Avui
l'olla s'afegeix a la iniciativa "blocs contra la fam" que
dona suport a la campanya de recapte del banc
d'aliments.
Ens
proposen una recepta fàcil i econòmica amb alguns dels ingredients a recaptar (llegums secs,Pasta seca -macarrons i similars-,
llaunes de tomàquet natural,conserves de peix,oli,llet...).
La veritat és que em va molt bé perquè fa temps que volia fer
alguna entrada amb llegum.
Entre
amics, companys, coneguts i saludats no hi ha gaire afició a coure el llegum.
La majoria el compren cuit (de pot o casolà) i es sorprenen que a casa, el coem
nosaltres.
Val
a dir que a Cal Beumala, els pares sempre havien venut llegum cuit. De fet, el
drama dels diumenges era arribar aviat a casa per a posar el llegum en remull.
El pare feia servir una aixeta descalcificadora que feia un rajolí
que al cap d’unes hores havia a omplert aquelles olles gegantines.
Això em va fer valorar molt el llegum acabat de coure en detriment del llegum
cuit de pot. El gust, la textura i l'olor no tenen punt de comparació!!
Compraven
el llegum en sacs de cinquanta quilos i el petit de la família, o sigui jo, i
el meu avi teníem una missió abans que el pare el posés en remull: separar les
pedretes diminutes que s’hi colaven i netejar-lo a consciència.
Un
bon dia, evocant aquells records li vaig demanar a la mare que m'expliqués com
coure'l:
Em
primer lloc cal rentar-lo bé abans de posar-lo en remull. Al cap de
dotze hores ja es pot coure a la mateixa olla.
Posem l’olla al foc
i quan arrenqui el bull, afluixem de seguida el foc. Amb una hora més o menys
ja pot estar cuit (jo hi afegeixo un parell de grans d’all, una fulla de llorer
i un bocí de greix de pernil del que guardo alhora d’encetar-ne un).
Per les llenties,
si es fa servir la “ràpida” o la “pardina” no cal remull, pels altres tipus cal
fer servir el mateix procediment.
Pels cigrons no es
pot obrir la tapa fins que
no faci una hora i mitja. (estar
molt alerta quan comenci a bullir, per que surt l’aigua). Es pot posar una
cullerada petita de bicarbonat i sal al començament, si és així mirar-los al
cap d’una hora de bullir.
Si feu servir olla
a pressió, el temps es redueix a trenta o quaranta minuts.
A tall informatiu: 500
gr.
de llegum cru equival a 1.220 gr. de llegum cuit i
en un pot de llegum cuit
de vidre hi ha 400 gr. escorreguts. Si tenim en compte que coent-lo a casa
evitem els conservants i les E-..... i el preu, és evident que hi sortim
guanyant!
Bé, explicat això, avui les he acompanyat amb pollastre a la mostassa. Simplement he barrejat una bona cullerada de mostassa d’estragó, mitja cullerada de sal i un rajolí de vinagre de mòdena amb gotet d’oli. Ho he abocat tot sobre el pollastre tallat a vuitens i sense pell i ho he deixat coure a foc mínim amb un parell de grans d’all, una fulla de llorer i unes olives farcides durant una hora. Ho deixem refredar a la mateixa cassola i res més!.
L’oli que ha quedat
l’afegeixo també per sobre les mongetes.
Per avui, ja ho
tindríem. Animeu-vos a provar-ho...hi sortireu guanyant !!!
I no us oblideu de
participar a la campanya de recapte d’aliments!
Un plat ideal per la iniciativa, m'apunto els consells, que a mi això de coure llegums em fa respecte!
ResponEliminaPetons
Sandra
Vinga, ànims...comença per les llenties que son més fàcils ;-)))
ResponEliminaEm sembla una iniciativa estupenda. Jo hi participaré la setmana que ve amb els meus alumnes i m'he estat inspirant en els blogs per suggerir-los quins aliments portar.
ResponEliminaVaig a tafanejar una mica més que per aquí abaix he vist uns plats que fan molt bona pinta!
Salutacions!
Anna