AMANIDA ALEMANYA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Jo soc molt fant de les amanides amb patates i ara a l'estiu és quan millor entren...ben fresquetes i reposades!

Com que es presta a portar de carmanyola en vaig fer un dia que havia d'anar a buscar nanos per aquests mons de Déu.

En aquest cas vaig fer amanida alemanya que és com fer-la russa però variant alguns ingredients, son cosines germanes vaja!

Per a fer-la vaig utilitzar: cinc patates blanques, ceba dolça, cogombrets en vinagre, enciam, tres frankfurts, olives (no em podia estar de donar el toc mediterrani) i salsa tàrtara.

Així doncs, agafafeu unes quatre o cinc patates blanques, ompliu una cassola amb l'aigua salada justa per a cobrir-les i quan les pugueu punxar les traieu de seguida per a evitar que es desfacin. Passeu uns bons frankfurts per la paella i separeu.  Mentre es refreden talleu els cogombrets en vinagre, les olives, la ceba tendra (si voleu posar cebetes o ceba seca endavant) i l'enciam a trossets petits. Quan tingueu les patates fredes, les peleu i les feu a daus juntament amb els frankfurts. Un cop tingueu tots els ingredients llestos, els barregeu amb unes quantes cullerades de salsa tàrtara i cap a la nevera! 

Apes, si no el coneixíeu ja teniu un plat més d'estiu al receptari

Bon estiu a tothom!!!

POBLE O RES: SOPAR DE PINXOS DEL NOU MULEI

Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d'un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l'Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l'entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m'ha agafat de ple i l'entitat s'ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum...) 

Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l'alçada de l'esdeveniment, i és que la currada de "maquejar" l'espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 

El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de "pinxos". El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:

Tonyina, enciam, ceba i guindilla 

Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d'all i surimi)

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all

Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata

Truita de patates, botifarra negre i ceba

Llonganissa

Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert

Gorgonzola amb anous

Formatge de vaca serrat de triadó

Cassoletes de Guacamole

Escalivada amb anxova

Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles

Gilda (olives, guindilla i anxova) 

Mouse d’albergínia i formatge de cabra 

Truita de carxofa i alls tendres

Truita de bacallà i pebrot

L'aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo...si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L'espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí...

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!

TRUITA DE MOIXERNONS

A pocs dies de la Fira de la Candelera de Molins de Rei i en motiu del concurs de truita popular i del concurs de truites 2.0 de Mercats de Barcelona que fan via fèisbuc, avui us passo una truita per a si algú va curt d'idees.

És evident que la truita casolana i tradicional és la que et manté al peu dels fogons i amb la paella pel mànec controlant la intensitat del foc, que no s'enganxi i que estigui prou cuita per a la temible i arriscada "girada de truita". Lamentablement, no sempre la puc fer així ja que mentre es cou, a casa passen mil coses tan o mes absorbents que vetllar una bona truita farcida. 

Tan és així que un bon dia, vaig provar de fer-la al forn. N'havia sentit a parlar i estava clar que allò m'estalviava la dosi de constància necessària en una truita convencional. Per tant, vaig agafar un motlle de silicona i sense més, ho vaig provar. El resultat em va sorprendre i em va encoratjar a integrar aquesta pràctica en la cuina diària...i és que on ho posa que en un motlle de silicona només s'hi poden fer pastissos?

Fa uns dies, mentre em debatia entre olles i cassoles em va arribar un comentari en format de recordatori enverinat: -Recordes que vam dir que duríem una truita???. Teníem un sopar i nosaltres havíem de dur "una truita d'aquelles que fa el Jordi"...com si es tractés d'una "rara avis"!!!

Així és com ho vaig pelar:
Tenia uns quants moixernons secs de Cal Petràs i vaig decidir sofregir una mica de ceba, afegir els bolets i una punteta d'all. Mentre tot això es coïa vaig agafar vuit ous i els vaig batre amb una mica de sal. Un cop cuita la ceba i els bolets, els vaig barrejar amb els ous i ho vaig deixar reposar mentre el forn agafava temperatura. Al cap de deu minuts, vaig abocar la barreja dins un motlle rectangular de silicona i cap al forn durant uns 15'/20' a 170º/180º

Un cop desemmotllat, com que tenia una mica de canonges i salsa agredolça a la nevera (melmelada i mostassa a l'antiga), vaig aprofitar-ho per a decorar el plat.

Us ben asseguro que no va quedar ni "truita" ni canonges...

No dic que sigui la millor manera de fer truites però és un format que us pot interessar conèixer.

Aquesta setmana al Taller de Cuina de la Federació que dinamitzo cada dijous, farem també monogràfic sobre el tema!

DAUS DE TOMÀQUET

Divendres vaig participar a un sopar iniciativa de l'Oriol, frikicuiner com jo, i on es van afegir altres companys de fatigues. Ell i jo ens havíem d'encarregar del sopar, per separat i guardant el secret fins al moment de portar a la taula les menges. La resta es va ocupar dels postres i el vi (i val a dir que van ser espectaculars!!!). Com imaginareu, allò era tot una experiència i un repte. 

Estava un xic saturat de propostes i pel cap em rondava un ampli assortit d'ingredients i receptes. Em veia com aquells personatges de dibuixos animats que els ronden ocellets i estrelles quan s'acaben d'estampar contra alguna cosa...igual!

Abans de prendre cap decisió vaig iniciar converses amb altres frikicuiners amb qui vam deixar anar la imaginació evocant possibles alternatives. Com ja deveu haver llegit en altres entrades no sóc gaire amant de repetir receptes i en aquesta ocasió vaig provar un parell de coses que no havia fet mai: Uns xampinyons farcits i una amanida amb daus de tomàquet. Dels xampis, ja us en parlaré un altre dia. Avui toca una cosa fresca ideal per a aquestes nits d'estiu que venen...

Ens caldrà: dos-quatre tomàquets madurs, quatre fulles de gelatina neutra, oli, sal i "toc al gust" (olivada, alfàbrega, orenga, ceba tendra, pipes, panses ...)

En primer lloc posem en remull les fulles de gelatina, tot seguit posem els tomàquets i el "toc" a la trituradora (minipimmer).

  

En aquest cas jo vaig fer servir olivada negre i ceba tendra que vaig triturar juntament amb els tomàquets fins a aconseguir una textura homogènia. 

Un com ho tingueu tot triturat, agafeu les fulles de gelatina amb un colador i espremeu-les per a treure'n el màxim d'aigua i afegiu-les al bol per a triturar-ho de nou.   

Si voleu que la textura del dau incorpori algun dels ingredients sense triturar, barregeu-ho ara i remeneu. Un cop llest, aboqueu-ho tot a un recipient a la mida i forma desitjada (podeu fer servir un motlle de plum-cake per a fer-ho servir en fines làmines, glaçoneres, tasses de cafè, etc...)

Un cop abocat al motlle, cal posar-ho a la nevera per a que qualli. Deu minuts abans d'emplatar, poseu-ho al congelador per a facilitar que surti del motlle sense que es trenqui. 

En aquest cas, vaig fer servir una mica de rúcula que tenia l'Oriol a la nevera tot que deixo la fullaraca a la vostra imaginació. Cal amanir-ho amb una mica de gràcia i si és amb una vinagreta, molt millor.

Jo no havia fet servir mai la gelatina i la primera vegada que vaig intentar fer això que us acabo d'explicar vaig fracassar estrepitosament. La gelatina no estava prou desfeta i ho vaig començar a triturar tot amb un morter i un bol de plàstic...Total, que vaig empastifar tota la cuina i vaig acabar a la dutxa amb tomàquet i gelatina fins al carnet d'indentitat!!! 

Com veieu, a la cuina  cal ser tenaç, sinò...què?

TABULE DE LLENTIES

Un cop més, ens acostem a mitjans de mes i toca repescar la iniciativa d'"Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta" sobre La recepta del 15.

Aquest mes, li ha tocat el torn a les llenties. 

Des de ben petit m'han agradat moltíssim i la mare ens les feia amb els culs d'embotit que sobraven a la xarcuteria, tallats a daus . Fa temps que a casa nostra les mengem estofades o simplement, bullides i per això, la proposta d'aquest més em va semblar adient per a esprémer una mica la imaginació (i més, tenint en compte que en la recepta del 15 dedicada a els calamars i a les croquetes, els hi vaig fer el salt...)

En una de les habituals i suggeridores tertúlies culinàries amb en Joan Vigó, es va perfilar el que podia ser una proposta adequada per aquests dies d'intensa calor. Havia de ser un plat fresc, senzill i nutritiu i vaig recordar el Tabule que vaig tastar, fa gairebé un any de mans d'en Jordi Llecha.

Un cop decidit que es podia fer una combinació prou "resultona", aquest dissabte, sorprenentment sol durant tota la tarda a casa, amb roba còmode i música adequada m'hi vaig posar.

Ens caldrà: 200 gr. de llenties cuites, un pebrot verd, un pebrot vermell, dues cebes tendres, dos o tres dents d'all, un bon manat de julivert, dues llaunes de pop (si és fresc, o congelat, millor), oli verge, soja líquida i sal.

La forma de preparar-ho és ben simple i sense cap secret. Cal esbandir a consciència les llenties, netejar i tallar tots els ingredients ben petits, barrejar-ho tot en un bol i posar-ho a la nevera abans de servir-ho.

El diumenge vam celebrar l'aniversari de la mare, gran cuinera que m'ha transmès aquesta afició, i com a homenatge a la seva habilitat culinària i com a mostra de la meva doble admiració (com a mare i com a cuinera) vaig portar aquest plat. En la intimitat d'un àpat familiar n'hauria menjat només jo però en aquest cas, pares, germans i cunyats van  avalar la proposta i per això, ara em veig en cor de fer-vos-la arribar. 

El recomano especialment durant els dies calorosos de primavera i estiu que ens esperen.

Una abraçada i un cop més, per molts anys marona!!

JUGANT AMB CODONYAT

Una temporada més, els codonys s'han apropiat del rebost de casa i no he resistit la temptació de fer algunes proves i invents casolans. És el que més m'agrada fer a la cuina, deixar anar la imaginació i provar coses. 

Una cosa imprescindible alhora de fer aquests invents és que algú es brindi a provar-los i per això, no hi ha res millor que el típic sopar amb amics eufòrics a la taula i agraïts al plat. 

Divendres passat tenia una oportunitat fantàstica i no la vaig voler desaprofitar. Vaig entomar estoicament i modest els comentaris de l'estil -però perquè ho has fet?, no calia que et molestessis... - El que la gent no acaba de veure és que per mí no era una molèstia, era una oportunitat!

I allí els hi vaig plantificar tres propostes preparades amb el condonyat acabat de fer i encara calent.

• Amanida travessada (o "explosió de sabor" com la va titular el Sergi)

En el moment de deixar reposar el codonyat calent en un bol, vaig afegir una bona dosi de pipes salades amb la intenció que quedessin preses amb la massa. Un cop fred, vam tallar a daus el codonyat i el vam enfilar amb uns escuradents llargs juntament amb mig tomàquet cherry i un dau de formatge cremós. Val a dir que bona part de l'èxit d'aquesta amanida va ser la vinagreta que amb la dosi justa d'ingredients de la sort i "carinyu" va preparar la Clara. Una vinagreta...curiosa!. 

Una proposta a tenir en compte per a àpats col·lectius cosina del pinxo de cherry i ou.

• Galetes de codony

Vam estar donant voltes en com podríem donar forma a aquell codonyat fumejant i amb el Roc, se'ns va ocórrer fer servir el motllo de magdalenes. 

Vam esmicolar unes quantes galetes maria i les vam posar a la base del motlle. Després hi vam afegir una mica de codonyat i altre cop galeta en pols i a la nevera. L'endemà, les vam treure del motlle i ens van sortir de seguida i ben compactes. Cal vigilar amb la quantitat de codony que es posa ja que pot embafar una mica. És gairebé imprescindible regar-ho amb moscatell, mistela, ratafia o similar...

• Amb formatge d'untar

A aquest plat no vaig poder fer-li la foto...quan ens vam adonar ja s'havia acabat!!

Es tracta d'abocar una terrina de formatge d'untar per sobre del codonyat calent. Si les quantitats son proporcionals i no queda molt gruixut, es pot menjar amb cullereta. Alhora de servir-lo cal que el formatge quedi a sota.

Ja veieu que amb el condonyat acabat de fer i encara calent es poden fer moltes variacions . Només cal una mica d'imaginació i ganes de provar-ho!!

Arreveure

TABULE

Estem a les portes d'acabar el mes de Setembre i ja entrats a la tardor, escolto per la ràdio que ha estat el mes de setembre més calorós dels darrers vint-i-cinc anys. 

Segurament per això, fa uns dies vaig decidir fer un bol generós de Tabulé aprofitant una nodrida visita familiar per sopar. - Alguna cosa fresqueta -vaig pensar. De seguida em va venir al cap un sopar d'aquest estiu al Francàs on de mans de Jordi, vaig poder tastar-lo àvidament.

El que més em va cridar l'atenció era les plantes aromàtiques que podia incloure amb un protagonisme aclaparador del julivert. Pràcticament sempre el faig servir per a coure bolets i fer picades, mai l'he fet servir en cru a no ser que sigui per decorar plats...

 Ens caldrà: Un paquet de 400 gr. de cuscús, pebrot vermell, pebrot verd, ceba tendra, cogombre, alls, gingebre, julivert, menta, suc de llimona, salsa de soja, oli, sal i pebre.

Com podeu veure a part del cuscús, per la resta d'ingredients no estan detallades les quantitats i mesures. És una recepta que permet fer servir els ingredients a la segons  les preferències de cuiners i comensals. Només cal coure el cuscús i posar-lo a refredar. Mentre es refreda, tallem totes les verdures i les fulles aromàtiques en trossos petits i els afegim al bol esmerant-nos una mica més amb l'all i el gingebre per a que quedi ben repartit. Un cop tot barrejat, afegim el suc de mitja llimona (hi ha qui també hi afegeix el suc de mitja taronja), la soja, l'oli, el pebre i la sal, remenem a consciència i tornem a posar a la nevera per a servir-ho ben fresc.

El plat té l’origen a l'Orient Mitjà i en el fons, es tracta d'una amanida que permet múltiples variacions. Ideal per a àpats desenfadats a la fresca i amb bona companyia!!

PINXO DE CHERRY I OU

Avui us presento un aperitiu per aquestes festes. El vaig provar aquest darrer cap de setmana per a l'aniversari de la Clara i estic molt content del resultat que va tenir (i els que ho van tastar em van dir que també...)

És un pinxo ideal per a no embrutar plats i per a posar-ho fàcil als convidats.

Ens caldrà: Ous de guatlla, tomàquets cherry i vinagreta o salsa al gust (en aquest cas vaig fer servir oli verge, sal, all, pa torrat, avellanes, farigola i vinagre de mòdena)

En un mateix recipient bulliu els ous de guatlla durant uns 10 minuts aproximadament.

Mentre es refreden aprofiteu per a fer la picada. Tritureu-ho tot junt i rectifiqueu al gust (depenent de la feina que tingueu o del vostre estat d'ànim podeu comprar la picada/salsa feta de supermercat). Cal que tingueu en compte la textura i la quantitat que feu servir per a que no anul·li el gust de l'ou i el tomàquet.

 

Un cop feta la picada/salsa poseu-la als diferents separadors de la ouera.

Un cop estiguin els ous freds, peleu-los amb molt de compte per a que no es trenquin i separareu de nou.

Amb els escuradents llargs, punxeu el tomàquet i l'ou i poseu-lo a la ouera altre cop.

La presentació ja és cosa vostra...

Aprofito per a desitjar-vos una bona cuina per a tots els àpats que se'ns acosten i molt bones festes a tots i totes!