7 de maig 2013

CORDERO A LA CRUZ

He trigat força dies a publicar l'entrada des que vaig penjar les primeres fotos al facebook i a l'instagram i és que encara estic paint...no literalment (que gairebé...) però sí emocionalment. M'explico: 

Des de feia temps que anava sortint a diverses converses que havíem de fer un tiberi al més pur estil argentí i  totes aquestes converses tenien un denominador comú, l'Oriol!! 

Se li havia posat entre cella i cella que haviem d'agendar aquest gran event gastronòmic com qui programa el dia de la seva boda o alguna cosa per l'estil. A mi no m'anava pas malament perquè ja es veia que, si finalment tirava endavant, tenia pinta de ser un àpat memorable...

Setmanes abans, nosaltres haviem cuit una colita de cuadril de vedella al pati de casa i suposo que allò el va fer reaccionar definitivament. En pocs dies ja estàvem ben liats en la organització d'aquest gastroevent. Hi havia dues coses especialment delicades, la logística del foc i la recerca de la carn. 

Es necessita una gran quantitat de llenya a foc viu i no volia calcinar el pati fent foc directament al terra i a la vegada calia trobar un xai adequat a l'esdeveniment. Vaig remoure cel i terra fins que vaig trobar mig bidó de coure llenya i el vaig pujar cap a Planoles. No sabíem pas on i com podríem lligar aquella peça de carn sencera deixant-la prou estable per a que es pogués anar coent durant les més de cinc hores que havíem previst. Molts reptes alhora no son més que un gran repte i tractant-se de menjar, cada dificultat era una motivació més!


Tot plegat va començar una tarda de dissabte fent lloc a la nevera per a encabir el "Charly", que és com el vam batejar, obrir la nevera feia veritable impressió...  L'endemà pel matí, van aparèixer el Carles i l'Oriol carregats de ferros d'encofrar disposats a posar en marxa l'esdeveniment. Vaig treure la caixa d'eines, el filferro i  vam començar a  elucubrar sobre com pom podíem fer la "cruz". Teníem fotografies tretes d'internet i amb allò, una mica de teoria arreplegada porai i el nostre sentit comú (a vegades més que dubtós...), vam començar a donar-hi forma. 


En poc més de mitja hora ja havíem enllestit els assajos-errors de la "cruz" i només ens calia pensar en com ho aguantaríem. L'últim recurs era clavar-ho a terra però ens semblava massa arriscat. Aleshores vaig recordar que cada vegada que decidim posar el para-sol gegant em deixo mitja esquena arrossegant i fent rodolar una peça massissa de pedra que li fa de peu i volià! oli en un llum...Un contrapès per aquí, una falca per allà i tema resolt.
El Carles i el Jan van fer una expedició llenyetaire als boscos de la zona i van tornar molt ben assortits de fusta que juntament amb algunes llates i palès pendents de cremar del porxo van alimentar la foguera durant tota l'estona



Quan l'invent ja havia arrencat, només calia fer petar la xerrada tot endrapant i bevent al voltant del Charly! Vam treure el formatge provolone del Carles, les carxofes que el dia abans m'havien donat al Mercat de Pagès de la Colònia Güell en motiu del seu concurs de receptes, el "chorizo criollo" i snacks varis, la panacotta de postres... Vam acabar sent cinc famílies amb un total de vint-i-tres persones. 



El dia va acompanyar, la taula feia goig, tots estàvem esplèndids, la canalla va campar al seu aire, el vi excel·lent... un dia rodó!!!

Tots els que vam compartir aquesta festassa hem notat un abans i un després de l'esdeveniment amb la nostra relació amb la carn i per si un cas, ja tenim la "cruz" feta i una llista brutal de gent que s'apunta!!! 

No patiu...la propera us avisem però si us decidiu a provar-ho per lliure, em teniu a la vostra disposició per a aclarir dubtes (a canvi d'un bocinet de carn, clar...hehehehe).

16 comentaris:

  1. Avui si que m'has emocionat, Jordi.

    Això és menjar de debò, cuinat de manera paleolítica per poder degustar la carn en tota la seva esplendor. Quina gana fa venir tot plegat! Mira que soc matacapellans de mena, però fins i tot has aconseguit que una creu em caigui simpàtica. No pateixis, però. No anirà a més (això de la creu, vull dir).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et diria que em vas fer reflexionar però seria una mentida. Sabia que aquesta entrada et molaria!!! a mi també em va molar el tiberi i compartir-lo hagués estat genial.

      Elimina
  2. Mare meva!! Això és més difícil que l'obra de la seu!! Quina passada de reportatge. Perquè més que recepta, això és una pedazo crònica del charly, el pobre, que si arriba a saber que acabaria essent menjat per 23 persones fuig cames ajudeu-me!! No m'estranya que considereu un abans i un després de l'esdeveniment... petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobrissó...em temo que el seu futur era acabar a la panxa d'algú i mira, ens va tocar a nosaltres!

      Elimina
  3. Quina complicació més divertida i entretiguda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicar-se per viure! és cosa d'humans...

      Elimina
  4. Anònim8/5/13

    Moltes felicitats per aquesta crónica!
    va esser un dia fantàstic, no hi ha res millor que compartir noves experiències ben acompanyat , i més si hi ha menjar pel mig.
    Ho hem de repetir, aquest cop amb una vaca!
    ... bé amb tros d'ella.
    Una abraçada. Oriol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriolet, ja saps que m'embolico aviat... Parla i organitzo!

      Elimina
  5. Això és vida i la resta pura fantasia...
    Demà ens veiem...
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit Nani...i com mola!!!

      Elimina
  6. Buf xatongo, aquest pot m'ha arribat a l'ànima! A mi em falten friquicuiners entre el grupillo d'amistats, s'han malacostumat a que jo em motivi sola i a mi em mola que es motivin amb mi! jajajaja Pel que expliques va ser un dia fantàstic, no en tinc cap dubte! Quina experiència més guapa, i a sobre amb un resultat rodó. De 10.
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia...els friquicuiners s'han de cultivar!!! deu ser per això que ens anem veient amb la Nuni i tu hahahahaha

      Elimina
  7. M'estic plantejant fer un club de fans als comentaris de Joan Vigó cada dia em cau més bé! xD
    El Charly vist així impressiona però havia d'estar tremendo! Quines juergues que us munteu!!!
    Per cert l'Alba m'ha enxampat la recepta "de menjar de gat rostit" i m'ha vingut a renyar... "a tu et sembla normal tenir això...!!!!". Al proper rostit l'estudiarà a fons i contarà que continuïn havent els dos gats per casa... xD pobreta... No li hi he dit qui m'ha passat la recepta, no pateixis (ja s'ho deu imaginar... xD)!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cuinetes! Això de fan de comentaris no m'havia passat mai. És un concepte interessant. Intentaré no decebre't!

      Elimina
    2. Ara tinc un doble al·licient per visitar el bloc del Jordi! Jajajaja! Gràcies Joan! ;)

      Nuni

      Elimina
    3. En Vigó és un MESTRE... i a l'Alba, deixa que descobreixi el món, tard o d'hora sabrà la veritat de moltes coses que l'envolten. Jo ja pateixo quan ho facin els meus hehehehe

      Elimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)