COCA DE VIDRE

 

Fa unes setmanes, vam tenir una de les interminables i intenses jornades esportives amb la canalla. Totes les famílies que formàvem els equips del nostre club vam fer un picnic distès i molt divertit que va donar peu a provar les especialitats de cada casa.

El pastís d’avellanes o castanyes de la Montse no va faltar i va ser tot un èxit però el que ens va sobtar especialment va ser la coca de vidre que va dur la Georgina. Va causar un gran impacte i més, per com ens va explicar que l’havia fet.

Allò havia de provar-ho (com tantes altres coses que veig....) i fa uns dies va tenir la oportunitat tot celebrant l’aniversari de la Vanessa. Vaig dur-la assumint el risc de no haver-la fet mai però ja sabeu què diuen, “qui no s’arrisca no pisca”.

Tenia una bola de base de pizza que havia congelat de la darrera massa que havia fet i la vaig fer servir sense pensar-ho dues vegades.

Ens caldrà: una base de pizza fresca (feta per nosaltres o comprada), mig got d’oli, tres cullerades de sucre (millor moreno) un parell de cullerades soperes de mel i anís en gra.

Un cop treballada i escampada la massa (no oblideu de posar farina al corró i a l’obrador) triturem l’oli, el sucre i l’anís en un bol i l’escampem per sobre de la massa amb un pinzell procurant que quedi tota la superfície ben impregnada. Un cop aplicada afegim la mel i ho posem al forn. Si us agraden les emocions una mica més pujades de to afegiu una mica de licor d’anís. També hi podeu posar un grapadet de pinyons...

Aneu vigilant perquè es fa molt més ràpid que una pizza i pot ser que el llevat us faci sortir les bombolles habituals a la massa. Peteu-les per a que baixin. Un cop la coca estigui ben torrada, deixeu-la refredar i llestos.

Alhora de servir-la feu un parell de copets de gràcia a la massa per a que s’esberli i es pugui agafar a trossets.

Un rosegó ideal per a les llargues sobretaules que ens esperen aquestes festes acompanyat d’algun digestiu dolç, pel meu gust ratafia, moscatell o mistela.