3 de jul. 2015

ARRÒS DE CARN I VERDURES - CLUB DE CUINES TV3


Oju que ens trobem amb la recepta més mediàtica del blog!!!

Resulta que fa unes setmanes van contactar amb mi els del Caldo Aneto per si m'apuntava a fer un cameo amb els seus caldos al Cuines de TV3.

La cosa te conya perquè el dia abans uns amics m'esperonaven per a que hi sortís...com si algú els hagués sentit! casualitats de la vida

Com que soc fant dels productes Aneto i sempre ens han tractat de conya no m'hi vaig pensar i vaig dir que sí a totes...els que porteu temps per aquí ja sabeu que em costa poc!

Quan vaig passar la recepta vaig tenir el primer ensurt...resulta que el caldo que havia de fer servir ja inclou el sofregit!!! No podia ser...l'ànima de l'arròs en un brick??? Era el moment de fer proves, càlculs, refer mesures i per sobre de tot, defensar un bon arròs davant de la petita pantalla.

Tot el cague va desaparèixer en el moment d'obrir i tastar el caldo en qüestió...allò no podia fallar de cap manera. Un cop més fan absolut de Ca l'Aneto.

Us explicaré la recepta tal i com la vam guionar i gravar tot i que si feu aquest arròs sense el caldo amb sofregit només cal que poseu més quantitat de ceba, pebrots i pastanaga i feu servir un litre i mig de caldo per cada quilo d'arròs


En aquest cas vaig fer servir:
La carn: dues salsitxes i dues costelles de porc (a talls petits), quatre talls de cansalada (tallat a tires fines), quatre ales de pollastre senceres (les courem tallades pel mig separant l'ala i la cuixeta), dues cuixes de conill (tallades en tres trossos) i el fetge

Les verdures: mig pebrot verd, mig pebrot vermell, tres carxofes, una pastanaga, un grapat de pèsols dos alls i julivert

La resta: 1 got de vi ranci, oli d'oliva verge extra, sal, pebre, 350 kg d'arròs extra i
1 litre de caldo de carn i verdures amb sofregit


Així és com va anar:
Tallem la carn i la posem a coure a la paella amb un bon raig d'oli i a foc fort. Salpebrem i separem. Després posem els pebrots, les pastanagues i la carxofa tallat al gust a coure amb el mateix oli a foc baix.

Triturem el fetge amb el vi ranci un all i el julivert i ho aboquem al la verdura. Quan estigui reduït afegim la resta de la carn i al cap d'una estona l'arròs.

Posem el caldo a escalfar en una olla a part fins que bulli.

 
Aboquem els pèsols a l'arròs i quan el caldo bulli l'afegim a foc fort durant deu minuts sacsejant sovint perquè no s'enganxi i després vuit-deu minuts més foc lent. Tapem amb paper o cartró i deixem reposar cinc minuts més



I ara us faré un incís de com va anar això de la tele...

M'havien dit que calia que m'acompanyés un "pinxe" i després de tirar uns quants globus sonda l'Oriol es va apuntar entusiasmat. La seva feina és doblar la recepta per a si cal fer un canvi de pla. A més, vaig haver de dur la recepta evolucionada en diferents fases per a si calia tornar a gravar i aquelles coses que passen davant de la càmera. Gràcies nano!!!



Em va sorprendre gratament la rigorositat en l'origen dels productes i en l'evolució de les diferents parts de la recepta. La Tana, directora del cuines, va estar molt atenta, sensible i prudent en totes les coses que jo deia vetllant per la veracitat del que s'acabaria emetent. Conversar sobre picades i sofregits amb ella va ser molt divertit...i és que si a la cuina no t'ho passes bé, ja has begut oli.

El cop d'efecte estètic va venir quan em van portar a una sala plena de llums, miralls, butaques i cares conegudes... Allà, com una vaca en un cine estava jo pendent que em deixessin apte per a les càmeres. 
- Seu aquí que ara ve la perruquera -  
A partir d'aleshores tot es podia complicar moltíssim! Bàsicament perquè no em pentino habitualment i vaig a la pelu un parell o tres cops a l'any. Quan va arribar la noia de la pinta em va mirar a mi i al meu mirall mentre sentenciava 
- A aquest nano no li penso fer res, està perfecte. Si el pentinem ho empitjorem segur! - Si ho hagués sentit ma mare que porta tota la vida suplicant-me que em pentini i m'arregli el cabell... Allò va ser una injecció d'autoestima brutal que em va fer entrar al plató com un autèntic cowboy

Era l'últim de gravar, davant meu ja havien passat la resta de companys blogaires i a mi em quedaven 45 tristos minuts per a ventilar-ho tot amb molt poc marge per a repetir i esmenar. 

Mentre escric això encara no se com ha quedat finalment el programa, però en qualsevol dels casos, quedeu-vos amb l'arròs siusplau, si veieu que dic masses tonteries son els nervis i el subidón!




Aquí van els set minuts de glòria: 


1 comentari:

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)