BROTONS - ESPIGALLS AMB POLLASTRE, PATATES I SOJA

ATENCIÓ, CANVI D'ADREÇA!

Consulta aquesta i moltes més receptes i agenda gastronòmica a: www.jordibeumala.cat 

Hi ha coses que semblen predestinades a passar i una cosa així m'ha passat amb els Brotons i el Espigalls.  El meu primer contacte amb aquesta fascinant verdura va ser a El Vendrell, comprant queviures a una botigueta del centre del poble on tenien una capsa de fusta a un lloc preferent de la fruiteria però que es veia que havia estat collida de feia poc i de forma tradicional...vaja, que no estava envasada, ni neta i la caixa on era reutilitzada...No vaig poder resistir la temptació i li vaig preguntar al senyor de la botiga, un home gran, esprimatxat què era aquella verdura.

Foto Fundació Miquel Agustí

A partir d'aleshores es va entaular una conversa distesa entorn a aquesta varietat...que si ha desaparegut, que si me la planta i porta un pagès expressament, que si és una llàstima... Finalment em va acabar explicant com li agradava menjar-se-la, tal i com havia vist fer a la seva àvia des que ell era petit "bullida amb unes patates, acompanyat d'una arengada i un bon raig d'oli i sal...per mi no hi ha res millor!"

A partir d'aleshores se'm va quedar gravada la Col Brotonera!

Al cap d'uns anys, en la visita que vam fer a la Fundació Miquel Agustí per a conèixer el seu treball entorn a la ceba de Coll de Nargó vam descobrir que també estaven treballant per a recuperar aquesta varietat de col juntament amb l'Ajuntament de Terrassa, agents econòmics i comercials de la ciutat i agricultors de la zona del Garraf. 

Aquí podeu consultar les conclusions de l'estudi sobre la Col Brotonera

Doncs tot plegat no acaba aquí...resulta que fa uns dies, la Rosamary em va convidar a un menú degustació al Restaurant Sergi de Meià de Barcelona amb productes #OrigenGarraf entre els quals hi havia els espigalls collits aquell mateix matí a Can Girona. A tall d'aclariment cal dir que brotons i espigalls provenen de la mateixa col però en temporades diferents. 

Com totes les cols és d'hivern però en primer lloc es mengen els brotons (tiges tendres) i al cap d'uns mesos els espigalls (inflorescències immadures). 

N'havia comprat algun cop a l'Albert pagès molinenc que els dissabtes pel matí munta parada davant del Mercat Municipal però aquell dissabte vaig sortir del restaurant amb un parell de manats tendres i frescos!

Un d'aquests manats el vaig donar al Litus, col·lega friquicuiner (que algun cop ja ha sortit per aquí) sempre a punt per a provar i inventar-se coses als fogons. Ell va preparar un "Trinxat d'espigalls amb rosta, tempura i brots d'espigalls"

Per la meva part, vaig fer-los amb pollastre, patates i soja: En primer lloc vaig coure uns pits de pollastre a daus amb oli ben calent, tot seguit vaig afegir patates tallades a daus i quan van estar una mica daurades hi vaig abocar un raig de soja i vaig afluixar el foc. Al cap de cinc minuts vaig tirar un got d'aigua, sal, pebre i els espigalls i ho vaig tapar per a que es cogués al vapor ja que no els hi arribava l'aigua que coïa les patates. I ja està, sense emmascarar-ne el gust i amb un toc estofat genial! 

Si i us topeu amb aquesta varietat de col i sou dels que gaudiu amb la verdura...no la deixeu escapar!!!