12 d’oct. 2012

CUS CUS IMPROVISAT

Com que encara no devem haver agafat el ritme (o potser és que anirem així durant uns anyets...) un cop més, la nit se'ns va llançar a sobre un dia que només teniem clar que hi hauria cuscus

El diumenge anterior vam anar a fer la "marxeta" que organitza cada any el Centre Excursionista Molins de Rei i per per primer cop, vam fer equip amb el Roc. Els altres dos van anar amb els tiets a canviar cromos a St Antoni i clar, a l'hora de dinar no hi havia res previst per tots set. 

Ho vam resoldre amb uns pollastres a l'ast i com que sorprenentment, feia bon dia, vam dinar al pati. 

Un parell de dies després, encara hi havia alguna resta d'aquell pollastre per la nevera, i vam decidir rendibilitzar-lo per aquell sopar.

Així doncs, vam agafar una mica de ceba i la vam sofregir a l'estil Nogué (em permeto ja, anomenar-ho així ... i tot sembla indicar que a casa, així quedarà!) i quan va estar feta, hi vam barrejar el pollastre esmicolat. Desprès d'un parell de sacsejades, vam afegir-hi un parell de gots d'aigua i quan va estar ben calenta, un cullerada de cafè de Bovril. Un cop ben remenat i xup-xupejat va ser el tron d'afegir-hi una bona espolsada de comí. 
Quan vam tenir el cuscus fet ho vam barrejar tot i vam deixar-ho reposar un parell de minuts abans de servir-ho. 

Un cop més, la cuina de la sort ens va salvar d'anar a dormir amb la panxa buida... 

Com veureu,  això més que una recepta és un clar exemple de "la cuina de la sort" que a moltes cases ens toca posar en pràctica en la nostra rutina diària.

Tal i com va anar tot plegat, la foto era el menys important i us en poso una per a vestir una mica l'entrada, no perquè n'estigui especialment satisfet (les fotos tirades amb presses amb un mòbil vell i antic és el que tenen...)

No és l'entrada més reeixida però aquest és no és un blog massa presumptuós...és real com la vida mateixa!!!




5 comentaris:

  1. Hola Jordi, jo a casa el cuscús també l'utilitzo sovint com a "reciclador", soms 4 i cadascú hi afegeix allò que més li agrada i sovint les sobres del dia anterior!! crec que és una bona descoverta. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Doncs un post fantàstic, Jordi! Encara que la foto no faci justícia, segur, a la deliciosa platerada de cuscús que us devieu fer per sopar. Jo també sóc molt excursionista, potser algun dia ens hi trobem, amb tu i el Roc! Els del Vallès som del morro fort i no ens rendim mai! he he. Petons

    ResponElimina
  3. I tant que el cuscús precuït és un salva plats (tuppers) magnífic). Perdona la ignorància, que és el vobril???? Si ja ho dic jo... com puc tenir un bloc de cuina desconeixent tantes coses!!!!

    Ah! per cert, posats a fer confessions esportives i de muntanya... jo no, encara que hagi pujat al Teide a peu, però alguns de casa són molt d'anar a la muntanya....

    Encara haurem de fer la secció cuina i muntanya :)

    ResponElimina
  4. Visca el mètode Nogué! Je je je... :)
    El cuscus és com l'arròs, serveix per fer net de nevera, oi? O per improvisar un bon sopar amb les restes d'un pollastre ;)
    Quina sort poder sopar al pati!

    ResponElimina
  5. Sussi, passa com amb les truites o les pizzes oi??? quants recursos per a reciclar sobres!!! ;-)

    Marina, a partir d'ara quan vagi d'excursió et buscaré...igual també m'hi trobo a la Gemma, hehehe

    Marga, precisament per això tenim blogs de cuina, per a aprendre'n dels demès i deixa que els altres descobreixin coses noves nostres. Al lateral hi ha una foto de l'Alta Gastronomia que lliga amb el que dius de la "secció cuina i muntanya". Personalment, al monte no esmorzo, dino, bereno ni sopo...només menjo!!! hehehehe

    Gemma, parlar del "mètode Nogué" em sona a anticonceptiu hahahaha em quedo amb "l'estil Nogué"...

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)