MANDONGUILLES AMB SÍPIA I GAMBES

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Hi ha plats que no saps perquè però fins que no trobes una bona excusa per a fer-los no t'hi acabes de posar mai. No és mandra ni poques ganes, és que sents que...encara no.

D'aquests en tinc una bona pila i fa uns dies, aprofitant una reunió del diumenge amb dinar inclòs per a definir les línies del Festival de Terror de Molins de Rei vaig sentir que...sí, ara ja sí!

Amb l'ajuda del Mestre Vigó i alguns tocs beumalistes vam definir el plat per a deu persones i així és com va anar:

Vaig fer servir: 60 mandonguilles de vedella (de Cal David), mig quilo de sípia, mig quilo de gambes, una ceba gran, oli, farina, vi blanc, 500gr de tomàquet triturat, mig litre de fumet de marisc (gentilesa d'Aneto) tot i que podeu fer servir un fumet , sal i pebre

En primer lloc vaig arrebossar i passar per la paella les mandonguilles. Amb el mateix oli (que havia acumulat una bona quantitat de farina ja cuita de les mandoguilles) vaig sofregir la ceba foc lent i remenant sovint perquè amb la farina es pot enganxar i cremar molt fàcilment. Un cop amb la ceba va estar ben cuita i va ser el torn d'abocar-hi el tomàquet i deixar coure a foc lent sense deixar de remenar (afegim una cullerada petita de cafè amb sucre per a matar l'àcid). Quan el tomàquet va començar a estar enfosquit i evaporat vaig abocar un got de vi blanc i vaig deixar que reduís una bona estona. Quan el sofregit va estar llest, vaig abocar la sípia tallada a trossets i vaig deixar coure uns 15' més encara a foc baix rectificant de sal i pebre. Passada aquesta estona, va ser el moment d'incorporar les mandonguilles i el brou de peix/marisc deixant xupxupejar uns 15 minuts més. Deu minuts abans de tancar el foc vaig incorporar les gambes pelades crues. 

Com tot bon estofat, vaig cuinar-lo per a servir-lo l'endemà ben reposat. 

Tot i que el sofregit el vaig fer en una paella gran per a poder marcar forces mandonguilles alhora, quan va tenir la sèpia incorporat vaig abocar-ho tot a la cocotte del concurs de la revista cuina ja que la prefereixo en coccions lentes.

Amics i amigues, no va sobrar res de res... va ser fantàstic! un àpat genial que va projectar pels núvols la meva gastroautoestima