24 d’oct. 2012

PASTÍS DE PATATA


Ahir la cosa pintava magre...la nevera feia eco i tocava improvisar un sopar ràpid perquè volíem veure el partit del Barça-Cèltic que feien en obert per la tele...

Després de donar voltes per la cuina i obrir trenta vegades el rebost i la nevera entre tots vam tirar endavant un sopar que ens va fer sentir uns grans ideòlegs gastronòmics. 

Com a base de tot plegat teníem unes patates bullides que havien sobrat de la verdura del dia abans però, amb allò sol no sabíem ben bé què fer...la manera de començar és posar-s'hi i així va anar! 

Sense saber ben bé per on aniria tot plegat, vaig convertir aquelles patates amb un puré escalfant-les amb una mica de llet, comí, sal i tomàquet concentrat. Ho vaig passar pel passapurés i allà va quedar. Aquell sopar tenia la pinta de convertir-se en un "afartapobres" (ma mare bateja així als plats fets d'ingredients bàsics i econòmics que et deixen ben tip, bàsicament fets amb patata).

Instintivament, vaig llescar i torrar un pa que estava a punt de convertir-se en un objecte contundent amb la intenció de cobrir-lo amb una lleugera capa de puré de patata, un tall de pernil dolç i una mica de formatge per a escalfar-ho després al micro un puntet. També podia tirar del clàssic puré amb un tall de llom a la planxa o bé...fer cas a la Glòria que em va suggerir fer una mica de carn picada que teniem reservada i barrejar-ho amb el puré.

El Roc i jo hi vam donar voltes i de sobte ens va venir la inspiració. Vaig agafar els motlles rodons que em van regalar el Sant Jordi i el Roc es va començar a "flipar" buidant tots els pots de l'armari on guardem els fruits secs. 

L'eufòria pre-adolescent que gasta el xaval, en aquest cas, la va canalitzar de forma sorprenentment creativa i eficaç!! En deu minuts, teníem el sopar a taula...

Per ser fidel a les receptes que hi ha al blog, us detallo què vam fer servir tot i que ja us podeu imaginar que podeu fer milions de variacions i floritures...

Ens caldrà: Quatre patates, un got i mig de llet, una "culleradeta" de comí, un culleradeta petita de tomàquet concentrat, 300 gr de carn picada (vedella, porc o mixte), espècies al gust (herbes silvestres, etc...), sèsam i fruits secs al gust (anous, avellanes, ametlles, pipes), salsa de soja.

En primer lloc coem les patates, les aixafem i les barregem amb la llet, el comí, la sal i el tomàquet. Si no us queda una textura fina i homogènia, passeu-ho pel passapurés.

En segon lloc, agafem una paella amb oli i aboquem la carn. Quan estigui pràcticament feta, afegim les espècies i la sal deixem que s'acabi de fer amb la seva pròpia escalfor.

Emplatem segons les ganes, originalitat i humor del moment...Nosaltres vam agafar uns motlles rodons i vam posar la patata, la carn picada i la patata de nou. Un cop muntat, el Roc va abocar el sèsam per sobre i va anar improvisant amb els fruits secs i la soja al gust de cada comensal. Ho vam acompanyar també amb el pa torrat ben untat d'oli i sal.


I a més, vam ser a temps de veure el partit i el Barça va guanyar!!! Una nit rodona...






4 comentaris:

  1. Ostres aquest plat és de xef genial, té molt de mèrit fer d'unes sobres de senzilla patata un plat de disseny!!! :)

    ResponElimina
  2. D'això se'n diu un plat resum!! i normalment sempre queden bé!!

    ResponElimina
  3. Aquest sopar improvitzats amb pocs ingredients o et surten un desastre o et queda un plat perfecte, i aquest pastís de patata el veig una delicia!!

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  4. Gràcies a totes!!!
    La veritat és que el mèrit és del gran de casa...jo només vaig orientar.

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)