17 de gen. 2016

BROTONS - ESPIGALLS AMB POLLASTRE, PATATES I SOJA

Hi ha coses que semblen predestinades a passar i una cosa així m'ha passat amb els Brotons i el Espigalls.  El meu primer contacte amb aquesta fascinant verdura va ser a El Vendrell, comprant queviures a una botigueta del centre del poble on tenien una capsa de fusta a un lloc preferent de la fruiteria però que es veia que havia estat collida de feia poc i de forma tradicional...vaja, que no estava envasada, ni neta i la caixa on era reutilitzada...No vaig poder resistir la temptació i li vaig preguntar al senyor de la botiga, un home gran, esprimatxat què era aquella verdura.
Foto Fundació Miquel Agustí
A partir d'aleshores es va entaular una conversa distesa entorn a aquesta varietat...que si ha desaparegut, que si me la planta i porta un pagès expressament, que si és una llàstima... Finalment em va acabar explicant com li agradava menjar-se-la, tal i com havia vist fer a la seva àvia des que ell era petit "bullida amb unes patates, acompanyat d'una arengada i un bon raig d'oli i sal...per mi no hi ha res millor!"

A partir d'aleshores se'm va quedar gravada la Col Brotonera!

Al cap d'uns anys, en la visita que vam fer a la Fundació Miquel Agustí per a conèixer el seu treball entorn a la ceba de Coll de Nargó vam descobrir que també estaven treballant per a recuperar aquesta varietat de col juntament amb l'Ajuntament de Terrassa, agents econòmics i comercials de la ciutat i agricultors de la zona del Garraf. 


Doncs tot plegat no acaba aquí...resulta que fa uns dies, la Rosamary em va convidar a un menú degustació al Restaurant Sergi de Meià de Barcelona amb productes #OrigenGarraf entre els quals hi havia els espigalls collits aquell mateix matí a Can Girona. A tall d'aclariment cal dir que brotons i espigalls provenen de la mateixa col però en temporades diferents. 

Com totes les cols és d'hivern però en primer lloc es mengen els brotons (tiges tendres) i al cap d'uns mesos els espigalls (inflorescències immadures). 

N'havia comprat algun cop a l'Albert pagès molinenc que els dissabtes pel matí munta parada davant del Mercat Municipal però aquell dissabte vaig sortir del restaurant amb un parell de manats tendres i frescos!

Un d'aquests manats el vaig donar al Litus, col·lega friquicuiner (que algun cop ja ha sortit per aquí) sempre a punt per a provar i inventar-se coses als fogons. Ell va preparar un "Trinxat d'espigalls amb rosta, tempura i brots d'espigalls"




Per la meva part, vaig fer-los amb pollastre, patates i soja: En primer lloc vaig coure uns pits de pollastre a daus amb oli ben calent, tot seguit vaig afegir patates tallades a daus i quan van estar una mica daurades hi vaig abocar un raig de soja i vaig afluixar el foc. Al cap de cinc minuts vaig tirar un got d'aigua, sal, pebre i els espigalls i ho vaig tapar per a que es cogués al vapor ja que no els hi arribava l'aigua que coïa les patates. I ja està, sense emmascarar-ne el gust i amb un toc estofat genial! 

Si i us topeu amb aquesta varietat de col i sou dels que gaudiu amb la verdura...no la deixeu escapar!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)