ARRÒS NEGRE

El mes de juny tenim els dies farcits d’aniversaris i el bon temps convida a omplir l’agenda amb coses que sovint acaben o comencen amb un bon tiberi.

Fa uns dies el Guiu, el mitjà de casa, va fer set anys i li vaig regalar un arròs negre que feia temps que em reclamava.

No n’havia fet mai i em vaig basar en la recepta que em va passar el Jordi García el mateix dia que el nano va descobrir entusiasmat aquest plat.

Ens caldrà: una sèpia gran amb la seva tinta (si podeu demanar-ne més a la peixateria, millor), una ceba*, mig pebrot vermell i mig pebrot verd, 250 gr. de tomàquet triturat i sense llavors, un got de vi blanc, dos grans d’all, un litre de fumet de peix (preferiblement casolà), mig quilo d’arròs bomba (100gr. per persona aprox), una branqueta de julivert.

A la recepta no posava res de gambes ni cloïsses però coneixent els gustos del comensal amfitrió, vaig optar per a posar-hi un grapadet de cada.

En primer lloc, posem oli a la paella i aboquem la sèpia tallada a daus. Quan ha tret pràcticament tota l’aigua, afegim les gambes, les rossegem una mica i ho separem. Triturem la ceba, el pebrot verd i el vermell i ho aboquem amb el mateix oli que hem cuit la sèpia i les gambes (segurament caldrà afegir-ne una mica més). Deixem coure a foc lent remenant sovint per a que no s’enganxi. Quan comenci a agafar el color fosc afegim el tomàquet amb un pessic de sucre (per a treure’n l’àcid) i un cop està tot ben remenat, afegim el got de vi i els dos alls esclafats. Deixem reduir rectificant de sal i pebre sense deixar de sacsejar-ho.

Passats quinze o vint minuts, aboquem la sèpia i les gambes i ho deixem coure cinc minuts més abans d’abocar-hi l’arròs i la tinta de la sèpia.

Un cop abocat l’arròs afluixar el foc i remenar per a que no es cremi. Mentrestant fem bullir el fumet i quan estem a punt d’abocar-lo, pugem el foc de l’arròs per a que no perdi el bull i afegim les cloïsses. Ho deixem coure entre cinc i vuit minuts i el traiem del foc. Abans de servir-lo, el deixem reposar tapat uns deu minuts.

Com en la fideuà, el plat millora substancialment amb una mica d’all i oli a cada cullerada però com que no deixa de ser un condiment opcional, el deixo a la vostra elecció.

*També porta força debat el tema de la ceba en aquests arrossos ja que endolceix espesseix el plat convertint-lo més aviat en un arròs caldós.

Decidiu el que us convingui i bon profit!!!.......i per molts anys Guiu.

__________________________

El mes de Setembre de 2012 vaig rebre una fotografia pel facebook de part dels bombers de Vilafranca del Penedès que havien fet servir aquesta recepta per a dinar!!! Em va fer doble il·lusió ja que per una banda em van dir que els havia quedat boníssima i per l'altra perquè van tenir el detall de fer-me arribar la foto. Quins cracks!!!!