata i una d'avellanes i per això vaig fer servir: Oli d'oliva per pinzellar, canyella en pols, avellanes passades pel morter, sucre avainillat, i sucre normal 

Així és com ho vaig preparar (tal i com ho explica la Laura):
"...
- Amassar o bé a una amassadora o bé a mà tots els ingredients de la coca. Posem tots els els ingredients menys l'aigua que l'anirem afegint gradualment a mida que la massa ens la vagi demanant fins a posar-la tota.
- Amassem uns 10-12 minuts a màquina o 20-25 a mà fins que veiem que la massa està suau i elàstica i es fa un tel quan la estirem.
- És el moment de posar la massa a un bol empolsimat amb farina i tapar-la amb un paper film i la deixem llevar uns 45 minuts o 1 hora.
- Després dividim la massa en 2 o en 3 parts i fem uns barrots amb ella. Per fer els barrots primer estirem cada porció, la imaginem en 3 parts i dobleguem cada una de les parts fins al centre, després la pleguem sobre ella mateixa i per últim tanquem les puntes pressionant amb els dits i ja tindrem fetes les formes de barrot. Repetim el procediment per les altres peces.
- Després deixem llevar els barrots fins que doblin el seu volum. Unes dues hores. Jo un dels barrots el vaig deixar a la nevera tota la nit i després el vaig treure una estoneta abans de fornejar (uns 30 minuts o 1 hora abans)
- Un cop llevats els barrots, els agafem i amb les mans li donem la forma de coques.
- Les pinzellem amb oli, les empolsimem generosament amb sucre i pinyons i els posem al forn preescalfat a 250º de dalt i de baix uns 12 minuts. 

..."
Certament, aquelles coques van marcar un abans i un després a la cuina de casa. La canalla se les van endur a l'escola i en prou feines en van esmorzar repartint-la entre mestres golafres (algunes més que altres...) i col·legues de classe. L'èxit va ser aclaparador si bé la que va triomfar més va ser la de canyella! 

L'experiència cocaire va ser molt prometedora... si amb una sabata i una espardenya van sortir aquelles coques tan bones, el dia que les faci ben fetes hi haurà catarsi col·lectiva assegurada. 

Mira, demà per Sant Jordi pot ser un bon moment, no? Això, sí...abans passo pel súper!!!

Avui és demà...o sigui l'endemà d'haver escrit l'entrada i tal i com vaig dir, les coques com cal! Feliç Sant Jordi a tothom...

CREMA DE VERDURA APROFITADA

Ens trobem en un nou dur i colpidor final de mes on moltes persones es debaten entre l'eco de la nevera i les teranyines del rebost amb la remor de fons de panxes buides...

Avui toca posar-se les piles de debò! sense laments, sense autocompassió i amb la mirada perduda a una sortida cap endavant. 

Molta gent té el privilegi d'escollir i valorar entre productes, ingredients i tendències però cada cop menys gent té aquesta sort i ha d'omplir el pap amb imaginació passejant amb el cap cot entre els passadissos del súper per a no topar-se amb algun producte abans imprescindible, ara relegat a la categoria de capritx o en el pitjor dels casos, de luxe.

Així doncs, ànims a tothom que ho pateix que, d'una manera o altra, som tots! Per tant, no oblideu que aquest cap de setmana tenim la oportunitat de compensar la balança, encara que sigui esporàdicament, col·laborant amb el gran recapte d'aliments i donar una lliçó d'autoestima comunitària a polítics, bancs i demès ànimes de malviure, depravats, xoriços i carronyaires socials que encara que s'afegeixin al carro de les bones intencions, a aquestes alçades ja no enganyen a ningú i tothom els hi té la mida presa... 

No hi ha donatiu prou gran que puguin fer per a compensar el mal que ja han fet! 

Bé, prou d'arengues i passem a la cuina que a mi, personalment em relaxa...

Us faig arribar una proposta feta al més pur estil de la cuina d'aprofitament: revisar el que tens, pensar com pot combinar i cuinar-ho amb una mica d'imaginació (RePeCu - mode Àlex del SP3, hehehe)

Ahir per la nit, vaig agafar un quart de col i una pastanaga que rondaven per la nevera, vaig pelar una ceba i ho vaig posar a bullir amb uns quants rosegons de pa sec a l'aigua de coure els cigrons.

Mentrestant, vaig agafar una mica més de pa sec, el vaig fer a daus i el vaig fregir a foc fluix amb una mica d'oli. Mentre es feia i sense perdre'l de vista, vaig fer uns fredolics i camagrocs que encara em quedaven de la darrera cacera de dissabte amb Bolets Petràs i els vaig coure amb un all ben picadet. Un cop fet i separat, vaig tallar un pit de pollastre a daus petitons i el vaig fer a la mateixa paella. Quan va estar rosset, vaig abocar un raig de soja i vaig separar-ho. 

Un cop triturada la crema de verdura amb aigua de cigrons, vaig abocar-hi el pollastre i el vaig deixar reposar. Al cap d'una estona, ja es podia servir i coneixent a la família, vaig posar els bolets i el pa sec en bols a la taula per a que s'ho servissin al gust. 

En un altre moment, hagués posat una mica de formatge en pols però no en tenia...llàstima! 

Com veureu, aquest és un sopar calent, i que amb poc més d'un euro va servir per a sopar cinc persones. D'aquí a uns dies, trobareu totes les receptes dels gastroblogaires al blog de blogs contra la fam.

El recapte d'enguany, un cop més recull llegum sec i aquest plat que us proposo (que no és una recepta...) gira entorn a l'aigua de coure aquest llegum i que pot ser de cigrons, llenties o mongetes indistintament. 

Durant tota aquesta entrada, m'han vingut els records de quan era petit i trastejava rere els taulells del supermercat familiar on la mare venia llegum cuit. La gent venia amb tuppers i pots a buscar l'aigua del llegum que la mare els regalava...de petit no ho entenia i ara, veig que la seva generositat ara el sopar d'aquesta gent. I la vostra generositat? divendres i dissabte...no ho oblideu!!!

Podeu fer el vostre donatiu també on-line

SOPA DE PA AMB PILOTILLES

Un nou plat de cuina de guerrilla basat en la cuina d'aprofitament... 

A casa, quan coem llegum tendim a guardar l'aigua i aquest cop la vaig aprofitar per a fer una sopa de pa, que també en teníem per a parar un tren, amb unes pilotilles i bocins de pa fregit.

Així, doncs amb quatre coses vam ventilar un sopar que, de bones a primeres, pintava una mica eixut...

Per a fer la crema vaig fer servir: Una ceba, l'aigua d'haver cuit les mongetes, rossegons de pa sec, oli, sal, herbes silvestres.

Per a les pilotilles: 300gr de carn picada, el rovell d'un ou, oli, sal, pebre, all, julivert i pa ratllat

En primer lloc, vaig coure la ceba a foc lent fins a tenir-la ben cuita i dolça. Amb el mateix oli i una mica de l'oli de bolets que em quedava de la darrera paellada de rovellons, vaig fregir el pa a bocins i en vaig reservar uns quants. Quan va estar tot llest, ho vaig triturar juntament amb el "caldo del mongetes", rectificant de sal i fins a aconseguir una textura fina i sense grumolls. 

En segon lloc, vaig barrejar tots els ingredients per a fer les pilotilles amassant una bona estona per a que tots els ingredients quedessin ben escampats. Un cop amassat tot, calia donar forma a tot aquell preparat amb unes boletes ben petites, arrebossar-les amb pa ratllat de nou i passar-les una bona estona per la paella per a que quedessin ben torrades i cruixents. 

Per últim, vaig posar a escalfar la crema amb les mandonguilles dins durant uns deu o quinze minuts a foc lent. 

Un plat extremadament econòmic, bo, senzill, nutritiu i calentó!

Bon cap de setmana

L'ENTREPÀ

Per fi he trobat una excusa per a fer una entrada sobre els entrepans. Un cop més, gràcies a larecepta del 15.

  

No son poques les converses que hem tingut sobre l’entrepà ideal i la conclusió és que són com els ous ferrats, fàcils de fer, universals però molt personals.

Tot i que podem afirmar que hi ha un format d’entrepà que tendeix a agradar a la majoria de la gent, tots tenim els nostres gustos, detallets i manies que el fan únic.

El pa: cruixent o de motlle, amb crosta dura o tova, amb molla o sense, integral, de cereals, d’olives, rodó, barra, i un llarguíssim etcètera.

El tomàquet: sucat o a rodanxes, de penjar, de pera, per sucar, rascar o pintar...o sense tomàquet

L’oli: d’oliva verge, aromàtic, sense oli,

La sal i les espècies: amb o sense.

El farcit: és infinit!

A mi, m’agraden amb qualsevol tipus de pa que sigui del dia (cosa que passa poc sovint), ben sucat per les dues cares i si queda algun tros de tomàquet al pa molt millor, bàsicament salat i amb tot el farcit ben distribuït i generós, ben regat d’oli i amb un polsim de sal. La meva màxima alhora de fer un entrepà és que a cada queixalada, hi ha d’haver tots els ingredients de l’entrepà!. Em molesta igual menjar-me el pa sol com l’embotit.

Darrerament començo els entrepans pel crostó per a treure-me’l de sobre aviat i encara amb gana. No ho he fet sempre i trobo que és una bona opció. Total, per un dels dos costats has de començar...

Aquest que us ensenyo l’he fet aquest mateix matí amb el pa de pipes que va fer ahir la Glòria, així doncs, bona part del mèrit per ella!

He “tunejat” una proposta que vaig menjar a una cerveseria, en aquella ocasió era una hamburguesa i l’havien batejat com a “americana”. Jo he canviat la carn per pernil dolç i he afegit les olives que m’encanten.

Així doncs, l’entrepà d’avui porta: pa de pipes, pernil dolç, tonyina, formatge blau, olives, cogombrets amb vinagre, tomàquet, oli i sal.

A mi m’encanta però com he dit abans, tothom es pot fer l’entrepà del que li vingui més de gust.

...Tot és bo el que a l’entrepà hi ha!