19 de des. 2012

ESTOFAT RÀPID


Ahir a la nit ens va tornar "pillar el toro"... No teníem ni dinar ni esmorzar per avui. Com era de preveure, la Glòria es va encarregar de l'esmorzar (un pa de pessic boníssim) i jo del dinar.

Tenia uns daus de vedella al congelador i un bon sac de patates petitones de l'hort d'un amic. Allò tenia pinta a estofat!!!

Per a fer-lo, vaig fer servir: sis patates petites, 400 gr de daus de vedella, mitja ceba, una branca d'api, un got de pèsols, dues cullerades de tomàquet, un got de vi negre, una cullerada de vobril, sal, pebre, romaní, farigola, deu avellanes, quatre llesques de pa, dos gots d'aigua i dues cullerades de maionesa amb all o allioli.

Primer daurar la ceba i l'api en oli abundant i ho separar deixant l'oli a la cassola.  En aquell mateix oli, daurar la carn i un cop ben marcada, afegir de nou la ceba i l'api amb el tomàquet. Un cop cuit, salpebrar, abocar la farigola i el romaní i el vi i reduir uns deu minuts. Abocar l'aigua, les patates i el vobril. Un cop hagi arrencat el bull, tirar-hi les ametlles picades i la maionesa amb all i les quatre llesques de pa. Deixar coure 30' a foc lent i deixar reposar fins l'endemà.

No vaig posar pastanaga, all ni brou perquè no en tenia però en comptes d'això, vaig tirar de pèsols, de la maionesa que ens va sobrar de la brasa del diumenge i de vobril que barrejat amb l'aigua dona el pego i salva la papereta.

A hores d'ara, segur que ja se l'ha menjat i no en sé el veredicte però, pel que vaig anar tastant i la olor que feia, el puc ben defensar! ;-)

Àpes, a tirar milles...





  

9 comentaris:

  1. No hi ha res com saber improvisar!
    Per força ha de ser bo! Tot el que hi has anat afegint per separat és bo, per tant la màgia de la cuina està en saber cuinar i combinar els ingredients! A part... tot és bo el que l'olla cou! :P
    Petons guapix! ;)

    ResponElimina
  2. Em sembla increïble com improvises en un moment! En un tres i no res prepares un guisadet suculent! Amb el pa de pessic i l'estofat, teniu el dia solucionat ;)

    ResponElimina
  3. Boníssim, justament l'esperit del dinar 'entre setmana' ben condensadet: improvisar, cuinar per als que estimes i ... agradar :)

    ResponElimina
  4. Mai hagués posat maionesa a un estofat.... i no sé si ho faré.

    ResponElimina
  5. Anònim21/12/12

    La meva improvisació culinària aquesta setmana ha estat patètica (només veig torrooooons)... tu sí que sabes amigo!!

    ResponElimina
  6. A csa vostra les improvisacions resulten molt bones. Sabeu treure profit de tot.
    Jo aquí hi posaria pa i més pa...
    Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  7. Visca les improvitzacions i els estofats!!!

    Bones festes!!

    ResponElimina
  8. Quina gran combinació, aquesta recepta ens ofereix una gran solució per aquest dies. Felicitats pel blog tan maco que tens. Et convidem a visitar-nos en www.quinabonapinta.blogspot.com Bon any 2013!!!

    ResponElimina
  9. Nunix...és exactament això #comprendelafilosofia? ;-)

    Gràcies, Gemma gràciessss amb tant de peloteo se m'acumulen els cafès!!!

    Tens raó Òscar...el problema és quan desprès d'un dia tan condesadet, cuines i t'acaben foten el plat pel cap perquè no agrada!!! que també passa!

    Em sembla perfecte Marga...a mí m'ha anat de nassos!

    Sandraaaa #perocomopuedesdecireso...si ets una machíne en tots els formats culinaris!!! una mica d'autoestima als fogons plis...

    Jo Nani...es va acabar!!! un estofat sense pa és un drama.

    Bones festes també Lídia i bones improvitzacions...

    Pilar i Mònica...compartim cuina casolana i senzilla. Per cert, més que una recepta és una sortida endavant!!! hehehehe. M'ha encantat el vostre blog!!!

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)